Arxiu d'etiquetes: Rosa Maria Sardá

– Teatre – CRECENUNSOLDÉU (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/10/2015

Decepció aquesta vegada, perquè m’esperava molt més del que he pogut veure al Teatre Lliure de Gràcia; CREC EN UN SOL DÉU (Credoinunsol-odio) és un magnífic text de Stefano Massini, al que s’hauria d’haver extret molt més “suc” teatralment parlant; la direcció de Lluís Pasqual no la vaig saber veure per enlloc.

Credoinunsolodio

Una única actriu per a tres personatges, tres històries, tres maneres de veure el món. Cada vegada que la llum canvia de color lactriu canvia de personatge. Aquest text és un retrat de tres dones i un laberint. Eden Golan, una professora dhistòria hebraica. Mina Wilkinson, al servei de lexèrcit dels Estats Units. I finalment Shirin Akhras, una estudiant palestina de 20 anys. Cadascun daquests noms és una troca per desenredar, un embolic de motivacions, la punta de liceberg. Els tres monòlegs, paral·lels sexpliquen els uns en els altres, i descobrim abismes de diferència i espurnes de simetria. Perquè en el caos hi ha una simetria.

Pel que sembla Lluís Pasqual, en llegir aquest extraordinari text, va pensar immediatament en l’actriu Rosa Maria Sardà i gairebé d’immediat li va proposar portar-lo a escena; llavors, ell mateix va traduir el text per l’ocasió. No conec pas si la decisió de plasmar-ho com una lectura “dramatitzada” va ser idea de Lluís Pasqual o bé una premissa que va imposar el mateix autor; sigui per la raó que sigui, aquesta posada en escena no m’ha agradat gens. M’explico…

Veig força sovint Teatre en format de lectura dramatitzada (molt a la sala Àtic22)… i haig de dir que encara que no és la forma que m’agradi més de veure Teatre, el trobo interessant perquè és una forma en què abaratint les despeses dels assajos, els espectadors podem gaudir de textos que potser no veuríem representats en Teatres comercials, precisament per la “por” a una rendibilitat escassa. Aquesta producció, ni tampoc aquest Teatre, no crec pas que estiguin en aquest cas.

Continua llegint

– Teatre – EL CABALLERO DE OLMEDO (****1/2) (assaig general) – Teatre Lliure Montjuïc – 13/03/2014

Sorprenent el bon resultat que Lluís Pasqual ha obtingut d’una obra que d’entrada no ens atreia gens i que segurament no hauríem pensat anar-hi (perquè t’enganyes a tu mateix, Miquel ???).

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure1-imp

Un clàssic del Teatre del segle d’Or espanyol de cavallers espadatxins, i donzelles verges que esperen el seu “príncep blau” per sortir de la vida avorrida que porten….. i si això li falla, se’n van a un convent de clausura a “estimar” el ser suprem de la creació.   Buff…. crec que no estic venent bé el producte !!!

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure2-imp

El caballero de Olmedo és una obra de Lope de Vega escrita segurament a l’any 1620 i basada, com altres del mateix autor, en una cançó popular:
Que de noche le mataron
al Caballero,
la gala de Medina,
la flor de Olmedo.
L’obra normalment es classifica com una tragèdia (o tragicomèdia), ja que introdueix elements propis d’aquest gènere en la seva tradició clàssica, com la presència d’un cor, el desenllaç fatal del seu protagonista o la temàtica de la destinació com a força inexorable que s’imposa a els personatges.

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure 1

Un text sense gaire argument, però escrit en vers i que realment escoltar-lo en directe en una platea, és realment un plaer pels sentits. Els personatges principals d’aquesta tragicomèdia son:

  • Don Alonso, «el caballero de Olmedo», personatge principal de l’obra, ve a Medina, on s’enamora de doña Inés. És caracteritzat com a atractiu, valent i cortès.
  • Doña Inés, la dama de l’obra, de la qual s’enamoren tant don Alonso com don Rodrigo.
  • Doña Leonor, la germana de doña Inés.
  • Don Rodrigo, promès de doña Inés, és l’antagonista de don Alonso. Se li presenta com un personatge covard i traïdor.
  • Fabia: alcavota que serveix d’intermediari entre doña Inés i don Alonso. És una figura similar a la Celestina.
  • Tello: criat de don Alonso i còmplice de la seva relació amb doña Inés. Representa la figura del graciós.

