Arxiu d'etiquetes: Alejandro Bordanove

– 275 – Teatre – EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.05.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat …

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Al Segle d’Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d’estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l’església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se’ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos  a escena i una escenografia brillant.

Continua llegint

– Teatre – INTERIORS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Gleva – 2018.05.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 267)

INTERIORS (temp. 17/18 – espec. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta temporada hem gaudit de l’estrena d’aquesta petita sala a tocar de la plaça Molina, LA GLEVA, molt a prop de casa nostra, un espai cultural que aposta per un tipus de teatre intimista i proper.

El darrer espectacle teatral de la temporada és INTERIORS, escrit i dirigit per Concha Milla. Interiors és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia MendozaAlejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets.

És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, (que malauradament nosaltres no vam veure), REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. Com  segons manifesta ella mateixa, té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida.

INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar.

La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l’Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. El que pot semblar un sopar afable s’acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre. Però en realitat veiem tres parelles perquè dues persones són exparella, l’Àgata havia estat parella de l’Hugo, i les relacions entre ells són diferents.

Una trobada que farà trontollar el present de les quatre persones i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre comencen d’una manera i acaben d’una altra. Com a la vida.

Continua llegint

– Teatre – L’ALEGRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2017.11.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

L’ALEGRIA (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residència a la Sala Beckett, una reflexió sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentació de temporada.

Ha estat la millor manera d’iniciar teatralment aquest mes de novembre, perquè com veieu l’hem valorat amb la millor qualificació possible, la dels 5 “cargols voltaires”.

La escenografía d’Enric Planas, és una gran capsa quadrada que representa el saló del pis dels protagonistes, fora de la capsa, el carrer, l’escala, la comunitat, ….

Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la Júlia (Lluïsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella és una mare que te cura del seu fill tetraplègic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creïble on les interpretacions de tots dos són excel·lents….. i potser una de les millors de les que hem vist de Lluïsa Castell.

Alejandro Bordanove és un actor al que hem vist treballar en altres propostes i que avui ens ha deixat meravellats amb la seva capacitat de passar d’una immobilitat quasi absoluta a la de narrador del que està passant. Ell és el que ens presenta als personatges i al llarg de la peça interpretarà diferents papers amb registres totalment marcats. En aquesta proposta la seva interpretació ha estat senzillament “BRUTAL”.

Molt destacables també les interpretacions de la Montse Guallar i del Andrés Herrera en els papers de Vera i Ramon, veïns del dos protagonistes.

La Júlia i el seu fill viuen en un pis de lloguer a l’extraradi d’una ciutat, en un barri obrer d’habitatges, degradat i oblidat, on no arriba el metro. L’Eli té 20 anys i viu tancat en el pis a la seva cadira de rodes, la Júlia promou la construcció d’una rampa per poder baixar amb el seu fill al carrer. Però xoca frontalment amb l’oposició d’uns veïns que no poden pagar aquesta despesa, i amb una administració que no facilita en absolut la resolució del problema.

Continua llegint

– Teatre – UNA MICA DE LLIBERTAT (SI US PLAU) (🐌🐌🐌 ) – La Vilella Teatre – 08/10/2015

Ahir vàrem inaugurar temporada a La Vilella Teatre, amb una proposta de nova creació, molt fresca, que submergeix als espectadors en un món surrealista fascinant, en què el seu autor Francesc Cuéllar ens explica en primera persona històries plenes de fantasia i sense que gairebé ens adonem tracta de convertir-nos de nou en infants, tot escoltant amb la boca oberta les seves narracions, molt properes als comptes per adults.Una mica de llibertat

Un bon dia et despertes i has perdut la identitat, la teva mascota és un tigre i et creix un arbre al mig del menjador. Em dic Jacques i no demano grans proeses, simplement la llibertat justa per decidir com viure.

UNA MICA DE LLIBERTAT (si us plau), es tracta d’una proposta de Teatre de petit format, escrita i interpretada per un jove de 22 anys (Francesc Cuéllar), recolzat per un altre actor (Alejandro Bordanove), aquest enfundat en una malla negra de cap a peus, al que no veiem la cara durant tota la representació i que fa de contrapunt, de suport o que interpreta altres personatges secundaris sense dir ni un mot. La veu, sempre la posa Francesc Cuéllar amb una demostració brutal de canvi de registres interpretatius, que deixa a l’espectador bocabadat. Francesc interpreta tots els papers que intervenen a l’obra, simplement amb canvis a la seva entonació a la veu, i també amb el gest del seu cos o utilitzant en molts moments la mímica.

Continua llegint