Arxiu d'etiquetes: Grec2016

– Circ – Grec2016 – GUADUAL (🐌🐌+ 🐚) – Mercat Flors – Sala PB – 30/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

GUADUAL – 

Últim espectacle dels 30 que finalment hem pogut veure en aquest Festival Grec2016 i també últim d’aquesta temporada 2015/2016, en la que hem arribat a veure fins a 247 produccions d’Arts escèniques.

Malgrat que érem coneixedors que es tractava d’una proposta de Circ, creiem erròniament que potser era molt més innovadora en les seves formes i no ha estat així; hem vist en aquest espectacle un circ massa tradicional amb números d’equilibri, salts, tombarelles, acrobàcia, malabars … cap novetat a excepció de l’espectacular escenografia a base de “Guadues”, un gènere de plantes de canyes de bambú gegants, conegudes també com a “bambú americà”.

Aquest tipus de canyes gegants van ser descrites l’any 1806 per Alexander von Humboldt i Amadeo Bonpland, quan les varen veure a la regió centre-occidental de Colòmbia i que antigament eren utilitzades pels pobladors dels Andes per fer les seves construccions i estris.

guadual

Malauradament no té res a veure amb l’espectacle PALS que el mateix Leandro Mendoza ens va portar la temporada passada al Grec i que va tenir força èxit; en aquest cas no es tractava d’aquella companyia argentina “Buenos Aires Polo Circo”, sinó una companyia equatoriana de Guayaquil, la del Teatro Sánchez Aguilar.

Continua llegint →

– Teatre/Performance – Grec2016 – ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 29/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ

Ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle difícil de poder ser explicat per escrit, perquè és totalment eclèctic, diferent de tot el que hem pogut veure fins ara; potser està situat entre el Teatre, la performance i la participació voluntària del públic.

El protagonista és en Juan Domínguez, un val·lisoletà que ara viu a Berlín, on fa pocs dies acaba de presentar aquesta proposta que protagonitza i dirigeix, amb la col·laboració de la seva parella.

juan_domiunguez

Un intent d’integrar el passat i el futur mitjançant la pràctica artística. L’experiència neix arran del projecte de Maria Jerez “Un cuaderno de notas sin contenido”, en el qual Domínguez i altres artistes van ser convidats a reaccionar, mitjançant un text, al llibre “El hombre sin contenido”, de Giorgio Agamben, escrit el 1970.

Juan, davant nostre assegut a una cadira i molt a prop d’ell un ordinador portàtil que utilitza una mica com si es tractés d’un faristol, per poder seguir un guió del que vol desenvolupar…. el sentim molt proper i ens adonem que li agradaria que els espectadors no fóssim pas passius; ens fa apropar a les primeres fileres i inclús vol que alguns ens asseiem al terra que està ple de coixins… i comença a parlar, presentant-se als que encara no el coneixem, tot fent un anàlisi exhaustiu del seu nom i cognom, de la musicalitat que tenen en pronunciar-los i del seu significat segons en el to que es diu i en quin idioma parlem, castellà, català, basc, alemany.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 28/07/2016

5 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY –  

Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.

A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.

Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – CUANDO VUELVA A CASA VOY A SER OTRO (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 25/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

CUANDO VUELVA A CASA VOY A SER OTRO

Aquesta va ser una de les primeres entrades que vam adquirir dins del marc del Grec, perquè venia precedit del seu èxit al Festival d’Avinyó 2015 i per tractar-se d’una producció argentina, fet que per nosaltres ja és garantia d’un teatre innovador i de qualitat.

Mariano Pensotti - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1Aquesta proposta de Mariano Pensotti va néixer d’una història real tal com ens va explicar el mateix autor a la roda de premsa, arran del cop d’estat a l’Argentina, el pare del director va enterrar al jardí de casa dels avis uns objectes comprometedors.

Dins de bosses de plàstic negres va guardar, llibres, revistes, fotografies, cartes de companys ;  un cop finalitzada la dictadura, 40 anys més tard, va intentar retrobar-les amb el seu avi però no ho van aconseguir. No va ser fins més tard, quan el nou inquilí de la casa volia fer una piscina, que van aparèixer les bosses. El seu pare va reconèixer tots els objectes tret d’un, una cinta de cassette d’un cantant desconegut.

La recerca de l’origen d’aquesta cinta és el fil conductor d’una sèrie d’històries que protagonitzen diversos personatges.

Manuel és un director teatral que vol tornar a representar una obra que havia fet quinze anys enrere i amb els mateixos actors protagonistes.

Natalia és una cantant d’un grup que actua en bodes i celebracions que canta les cançons del seu pare.

Damián és un polític d’esquerres que s’acaba transformant en una persona diferent.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

EL BON PARE 

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

El bon pare - Grec2016

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – PLATONOV (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 23/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

PLATONOV 

Un text que Anton P. Txèkhov va escriure entre els 18 i 21 anys que representava més de 80 escenes, una vintena de personatges i un nombre de pàgines tan considerable com els seus altres textos… La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes i L’hort dels cirerers, és a dir en teatre potser més de quatre hores. En aquesta versió de Luk Perceval, s’han suprimit la meitat dels personatges i ha condensat en menys de dues hores, especialment en la gent solitària i en allò que esperen de l’amor. En escena hem pogut veure nou actors i un pianista que s’ha convertit en el verdader protagonista d’aquesta proposta escènica.

Com ja vaig explicar a la meva crònica de la roda de premsa, Steven Van Watermeulen, un dels actors present aquell dia, ja ens va assegurar que Jens Thomas (composició i interpretació musical) és realment el protagonista d’aquesta proposta i no pas el seu personatge de Platonov; també ens va explicar que la companyia NTGent en principi volien interpretar Saló de Passolini i quan ja estaven assajant, Luk Perceval de sobte va canviar d’idea, i va voler representar Platonov, tot respectant la mateixa concepció i el mateix equip artístic.

