Arxiu d'etiquetes: Pau Roca

– Voltar per la Literatura – hISTÒRIA (🐌🐌🐌) de Jan Vilanova Claudín – 2018.06.24 (temp. 17/18 – llibre nº 042)

hISTÒRIA de Jan Vilanova Claudín – (temp. 17/18 – llibre nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dimecres dia 13 de juny vam assistir a la presentació del llibre hISTÒRIA a la seu de l’Editorial Comanegra. Un llibre coeditat per Comanegra amb l’Institut del Teatre dins de la col·lecció DRAMATICLES.

La presentació va anar a càrrec de l’historiador català Ricard Viñas Ribas, amb la presència de l’autor de l’obra, Jan Vilanova i una petita lectura dramatitzada a càrrec de l’actor Miquel Gelabert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El llibre va ser escrit en molt poc temps per a la companyia Sixto Paz, de la que en Jan Vilanova és membre fundador…. “Tenia una idea persistent des de feia mesos: escriure un homenatge a la història. Sortosament, just aleshores llegia Apologia de la Història, de Marc Bloch, i tenia la intuïció que ell em podria acompanyar en aquesta peripècia. No sabia gaire més” ……

Us deixo l’àudio del que es va dir aquell dia, a la presentació …

L’obra reflexiona sobre la memòria històrica tot qüestionant la necessitat de construir llegendes heroiques, i reivindica el valor humà de les petites històries anònimes que sovint s’amaguen darrere els grans esdeveniments.

Partint de la idea que la història no és mai un relat tancat i no pot donar respostes definitives a res, la matèria d’estudi de la història són les consciències humanes i és l’historiador qui estudia els actes i les actituds de les persones i les relaciona.

El que és important no és tant la veritat sinó allò que passa per ser-ho. A partir dels mateixos fets i les mateixes dades poden construir-se relats diferents. I finalment la versió que queda a la història no és tant del qui té la veritat sinó del que ha estat capaç de construir el relat més sòlid.

Continua llegint

– Teatre – BULL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.03.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 233)

BULL (temp. 17/18 – espec. nº 233)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quan vam anar a la roda de premsa, ja intuíem que seria una obra dura, però potser no esperàvem que ho fos tant. Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal.

Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel.

BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l’animal i els homes que l’havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món “humà”. Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, després de ser perseguit, repicat amb banderilles i torejat, ens parla d’un linxament en l’àmbit laboral.

Tres companys de feina. Dos únics llocs de treball …. a un d’ells l’han de fer fora. Durant la crisi econòmica, moltes empreses es veuen amb la necessitat de reduir plantilla. Un sacrifici per salvar l’espècie de l’extinció. Un dels tres haurà de marxar. Fins on som capaços d’arribar per protegir la nostra feina?

L’escenografia simula una plaça de braus, i els espectadors assistim a una lluita desigual, on observem, impassibles, l’abús entre companys davant una situació de competència extrema.

Tres treballadors esperen el seu cap (David Bagés) que ha de decidir quin d’ells serà acomiadat.

Un dels treballadors, en Thomas (Marc Rodríguez) és torejat i “desbudellat” pels seus companys Isabel i Tony (Mar Ulldemolins i Joan Carreres) amb un grau de crueltat i cinisme realment impressionant. Volen que abandoni voluntàriament la lluita per conservar el lloc de treball, però ell està convençut que fa les coses ben fetes.

Continua llegint

– Roda de premsa BULL – La Villarroel – 2018.03.06 (temp. 17/18 – RdP 067)

Roda de Premsa BULL – (temp. 17/18 – RdP nº 67)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat vaig poder assistir a la presentació de BULL, la nova producció teatral de La Villarroel, que es podrà veure a partir d’avui mateix, 8 de març. Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Adriana Nadal, que estarà dirigida per Pau Roca.

Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, fa les presentacions del director i dels actors que estan asseguts davant nostre i comenta que està molt satisfeta de què aquesta sigui la segona vegada que La Villarroel treballa amb Sixto Paz.

Pau Roca va conèixer aquesta comèdia àcida sobre l’assetjament laboral fa sis anys, quan va protagonitzar un altre text de l’autor, COCK. Comenta que Mike Barlett va quedar molt impactat quan va assistir per primera vegada a una cursa de braus a Mèxic, li va produir tant de fàstic veure la plaça plena de sang i sobretot veure com alguns éssers humans gaudien d’aquella salvatjada; fou llavors quan va pensar en escriure un text que fos una mena d’analogia entre el món animal i el món de l’oficina, per intentar reflectir les actituds “animals” d’algunes persones i fins on poden arribar.

