Arxiu d'etiquetes: Nuria Legarda

– 107 – Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part “He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint →

– Teatre – EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT – Teatre Lliure de Gracia (🐌🐌🐌🐌🐌) al quadrat – 14/04/2015

11 respostes

Havíem sentit a parlar per les xarxes socials que aquesta producció era extraordinària, però això a vegades provoca que quan arriba el dia i la veus amb els teus propis ulls, penses que no hi ha per tant o potser inclús et decep una mica, per què tenies les expectatives massa altes. EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT, us asseguro que no és el cas, ja que ens ha deixat en molts moments sense alè i això en contades ocasions ens ha succeït. És per això que en la nostra valoració de capçalera l’hem atorgat la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols, però aquesta vegada amb l’afegitó de “al quadrat“, per tal d’assenyalar que ha estat una experiència teatral superba.

fotografies Ros Ribas

El “boca – orella” aquesta vegada ha funcionat com un llamp i especialment pel poder que avui en dia posseeixen les xarxes socials; per tal de què us feu una idea, aquesta producció es va estrenar dijous passat dia 9 d’abril i al cap de tres dies es van exhaurir les entrades per totes les sessions previstes fins al 10 de maig

Gos a mitjanit 2 … davant d’aquesta espectacular acollida, el Teatre Lliure, dilluns va prendre la decisió de prorrogar les representacions per dues setmanes més, fins al 24 de maig. Jo de vosaltres no seguiria llegint i abans de continuar amb la lectura, intentaria obtenir entrades per alguna d’aquestes noves representacions.

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l’escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana; la traducció d’aquesta representació teatral ha estat realitzada per Cristina Genabat.

Continua llegint →

– Teatre – NO PARLIS AMB EXTRANYS (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/04/2013

11 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Ens apropem de nou al Teatre Nacional de Catalunya, una mica indignats amb els seus administradors per la raó que explico al final d’aquesta crònica.

Avui a la premsa hem llegit que per primer cop, el dissabte sant, la funció que es feia a la Sala Gran “Una història catalana”, es va haver de suspendre per falta de public. Trista notícia i un toc d’atenció claríssim a la direcció de l’equipament cultural mes important de tot Catalunya.

La producció que anem a veure aquesta vegada, és NO PARLIS AMB EXTRANYS (fragments de memòria) d’Helena Tornero, que ha escrit i dirigeix ella mateixa. De fet, és tracta d’una de les dos obras del projecte T6, afectades per les retallades, traslladades a la Sala Petita durant un temps mes curt del inicial i sobretot amb molt menys pressupost.

Preguntes del passat, fragments del present – De vegades resulta que quan parlem del nostre passat més recent ens adonem que, en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar.

A No parlis amb estranys, Helena Tornero ens descobreix que hi ha moltes històries que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegin, que demanen ser obertes per poder cicatritzar de manera definitiva.

Continua llegint →