PLATONOV - Grec2016 - e

Al començament veiem tots els actors palplantats a escena i absolutament muts; el piano i el seu intèrpret en una plataforma que està situada a sobre d’uns rails de tren; és l’únic que emet sons, amb la gola i teclejant a sobre les cordes acústiques del piano. Una escena llaaaaarga d’uns 10 minuts que provoca una certa inquietud i angoixa en bona part dels espectadors.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – F.R.A.U. (🐌) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 22/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

F.R.A.U.  

L’altre dia a la roda de premsa, l’Albert Arribas, creador i director d’aquest espectacle, ens va fer decidir a anar a veure’l tot i que d’inici no ho teníem previst. Ens va exposar el seu projecte que ha basat en el quadern “Frau” d’Albert Balasch i ho definia com una paròdia o un festival.

“sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals”

Anàvem disposats, si mes no, a resistir el màxim possible o fins i tot a passar les set hores que dura la representació, asseguts a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Anàvem disposats a gaudir d’una proposta innovadora basada en una obra reescrita i reordenada pel poeta Albert Balasch, que a quaranta-cinc anys va decidir suïcidar-se artísticament ….

F.R.A.U. - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

La sala mig buida o mig plena segons l’òptica que s’utilitzi i les tres actrius quan entrem a la sala ja estan preparant l’escenari, escombren, retiren i posen material d’attrezzo, preparen entrepans que emboliquen en paper transparent o en paper de plata, tornen a escombrar, pleguen mantes, estenen les mantes que havien plegat, es canvien de vestuari …. ens diuen que falta poc i que aviat començarà….. ens diuen que no ens preocupem, perquè si cal, ja recuperaran al final. Espectadors, culs inquiets, gent de la premsa que surt de la sala quan encara no ha passat ni mitja hora, canvis de localitats ….. 45 minuts després, afirmen que ara si, l’espectacle està a punt de començar …..

Continua llegint →

– Circ – Grec2016 – CIRCUS KLEZMER (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Grec – 21/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

CIRCUS KLEZMER 

El Teatre Grec de gom a gom i abans de les 10 de la nit els membres de la companyia  Circus Klezmer comencen a interactuar amb el públic.

Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l’any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d’haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó …..

CIRKUS KLEZMER - Teatre Grec 1

És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall.

La música klezmer és una música concebuda per a celebracions i casaments de les comunitats jueves en petits pobles de l’Europa de l’Est abans de la segona guerra mundial. Una música alegre i a la vegada malenconiosa.

Les pintures de Marc Chagall contenen màscares i colors d’una forta intensitat i tenen la capacitat de deformar la realitat pintada.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – MDLSX (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala PB – 21/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

MDLSX – Motus 

Dijous teníem doble sessió de Grec, ja que després d’aquesta proposta al Mercat de les Flors anirem al Teatre Grec a veure circ.

Aquesta és la tercera proposta de la companyia italiana Motus en el marc del Festival Grec. Coneguts per fer servir la música, el vídeo i la paraula per plantejar qüestions polítiques, ens presenten aquesta vegada una peça per a una sola actriu, tal com ens van explicar a la roda de premsa de dimarts.

Sílvia Calderoni és l’única intèrpret d’aquest muntatge, un ésser androgin que es pregunta sobre les barreres entre gèneres i com a la societat ens atrevim a conceptuar-los com a “monstres”. Un espectacle que es una barreja de ficció i de realitat basada en la biografia de l’actriu.

mdlsx - Grec2016

Silvia Calderoni ha treballat amb Motus des de fa deu anys i posa al servei de l’espectacle una història molt personal, la del descobriment d’una identitat sexual inclassificable, motiu de rebuig per molts i la manera que ella ha trobat per tal d’enfrontar-s’hi i no ser classificada en el grup dels “monstres”.

Daniela Nicoló n’és la directora (direcció compartida amb Enrico Casagrande)  i ha fet la dramatúrgia d’aquest espectacle amb la mateixa Silvia. El títol escollit MDLXS vol dir Middle Sex i ens parlen del gènere i de la llibertat de ser i/o transformar-te en allò que vulguis ser.

MDLSX és un dispositiu de so explosiu, un himne lisèrgic i solitari a la llibertat de transformar-se, de barrejar gèneres, d’anar més enllà de les fronteres que imposen el cos, el color de la pell o els òrgans sexuals, de ser d’una altra nacionalitat diferent de la imposada o adquirida, de la pertinença a una pàtria.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – L’EMPESTAT (🐌🐌🐌+ 🐚) – La Seca – 20/07/2016

2 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

L’EMPESTAT

Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del “duet” Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades.

Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera.

L'empestat - La Seca 2

L’empestat és una nova lectura de La tempesta de Shakespeare passada pel filtre de La pesta d’Albert Camus i maridada amb la Sonata núm. 17 de Beethoven (més coneguda com La tempesta), que interpreta l’actor i músic Carles Pedragosa.

Una personal reescriptura de Jordi Oriol que repeteix el que ja va fer amb la seva particular visió de Hamlet, “la caiguda d’Amlet” l’any 2007, en aquella ocasió també passada pel filtre d’Albert Camus (La Caiguda) i dirigida igualment per Xavier Albertí.

Centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare, Pròsper i Miranda que vivien sols en una illa on havien anat a parar després del naufragi. Allà han anat a parar també un seguici de la cort de Nàpols i Milà. Pròsper els educa i els hi ensenya el poder de les paraules. Amb la paraula neix la raó, la consciencia i amb aquesta la necessitat d’aclaparar. La paraula és una plaga. I la pesta … és silenci.

Continua llegint →