Arxiu d'etiquetes: ALBERT TRIOLA

– 107 – Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

This slideshow requires JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part “He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint →

– Teatre – OVELLES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard – 2018.06.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

1 resposta

OVELLES (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard aprofitant justament això, que era dilluns i és una de les poques sales de Barcelona que ofereixen programació.

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.

Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu “Pili”.

Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s’ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.

Gemma Martínez és l’Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.

Biel Duran és l’Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d’informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.

L’Alba i l’Arnau són bessons. L’Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L’Arnau i el Víctor són la cara i la creu.

I ara, tots tres, s’han de plantejar com tenir cura d’aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.

Continua llegint →

– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

2 respostes

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

Continua llegint →

– Teatre (275) – ELS TRES ANIVERSARIS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 06.05.2017

2 respostes

ELS TRES ANIVERSARIS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest passat divendres vam assistir a una de les preestrenes d’aquesta comèdia de Rebekka Kricheldorf traduïda per en Joan Negrié que és també productor i intèrpret, tal com ens van explicar a la roda de premsa.

Estem a La Villarroel, distribuïts a dues bandes, la funció encara no comença i els actors es dirigeixen a persones del públic, entre ells nosaltres, i ens pregunten si hem vingut a la festa d’aniversari de la Irina i quina relació és la que tenim amb ella, si som amics o companys de facultat.

La Irina (excel·lent Rosa Boladeras) fa 38 anys i està desencisada perquè la seva festa d’aniversari és avorrida. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts i no ballen. La música no li agrada, els convidats són avorrits i els regals tampoc són del seu gust. Masha (Anna Alarcón) és una de les seves germanes, està casada i no treballa, Olga (Victòria Pagès) és l’altra germana, l’única dels quatre germans que treballa de mestra en una escola i Andrei (Joan Negrié) és el germà que vol escriure un llibre…. tampoc treballa.

Una mirada de l’autora sobre un món estancat, sobre situacions que no ens agraden però que no som capaços de canviar perquè no en sabem o perquè és més còmode no fer-ho i deixar les coses com estan.

El muntatge porta a escena la realitat dels Freudenbach, una família alemanya rica vinguda a menys, i els seus protagonistes són els quatre germans criats en un entorn lliure i intel·lectual, que els ha convertit en uns pensadors brillants i uns cínics empedreïts. Tots ells són potencialment capaços de desenvolupar coses però la seva inacció, la seva dedicació a la beguda i a l’autoreflexió els fa incapaços d’assumir la vida quotidiana, d’acceptar que han de treballar per conservar el que encara els hi queda i per intentar sortir d’una rutina que els ofega.

Continua llegint →

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Deixa un comentari

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Continua llegint →

– Teatre – SMILEY :-) una història d’amor (*****) – Sala FlyHard – 30/11/2012

17 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Màxima puntuació de nou a “Voltar i Voltar”, i per una obra amb 2 actors i sense gaires recursos….. “SMILEY 🙂 una història d’amor“, teatre del bo, autentic, del que fa pensar i a la vegada riure del principi a la fi…. teatre amb sentiments… del que quant acaba voldries que comences de nou. Una petita joia de Teatre que perdre-sela no té gaire sentit.

Com el seu nom indica, és una història d’amor… i el que te diferent en aquesta ocasió és que es tracta d’una història d’amor entre dos homes; dos homes diametralment diferents que es coneixen per una trucada equivocada que canviarà per sempre el destí de la seva vida.

Un d’ells és un “guaperes” i “catxes”, (RAMON PUJOL), que treballa a la barra d’un bar d’ambient gai… i te accés a tots el homes que vol… per tal de fer sexe; el seu temps lliure l’empra en modelar el seu cos per ser encara mes atractiu…. per això acudeix a dos gimnasos; és un home amb sentiments i sensibilitat que recerca una estabilitat emocional que la vida no li ha donat, però el seu nivell cultural és zero.

Ramon Pujol

Una història ben explicada i magistralment exposada en escena, en un espai molt reduït (encara mes del normal a la Sala Flyhard…. que ja és dir). El text és col·loquial i no té cap recança en utilitzar el llenguatge real d’aquest tipus de relacions homosexuals; parla d’espais que coneixem, de gimnasos de Barcelona on acudeixen diferents classes socials, de supermercats on acostumem a anar…. i ens fa proper un tema que pels heterosexuals és pràcticament desconegut, però que utilitza, amb un increïble humor, unes pauses on el personatge “culte” ens explica amb tota mena de detalls diferents aspectes com poden ser webs dedicades a contactes o aplicacions dels iphones per trobar ràpidament la persona mes propera per fer un “polvo” rapit, en cas de “necessitat imperiosa”.

Continua llegint →