El Caballero de Olmedo - Teatre Lliure 2

La posada en escena és “brutal” i no precisament pels grans mitjans que s’utilitzen, ja que al Teatre Lliure la veiem despullada de qualsevol escenografia i recurs afegit; aquí és un escenari net i a sobre d’ell un munt de cadires …. i punt; es juga això si, amb una molt bona il·luminació i com a fons en algunes escenes se li afegeixen recursos videogràfics.

Continua llegint

– Teatre – CARTES IMPERTINENTS (**) -Teatre Lliure de Montjuïc – 16/04/2013

Per IMMA BARBA

Ahir dimarts vam poder assistir a la lectura dramatitzada que Rosa Maria Sardà va fer de “Cartes Impertinents de dona a dona”  (1971)  de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany.

Cartes impertinents 2-imp

Abans de continuar, vull aclarir que les dues estrelles, no reflecteix la vàlua o no de l’espectacle i si en bona part el nostre desencís de veure’l en condicions molt dolentes d’audició per la falta d’una amplificació de la veu de Rosa Maria Sardà, que a banda de què casi no tenia veu per un refredat no massa oportú, el Teatre Lliure no va posar els mitjans al seu abast perquè s’escoltès amb un mìnim de condicions.  Era una queixa quasi rotunda dels espectadors a partir de la fila 8… i nosaltres estàvem a la 12.

Cartes impertinents 4-imp

La temporada passada ja es va poder veure aquesta representació dins del cicle Cartes Lliures, en el mateix Teatre Lliure i es va oferir aquesta sessió en homenatge a Maria Aurèlia Capmany, una de les personalitats més brillants de la cultura catalana en el vintè aniversari de la seva mort.

Maria Aurèlia Capmany va utilitzar el genere epistolar per expressar les seves idees a l’entorn de la societat i sempre sota el prisma del feminisme.

Cartes impertinents - llibreMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l’Institut-Escola i es llicencia en Filosofia. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l’ensenyament secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia.

El 1959 funda amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d’Edicions de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.

Cartes impertinents 3

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Sota la direcció de Pau Carrió se’ns van oferir la lectura de:

  • Estimada amiga, amb el rerafons de la irrupció de la dona a la vida política.
  • d’una feminista a una noia molt d’avui, amb la irrupció de la dona en el mon del treball a través de la germana petita d’una família burgesa que vols diners “seus”.
  • d’una honesta mentidera a Cordèlia, sent aquesta la filla del rei Lear, o de com trencar amb els condicionaments socials i jeràrquics.
  • d’una obrera a una senyora que es dedica a fer conferències parlant de l’emancipació de la dona, o el dilema jornada laboral / sus labores
  • d’una prostituta a Dona Teresa, o el dilema cintura per amunt / cintura per avall
  • d’una burgesa a una obrera,  treball masculí versus treball femení.
  • d’una ingènua infeliç a una dona il·lustre que presenta la seva candidatura a l’acadèmia o el sofriment d’un mascle davant una dona intel·ligent.
  • d’una assassina a una dona de bé, o de com assassinar l’àngel de la llar és l’única manera de començar a viure.

Cartes impertinents

Interessants i agudes reflexions d’una dona molt compromesa amb els seus ideals que afirmava que la cultura és política i que, qui digui el contrari no sols menteix sinó que fa una política immobilista i reaccionaria.

El Teatre Lliure va aprofitar l’escenografia dels Feréstecs però com ja he comentat no van amplificar la veu de la Rosa Maria Sardà que malgrat la seva gestualitat i la seva força al llegir els textos no va aconseguir atrapar tota la sala, ja que nosaltres vam tenir que fer veritables esforços per entendre-la perdent molt sovint el final de les frases. Una llàstima.

http://www.tv3.cat/videos/3463230/Maria-Aurelia-Capmany-una-dona-lliure

intèrpret:  Rosa Maria Sardà

vídeoprojeccions Marc Permanyer

producció Teatre Lliure

Cartes impertinents 1-imp

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 28€ – (preu pagat 14 €  – preu oferta 2×1 als abonats)

_______________________________________________________________

cargols impertinents

– GREC 2012 – (9) – CULTURA 21% ??? – Teatre – DUBTE (***) – Teatre Poliorama

Divendres passat, (divendres 13), divendres negre, …..teníem entrades per el incomodíssim Teatre Poliorama, que necessita a crits una reforma per tal de no torturar mes als teatraires que el visitem sovint.  Ja ho fa prou el govern de les Espanyes.

