Arxiu d'etiquetes: La Perla29

– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim.

Aquesta obra és la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960).

Una obra autobiogràfica de l’autor, membre destacat dels anomenats AngryYoungMen (joves aïrats), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística en els anys 50, amb els seus textos teatrals. Parlaven de la decepció ideològica.

La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra.

Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat.

Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives construint i desconstruint l’espai escènic. Un rectangle marca la sala de la modesta casa dels Khan. Un magnífic repartiment i dos regidors que donen entrada i sortida a l’utillatge teatral, amb moviments absolutament sincronitzats amb els actors i actrius que permeten canvis ràpids, en un “vist i no vist”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

Set personatges que van lluitar per construir un món millor amb la il·lusió d’una manifestació i l’alegria de la victòria, malgrat les ferides que ha provocat la policia. Un començament que a tots, o a quasi tots ens porta a la memòria els desgraciats fets de l’u d’octubre ocorreguts a casa nostra.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

BODAS DE SANGRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

Continua llegint

– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Continua llegint

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

UN OBÚS AL COR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint

– Teatre – CAÏM I ABEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 15/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CAÏM I ABEL

Aquesta temporada que ara acaba hem trepitjat relativament poques vegades aquest espai màgic de la Biblioteca de Catalunya; al novembre passat vàrem anar a veure AL NOSTRE GUST i ens va decebre moltíssim, malgrat que ja entrat el 2016 es va compensar amb escreix, amb aquella extraordinària DANSA D’AGOST que vàrem valorar amb la màxima qualificació de 5 cargols voltaires; fora de la Biblioteca també ens va agradar força la proposta de ELS CORS PURS signada per La Perla29, representada al Teatre Romea.

Ara de nou a la Biblioteca, tornem a valorar aquest CAÏM i ABEL amb la nostra màxima qualificació. En Marc Artigau i Queralt ha escrit un text preciós que a més a més ha tingut la sort de poder dirigir ell mateix, en aquest espai màgic, que a nosaltres ens agrada tant, malgrat les seves conegudes deficiències, com una sonoritat no massa reeixida i la incomoditat de les seves cadires. Un text que ens parla de les nostres pors al que és diferent, a les cultures que no són les nostres, a la immigració que vulguem o no, és imparable, a la qual és absurd posar-li barreres.

Caïm-i-Abel - Biblioteca de Catalunya 8

“I si jo no creuo el mar, en vindran d’altres amb el mateix nom i els mateixos ossos, amb les mateixes mans i el mateix alè, i els tindràs aquí dempeus, davant teu, i no tindreu prou bales -t’ho puc ben assegurar- a la teva puta ciutat per foradar-nos el cap.”

Continua llegint

– Teatre Musical – EL PETIT PRÍNCEP (🐌🐌🐌) – Teatre Barts – 02/04/2015

Estic content d’haver pogut sortir de casa, després de 10 dies d’estar “enclaustrat” entre les 4 parets de casa, per culpa d’un absurd accident que em va provocar la trencadura del peroné de la cama dreta. Vàrem fer la prova d’anar al Teatre amb una cadira de rodes que em van deixar i l’experiència va resultar totalment satisfactòria. Al Teatre BARTS ens van posar totes facilitats i per tant ara sabem que a partir d’ara, de tant en tant podem continuar la nostra sana costum de  “voltar i voltar” amb certa normalitat.

El petit princepVolíem poder veure el Musical EL PETIT PRÍNCEP que La Perla29 i Turruà Llàcer S.L. han produït i que fa alguns mesos s’està representant a Barcelona; per sort al final ho hem aconseguit malgrat tots els impediments.

La música d’aquest Musical ha estat creada per Manu Guix i les lletres de les cançons de Marc Artigau són de gran qualitat; pel meu gust és el millor d’aquesta producció de Teatre Musical.

Un treball minuciós també quant a l’escenografia que gairebé està realitzada totalment en forma d’audiovisual, que interactua perfectament amb els actors que interpreten moltíssims personatges. És una nova forma d’abaratir costos, a la que malauradament ens haurem d’anar d’acostumant, encara que a mi personalment no m’acabi de fer el pes…. però si els grans musicals d’enormes pressupostos, ja ho han començat a utilitzar (recordeu “Los Miserables” que va visitar Barcelona), … el treball dels escenògrafs, tal com el coneixíem fina ara, comença a perillar.

Continua llegint