És per això que Pau Roca ha volgut que l’escenografia fos una simulació d’una plaça de braus, en lloc d’una oficina.

El director ha afegit que el text presenta una doble línia de discurs: d’una banda, com podem ser capaços de cometre abusos i conviure amb aquest fet, i, d’altra banda, quin és el paper de l’observador davant d’aquest tipus de situacions.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

BODAS DE SANGRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

Continua llegint

– Teatre (276) – IVÀNOV (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Monjuïc – 07.05.2017

IVÀNOV

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Moltes expectatives per poder veure aquesta versió que l’Àlex Rigola ha fet sobre el text d’Anton Txékhov. Havíem sentit opinions de tota mena i la veritat és que teníem forces ganes de tenir la nostra. Vam anar diumenge dia 7 per poder assistir al col·loqui post funció que tindria lloc en acabar la representació.

I quan sortim ens adonem que tenim disparitat d’opinions, a l’Imma li ha agradat força, al Miquel no tant, malgrat lo “rigolaire” que se sent.

Ivànov és la història d’un home atrapat entre la fi d’un món i la por de viure. Sol, desagradat de tot i de tothom, antipàtic i lúcid. La primera peça ‘major’ de Txékhov, el primer Txékhov d’Àlex Rigola.

Una peça que l’autor va escriure en deu dies, l’any 1887, i que va tenir una estrena molt accidentada a Moscou. Txékhov la va reescriure i es va estrenar a Sant Petersburg l’any 1889. Amarat de l’esperit de Txékhov que amb 27 anys, malalt de tuberculosi i sent metge, ja sabia que la seva, seria una curta vida. Ivànov és un personatge controvertit i la seva actitud davant la malaltia de la seva dona provocaran tot tipus de respostes al seu entorn pròxim. Finalment prendrà una decisió dràstica.

Aquest espectacle tanca el recorregut Individu i societat d’aquesta temporada del Teatre Lliure, del que han format part “Revolta de bruixes”, “Relato de un náufrago”,”Jane Eyre”, “L’ànec salvatge” i “Filla del seu pare”.

En entrar a la sala Fabià Puigserver ens trobem als actors jugant amb una pilota, vestits amb la seva pròpia roba i cridant-se pels seus noms reals. A les pantalles laterals es projecten fotos personals dels mateixos actors. Els espectadors a banda i banda de l’escenari.

Continua llegint

– Teatre (190) – DYBBUK (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.02.2017

DYBBUK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El passat dia 3 vam assistir a la roda de premsa d’aquesta nova proposta de la companyia Sixto Paz, i, fins aquest dissabte no hem pogut veure el resultat.

Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary,  va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca i compta amb Victor Pi, Patricia Bargalló, Pepo Blasco i el mateix Pau Roca, en el repartiment.

dybbuk-sala-beckett-3

L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Ajar. Durant sis anys el nebot va encarnar el seu alter ego i va acabar guanyant un premi Goncourt.

Continua llegint

– Roda de Premsa DYBBUK – Hotel Melià Sky (Sala Beckett) – (rp63) – 03.02.2017

DYBBUK – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

D’ençà que puc assistir a les Rodes de premsa de presentacions d’espectacles d’Arts Escèniques (aquesta temporada des de setembre, ja en porto 63 amb aquesta), crec que em posaré “catxes”, perquè intento anar caminant sovint des de casa. En aquesta ocasió la presentació de DYBBUK, era a Poble Nou i el meu mòbil en arribar a l’Hotel Melià Sky indicava que havia caminat des de Vallcarca, 8 quilòmetres a una mitja de 7 quilòmetres per hora.

dybbuk-roda-de-premsa-h-melia-sky-sala-bekett-voltar-i-voltar-1

Sixto Paz ha volgut fer la presentació en un saló de l’hotel Melià Sky, molt a prop de la Sala Beckett, i segurament amb la intenció de voler aparentar el que no és, perquè la seva nova posada en escena va una mica d’això. Pau Roca ens rep molt elegant amb un frac, del que li pengen encara les etiquetes amb els preus dels establiments que li han prestat. També estan presents uns personatges que volen suplantar a Donald Trump, Jan Dausà, Pilar Rahola, Paulo Coelho i Witney Houston. Ens conviden a prendre un còctel.