Però abans de fer la crònica d’aquesta obra de Teatre, necessito expressar els meus sentiments de ràbia i de rebuig….. aquest divendres serà un dia que mai oblidarem per ser el dia mes negre per la CULTURA de la historia d’aquest país, per l’increment desmesurat de 13 punts en l’impost de l’IVA, que ha decidit el govern fatxenda que hem de suportar  … vulguem o no.

És potser el cop definitiu per acabar d’un sol cop (aprofitant la tan anomenada crisi) amb la cultura lliure d’un país….. i de pas si poden arrasar amb la cultura catalana que únicament te suport en el nostre territori comparativament molt petit….. “miel sobre hojuelas”. Penseu que en TEATRE és l’únic sector de la cultura que el català s’utilitza amb normalitat…i això els treu de polleguera.

Les dretes de qualsevol lloc del món, sempre intenten tenir a la gent alienada al maxim de manera fàcil… per exemple amb la televisió manipulada per ells mateixos i també molt sovint utilitzant el futbol… i així creuen ells estar mes segurs…. “millor que el poble no pensi gaire” i sobretot que treballin molt, per tal de resguardar la seva posició en el poder polític i econòmic.

Menys Música, menys Teatre, menys Cinema…. i és que aquests desgraciats consideren que la CULTURA és un luxe que el poble no es pot permetre….. la cultura pensen  (pensen???), és un privilegi per la societat benestant… i la resta del poble que es fotin…  (com diuen ells… que se jodan !!!)  …. us sona???…   i és que si continuem així tornarem a veure les fogueres on cremaven els llibres fa uns segles els seus antecessors… i és que la CULTURA a l’abast del poble, els molesta i molt.

I atenció, no ens queixem massa perquè “atontats no ho son pas”…. ja ho tenen tot calculat i manipularan al poble tot dient que ho fan pel nostre be, ja que amb aquests diners podran pagar les pensions i a la “pobre” gent que esta a l’atur… i es quedaran tan frescos, mentre continuaran embutxacan-se mil·lions d’euros… i és que com de la bombolla immobiliària, que ells han creat, ja no poden “mamar” mes, perquè ja no dona mes llet… s’han de buscar-se la vida com sigui.  DESGRACIATS!!!

Perdoneu per la parrafada reivindicativa, però és que veig massa passivitat tan en el mon Teatraire com en el mon de la Musica, i sembla que cada vegada entomem tot, sense qüestionar-ho si és just o no i sobretot sense valorar si podem fer quelcom si ens unim i exigim canvis en aquest “atropello”.

Passo dons a escriure sobre l’obra de Teatre que el divendres  varem veure.  Es tracta de DUBTE que un cop vista valorem amb 3 estrelles, que vol dir que ens ha agradat, però que no ens ha entusiasmat en casi cap dels seus registres, posada en escena, interpretació i sobretot direcció.

Creiem que l’autor, John Patrick Shanley (New York 1950), aprofitant aquets últims anys s’ha parlat molt sobre els pederastes i sobretot per alguns o molts sacerdots de la religió catòlica, ha escrit un text força comercial que arrossega molt morbo entre la població.

Dubte’ és una obra estrenada el 2004 a Broadway, guanyadora dels Premis Pulitzer i Tony,  i representada en teatres de tot el món.; posteriorment el mateix  John Patrick Shanley  la va portar al cinema, ni mes ni menys que amb Meryl Streep en el paper de la mare superiora i Philip Seymour Hoffman en el del pare Flynn.  La pel.licula també va rebre 5 nominacions als Oscars.

L’obra de fet mes que de pederàstia, parla de racisme amagat, i sobretot és un enfrontament estre dos mons…. entre la innocència i la intuïció malintencionada, la veritat i la mentida, la maldat i la bondat.

Continua llegint