Arxiu d'etiquetes: Francesc Isern

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

UN OBÚS AL COR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint

– Dansa – UMBRA – Cia. MúcabDans (🐌🐌🐌🐌) – Espai Francesca Bonnemaison – 12/06/2015

Fa unes setmanes vàrem rebre una invitació per assistir a la presentació d’un nou treball de dansa de la Cia. MúcabDans, a la seu de l’Espai Francesca Bonnenaison, i encara que aquella tarda ja la teníem compromesa amb una altra activitat, la proposta ens va seduir, i també la manera de demanar amb insistència la nostra assistència a l’acte; l’espectacle de dansa amb el nom d’UMBRA, no ens va deixar indiferents, sinó tot el contrari, com ja heu vist per la nostra qualificació cargolaire.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

UMBRAUn espectacle de petit format que combina les noves tecnologies audiovisuals multimèdia, perfectament sincronitzades,  amb la dansa que executa físicament una ballarina a l’escenari; últimament són molts espectadors que creuen que s’abusa de les projeccions per reomplir artificialment un espectacle, però creieu-me que no és el cas que ens ocupa, ja que aquest llenguatge interactiu és un altre element important dins de l’espectacle, que combrega perfectament amb la coreografia dissenyada per Toni Mira i Irina Martinez.

Per acabar-ho d’arrodonir, la música és en directe interpretada in situ per Joan Laporta a la trompeta, combinada amb altres músiques seleccionades i pregravades, acaben de donar una pàtina màgica a un espectacle fascinant, que ens parla de què hem de ser capaços d’enfrontar-nos a les pors per aconseguir trencar les regles imposades per altres persones i així ser capaços d’alliberar-nos.

Continua llegint

– Teatre Musical – POLÒNIA, El Musical – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 01.05.2015

Sóc seguidor del programa POLÒNIA a TV3, des del seu inici; haig de reconèixer que m’agrada molt, perquè considero que tracta el món de la política a Catalunya, de forma intel·ligent, amb humor i molta ironia; encara avui en dia em faig creus de què no hagin tingut problemes seriosos de censura amb alguns dels seus esquetxos crítics, molt especialment amb el partit en el poder a les “espanyes”…. el PP i la monarquia.

POLONIA-CARTELL-623x890Ja fa molts mesos que van estrenar al Teatre Poliorama, POLÒNIA, el Musical i reconec que si haig de ser sincer, vaig pensar “quina bajanada crear un Musical … són ganes de fer calerons de forma fàcil, aprofitant el moviment pro independència que es viu a Catalunya”; en cap moment em va passar pel cap comprar entrades per un espectacle que vaig considerar erròniament que no tenia res a veure amb el Teatre i que era un producte únicament comercial.

Com que l’espectacle acabava aquest cap de setmana, van oferir una oferta que era del tot impossible rebutjar, a través de les xarxes socials… i vaig pensar… per què no ?

La sorpresa ha estat majúscula, perquè considero que la productora “Minoria Absoluta“, ha aconseguit portar a terme un producte teatral força bo, que encara que evidentment és molt comercial, està ben plantejat tant en la seva trama argumental com en la seva posada en escena; crec que encara que els personatges són els mateixos que podem veure cada setmana a la Tele, s’ha volgut crear un espectacle de qualitat, molt ben dirigit per Xavier Ricart.

Polònia. El musical 3

Moltes vegades (jo el primer de tots), menystenim representacions teatrals pel sol fet de ser productes comercials al 100% i que únicament pretenen fer riure al públic… d’aquells que un cop surts del Teatre ja t’has oblidat de tot el que has vist; aquest Musical de POLÒNIA, per començar te la signatura de l’escriptor Jordi Galcerán (autor d’èxits com El mètode Grönholm i “El crèdit”)… i això es nota força, en recolzar l’equip de guionistes habituals de l’equip televisiu (Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano, Joan Rufas i Toni Soler).

Continua llegint

– Teatre – UNA GIORNATA PARTICOLARE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 21/03/2015

Ja fa molts dies que vàrem veure aquesta meravella de producció teatral i també fa moooooolts dies que tenia el Blog en estat de “parada tècnica”, a conseqüència del malaurat accident que em va provocar trencadura de peroné, però sobretot que moralment estava de baixa forma, sense esma de posar-me ni tan sols a escriure al Blog….. la qual cosa és francament greu, i més tenint en compte que ara si, tinc tot el temps del món, en estar “enclaustrat” entre les quatre parets de casa.

Fa un parell de dissabtes, ens vàrem apropar de nou a la Biblioteca de Catalunya, després d’un llarg període d’absència, i com sempre que anem, l’espai teatral amb aquelles bellíssimes voltes gòtiques carregades d’història, en predisposen a gaudir del que veurem, però també l’ambient de familiaritat que es respira en tot el recinte inclòs el bar del fons, influeixen a trobar-te una mica com a casa.

obra120-foto3

Una giornata particolare – La Perla 29 – fotografia de David Ruano

 Mentre la família nombrosa de l’Antonietta surt de casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l’Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.

L’obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; rellegint crítiques d’aquella època, febrer de l’any 1984, em trobo amb “la perla” del crític Joan de Segarra al Diari “El País”… on diu textualment….

… he de confesarles que me hizo mucha gracia escuchar al locutor de la radio, fascista -Roma, 1938- hablando… ¡en catalán!; … la representación me aburrió soberanamente ¿Por qué? Pues porque, desgraciadamente, he visto la película, como todos. Y entre el locutor catalán, fascista y catalano-parlante, y la Callas, y el escenario giratorio y apabullante todavía no he averiguado si aplaudían a Flotats y a Lizarán porque se acostaban con mucho arte o porque al acostarse giraba el decorado.

 Sense comentaris !!!

obra120-foto4

Una giornata particolare – La Perla 29 – fotografia de David Ruano

Continua llegint

– Teatre – L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO (*****) – Teatre Romea – 30/03/2014

El passat diumenge a la tarda vàrem assistir per fi, a la representació de L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO al Teatre Romea. Es tracta d’una nova producció de LA PERLA 29 i ha estat com es de costum, dirigida per Oriol Broggi.

Fa uns 10 dies vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció, juntament amb periodistes de molts mitjans de comunicació; ja fa temps, que soc convidat assíduament per el grup Focus i d’altres teatres…. però degut al meu horari laboral, es força difícil que pugui assistir. En quant em pugui  jubilar, tinc molt clar que assistiré a moltes de les rodes de premsa al voltant de les Arts escèniques.

Va estar molt interessant poder veure el treball d’un assaig (amb la corresponent errada… i la seva repetició), d’una escena força llarga de la representació, on actuaven tots els actors menys Pablo Derqui, que no havia pogut assistir a la trobada amb els mitjans de comunicació.

Una delícia poder fotografiar als actors e inclús prendre imatges i escenes de vídeo de forma autoritzada, sense que sembli que siguis un delinqüent, quant ho fas com a simple espectador… com si realment volguessis aprofitar-te de no se que cony, quant en realitat els blogaires el que intentem fer es precisament promocionar el mon de les arts escèniques.

Per sort ja comencen a haver-hi teatres a Barcelona que permeten treure fotografies sense flaix… i es que avui en dia en el que tothom porta una càmera al mòbil, son absurdes algunes de les prohibicions.

Al finalitzar les escenes previstes, van participar tots els actors i el director a la roda de premsa i la veritat es que vaig gaudir com un nan.  Us deixo algunes de les fotografies i vídeos que vaig poder gravar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

roda de premsa

roda de premsa

  Continua llegint