En aquesta ocasió, Sixto Paz presenta una coproducció de la mateixa companyia, que es va estrenar a Temporada Alta i ara es podrà veure a la Sala Beckett, a partir d’aquest proper dijous 9 de febrer: Dybbuk.

Jan Vilanova i Claudín firma el text, una reflexió sobre la idea de veritat, frau i ficció, que parteix de la fascinant biografia de l’escriptor francès Romain Gary. Autor prolífic i notablement reconegut, guanyador del premi Goncourt, el més important de les lletres franceses, Gary va convèncer el seu nebot d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Émile Ajar. En realitat, Ajar no va existir mai. Només era un pseudònim que Gary emprava per signar novel·les d’èxit i, sobretot, per ordir una de les mistificacions literàries més increïbles de la història.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Romain Gary va viure moltes vides: va ser aviador i heroi de guerra, diplomàtic, cineasta, reporter… i un dels més grans escriptors de les lletres franceses. Incansable, va inventar múltiples pseudònims però va ser durant els anys 70 que va aconseguir donar vida a Émile Ajar, un dels enganys més grans mai vistos.

Continua llegint

– Teatre – PRETTY (🐌🐌🐌) – La Villarroel – 13/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La nova proposta de Sixto Paz Produccions té una vocació més comercial que les que podien tenir “Pulmons“, “L’efecte” o “història“, fet que ja vam intuir a la roda de premsa. El text de Neil Labute (escrit l’any 2008), dirigit per Marilia Samper utilitza un diàleg molt proper, natural, i que aprofita una paraula, una entonació com punt de partida per desenvolupar una escena.

PRETTY - La Villarroel

Sens dubte un text ben escrit però que no aprofundeix en el tema que pretén plantejar, el de l’obsessió per la bellesa, pel cos amb les mides i el pes just. Si no estàs dins dels canons establerts per la societat, no tens dret a res, ni a vestir, ni a opinar, i de vegades no tens dret a mostrar-te, ja que no tens l’estètica que cal. El text passa per sobre de tot això i el fet de l’encotillament que pot suposar els canons estètics, ho tracta com una anècdota.

Malgrat això podem dir que ha estat una proposta divertida, simpàtica i fresca, amb unes interpretacions bones que han acomplert les expectatives de bona part del públic.

Continua llegint

– Teatre – hISTÒRIA (🐌🐌+ 🐚) – Sala Beckett – 10/02/2016

Qui és en March Bloch ?? Aquesta és la pregunta que ens ve al cap als pocs minuts d’estar a la Sala Beckett veient la representació d’hISTÒRIA, perquè tota l’obra gira al voltant d’aquest personatge.

Un professor d’història, la seva filla i el seu alumne.

hISTÒRIA - Sala Beckett 4

March Bloch (1886-1944) era un historiador medievalista francès que va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Detingut per la Gestapo és assassinat al costat de vint-i-nou resistents més la nit del 16 de juny de 1944. La seva importància com a historiador va més enllà de la recerca històrica, defensa una història allunyada dels grans fets i dels grans homes. Proposa que l’objecte d’estudi de la història no és el passat sinó els homes i les seves consciències.

En paraules de l’autor aquesta obra pretén ser un homenatge a una forma d’entendre i viure la història.

Continua llegint

– Teatre – EL PÚBLICO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 18/12/2015

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz.

El Público, escrita a Cuba l’any 1930 no va ser estrenada fins a 56 anys més tard, ens parla de teatre i de desig reprimit mitjançant un joc de mascares on conviuen realitat i ficció perseguint l’autenticitat, l’honestedat i la llibertat.

EL PUBLICO-1

Es tracta d’una mena de barreja de pensaments i sentiments de Federico García Lorca, en el que ell vol fer pales la seva homosexualitat i a la vegada vol indicar-nos el camí per poder transformar el teatre que ell considera massa aburgesat en aquella època, en un Teatre més contemporani, on a vegades la racionalitat i el realisme no és el més important i si en canvi, les imatges simbòliques que sorprenguin l’espectador a cada instant, recolzades amb bons textos que encara que també ens parlin d’amor, ho facin amb nou llenguatge.

Continua llegint