Arxiu d'etiquetes: Nora Navas

– 107 –  Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

BODAS DE SANGRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LES BRUIXES DE SALEM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra d’Arthur Miller, en versió traduïda per Eduardo Mendoza, ha estat escollida com la peça que ha inaugurat oficialment el Festival Grec d’enguany. Dirigida per Andrés Lima i coproduïda pel Teatre Romea, el Centro Dramático Nacional i el Grec 2016 serà representada a Madrid a partir del mes de gener del 2017.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Feia uns anys en què una producció teatral no era la que obria el Festival i si bé hem de dir que l’amfiteatre del teatre Grec no és potser el lloc més idoni per oferir teatre, aplaudim aquest començament.

Arthur Miller, un dramaturg que es caracteritza per la càrrega social i de denúncia que impregnava a les seves obres, ens parla en aquesta ocasió d’un episodi de la història dels EUA que va tenir lloc a Salem (Massachusetts) el 1692. L’autor va escriure aquesta obra com a resposta a la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy,  un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistas i que Arthur Miller va patir en primera persona.

Les Bruixes de Salem - Teatre Grec

Aquest terme,” caça de bruixes”, ha esdevingut com la manera d’anomenar aquelles situacions en què un govern persegueix als seus oponents polítics en nom de l’interès del país i la seguretat nacional. I malauradament no ha deixat mai d’estar vigent…. i sobretot els catalans en podem donar fe.

Continua llegint

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 4

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 8

Continua llegint

– Teatre – ELS VEÏNS DE DALT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 18/11/2015

Com ja de molts de vosaltres sabeu, nosaltres els “voltaires” no som massa aficionats a veure comèdies quan anem al Teatre, per la senzilla raó de què estem una mica escarmentats de veure produccions comercials que tenen poca qualitat i que l’únic que recerquen realment és fer un bon calaix i com més ràpidament millor. La temporada passada aquesta producció de ELS VEÏNS DE DALT, se’ns va escapar, perquè vàrem creure erròniament que seria una d’aquestes comèdies que serveixen per cremar hora i mitja del temps quan no es té res millor per fer. Quan ens vàrem donar de l’error, ja vam fer tard, perquè les localitats estaven exhaurides o bé havíem d’anar a les últimes files del Teatre, cosa que no ens agrada gens ni mica.

EL VEÏNS DE DALT 1

Ara l’hem pogut repescar i hem de fer penitència, perquè les nostres pors vers una producció “comercial”, aquesta vegada han estat totalment injustes. Ens ho hem passat d’allò més bé i considerem que tant el text com la posada en escena estan molt treballades, amb resultats totalment satisfactoris…. i més tenint en compte que el treball dels quatre actors és excel·lent del primer al últim, tot i saber que l’autor dóna més joc als dos protagonistes masculins.

Continua llegint

– GREC 2012 – (9) – CULTURA 21% ??? – Teatre – DUBTE (***) – Teatre Poliorama

Divendres passat, (divendres 13), divendres negre, …..teníem entrades per el incomodíssim Teatre Poliorama, que necessita a crits una reforma per tal de no torturar mes als teatraires que el visitem sovint.  Ja ho fa prou el govern de les Espanyes.

Però abans de fer la crònica d’aquesta obra de Teatre, necessito expressar els meus sentiments de ràbia i de rebuig….. aquest divendres serà un dia que mai oblidarem per ser el dia mes negre per la CULTURA de la historia d’aquest país, per l’increment desmesurat de 13 punts en l’impost de l’IVA, que ha decidit el govern fatxenda que hem de suportar  … vulguem o no.

És potser el cop definitiu per acabar d’un sol cop (aprofitant la tan anomenada crisi) amb la cultura lliure d’un país….. i de pas si poden arrasar amb la cultura catalana que únicament te suport en el nostre territori comparativament molt petit….. “miel sobre hojuelas”. Penseu que en TEATRE és l’únic sector de la cultura que el català s’utilitza amb normalitat…i això els treu de polleguera.

Les dretes de qualsevol lloc del món, sempre intenten tenir a la gent alienada al maxim de manera fàcil… per exemple amb la televisió manipulada per ells mateixos i també molt sovint utilitzant el futbol… i així creuen ells estar mes segurs…. “millor que el poble no pensi gaire” i sobretot que treballin molt, per tal de resguardar la seva posició en el poder polític i econòmic.

Menys Música, menys Teatre, menys Cinema…. i és que aquests desgraciats consideren que la CULTURA és un luxe que el poble no es pot permetre….. la cultura pensen  (pensen???), és un privilegi per la societat benestant… i la resta del poble que es fotin…  (com diuen ells… que se jodan !!!)  …. us sona???…   i és que si continuem així tornarem a veure les fogueres on cremaven els llibres fa uns segles els seus antecessors… i és que la CULTURA a l’abast del poble, els molesta i molt.

I atenció, no ens queixem massa perquè “atontats no ho son pas”…. ja ho tenen tot calculat i manipularan al poble tot dient que ho fan pel nostre be, ja que amb aquests diners podran pagar les pensions i a la “pobre” gent que esta a l’atur… i es quedaran tan frescos, mentre continuaran embutxacan-se mil·lions d’euros… i és que com de la bombolla immobiliària, que ells han creat, ja no poden “mamar” mes, perquè ja no dona mes llet… s’han de buscar-se la vida com sigui.  DESGRACIATS!!!

Perdoneu per la parrafada reivindicativa, però és que veig massa passivitat tan en el mon Teatraire com en el mon de la Musica, i sembla que cada vegada entomem tot, sense qüestionar-ho si és just o no i sobretot sense valorar si podem fer quelcom si ens unim i exigim canvis en aquest “atropello”.

Passo dons a escriure sobre l’obra de Teatre que el divendres  varem veure.  Es tracta de DUBTE que un cop vista valorem amb 3 estrelles, que vol dir que ens ha agradat, però que no ens ha entusiasmat en casi cap dels seus registres, posada en escena, interpretació i sobretot direcció.

Creiem que l’autor, John Patrick Shanley (New York 1950), aprofitant aquets últims anys s’ha parlat molt sobre els pederastes i sobretot per alguns o molts sacerdots de la religió catòlica, ha escrit un text força comercial que arrossega molt morbo entre la població.

Dubte’ és una obra estrenada el 2004 a Broadway, guanyadora dels Premis Pulitzer i Tony,  i representada en teatres de tot el món.; posteriorment el mateix  John Patrick Shanley  la va portar al cinema, ni mes ni menys que amb Meryl Streep en el paper de la mare superiora i Philip Seymour Hoffman en el del pare Flynn.  La pel.licula també va rebre 5 nominacions als Oscars.

L’obra de fet mes que de pederàstia, parla de racisme amagat, i sobretot és un enfrontament estre dos mons…. entre la innocència i la intuïció malintencionada, la veritat i la mentida, la maldat i la bondat.

Continua llegint