Arxiu d'etiquetes: AILIN MIGLIORA

– 107 – Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

This slideshow requires JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part “He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint →

– Teatre – HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (🐌🐌) – Versus Teatre – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

Deixa un comentari

HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge a la tarda, malgrat la pluja, ens vam apropar al Versus Teatre atrets per dues coses, el director i l’actriu de la proposta.

Es tracta de la peça HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA que amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpreta l’actriu Ailin Migliora dirigida per Daniel J.Meyer.

Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul.

This slideshow requires JavaScript.

En HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA “La Lola Migliora” decideix explicar la seva història personal i un munt d’anècdotes d’argentina rebentada, absurdes i políticament incorrectes.

Continua llegint →

– Teatre – PARTIDA (*** 1/2) – (Tesina d’interpretació Ailin Migliora) – Institut del Teatre – Espai Scanner – 10/07/2014

1 resposta

Vàrem rebre la invitació per anar a veure aquesta representació a través de Facebook el mateix matí que s’havia de representar; l’enviament ens ho va fer arribar el mateix actor Albert Riera que comparteix escena amb la protagonista d’aquesta tesina d’interpretació, a la que es presenta l’actriu Ailim Migliora. L’obra es tracta de PARTIDA escrita i dirigida per Bárbara Becker.

Som tan sols unes poques persones acudim a la cita al segon subterrani de l’institut del Teatre, en un espai anomenat “Scanner”, però l’expectació i les ganes de veure un bon espectacle crec que les compartim tots els presents. A l’escenari un munt de caixes de cartró de les que s’utilitzen per fer trasllats a un nou domicili.

Una noia recorda el moment en què, sent ella una nena, a l’Argentina, la seva mare prepara les maletes per un trasllat, no se sap ben bé a on van però el que si s’explica és que ella és la germana gran i ha de decidir quina de les dues nines s’emporta, si la “gordita” o la “rubia flaquita” … “he de decidirme no por la que me gusta mas, sinó la que voy a añorar menos” …..

…passa el temps i ella arriba sola a Barcelona i a l’estació de tren coneix l’Albert i comencen una relació fins que acaben vivint junts en el petit pis d’ella, on no acaba mai de desfer les capses del trasllat ….. recorda el moment en què el seu pare vol que ella marxi amb ell deixant la família enrere i com s’hi nega….

Continua llegint →