Arxiu d'etiquetes: Àngel Llàcer

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical  LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint

– 070 – Teatre Musical – LA JAULA DE LAS LOCAS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.10.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

LA JAULA DE LAS LOCAS (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam tenir una doble sorpresa amb aquest musical de LA JAULA DE LAS LOCAS al Teatre Tívoli, d’una banda un problema amb les localitats que ens va fer pensar que hauríem de tornar cap a casa, però que ens van resoldre meravellosament al teatre i vam poder veure la funció des d’un lloc privilegiat en una de les llotges. Des de aqui gràcies a la persona que ens ho va facilitar.

L’altra sorpresa va ser la qualitat de l’espectacle que ens va agradar moltíssim.

Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles)  està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. La traducció i adaptació està realitzada per Roser Batalla i Roger Peña.

Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973)  que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere.

La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.

En aquesta brillant proposta destaca un nom amb llum pròpia, el d’ÀNGEL LLÀCER, que la dirigeix amb una extraordinària habilitat i ens regala una magnífica interpretació de Zaza-Albin. Un personatge que ha de mantenir l’equilibri entre la seva faceta Zaza, la gran vedette del cabaret i Albin, la persona maternal i sensible que s’amaga darrere el maquillatge, les perruques i l’enlluernador vestuari. I Àngel Llàcer ho aconsegueix a la perfecció.

En els últims temps l’hem vist com a protagonista de “Frankenstein” al TNC, “Relato de un náufrago” al Teatre Lliure i ha dirigit amb èxit els musicals “El Petit Príncep” al Teatre Barts,  “Molt soroll per no res” al TNC, o l’obra teatral “Un cop l’any”, al Poliorama, per anomenar les últimes.

Continua llegint

– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia)  i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

Continua llegint

– Teatre – UN COP L’ANY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2017.11.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 127)

UN COP L’ANY (temp. 17/18 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Bernard Slade va escriure “Sametime, next year”  l’any 1975 i va ser estrenada el mateix any a Broadway protagonitzada per Ellen Burstyn i Charles Grodin. Aquesta mateixa actriu i Alan Alda van ser els protagonistes de la versió cinematogràfica estrenada el 1978 i dirigida per Robert Mulligan.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, Hèctor Claramunt ha fet la traducció i adaptació del text resituant l’acció entre els anys 1975 i 2000, referenciant-la a la nostra realitat i traslladant l’acció de Califòrnia a La Rioja.

Un hotel de la Rioja és el lloc on es troben casualment en Josep (David Verdaguer) i la Pilar (Mar Ulldemolins) una nit de l’any 1975, i, esdevenen amants. Tots dos són casats. Ella viu a Santiago de Compostel·la i ell a Barcelona. Tots dos tenen fills. Parlen, qüestionen, i troben una fórmula per mantenir viva la seva relació clandestina. Decideixen trobar-se un cop l’any al mateix hotel i en les mateixes dates.

UN COP L’ANY és una comèdia romàntica de Minoria AbsolutaCow Theatre dirigida per Àngel Llàcer que confessa que en llegir l’obra per primera vegada, es va emocionar. L’obra va de com construir una relació anomenada amor, o d’amants, o com cadascú vulgui anomenar-la, mitjançant la sinceritat i l’honestedat.

El que fa realment interessant aquest text és el retrat de l’evolució dels rols masculins i femenins al llarg del quart de segle compres entre el 1975 i l’any 2000. Ambdós protagonistes hauran de fer front a l’evolució de les seves respectives llars i al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que afecten les seves vides.

Continua llegint

– Teatre (79) – RELATO DE UN NÁUFRAGO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

RELATO DE UN NÁUFRAGO – 

Tal com vaig comentar en l’entrada de la roda de premsa, ha arribat a l’escenari del Teatre Lliure la producció, anunciada la temporada passada, del text de Gabriel García Márquez que porta el llarguíssim títol de Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre”.

En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure

Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de Índies però l’excessiva carrega fa que el vaixell es desestabilitzi i vuit mariners cauen a l’aigua. Tan sols Velasco va sobreviure, va estar durant 10 dies en una petita balsa sense menjar ni aigua i rodejat de taurons. Durant les primeres hores passa el temps fent càlculs de quan anirien a buscar-ho els avions de rescat.

Aquesta publicació va tenir una important repercussió donat que va quedar de manifest que el carregament del vaixell era de contraban i que l’Armada de Colòmbia va mentir en dir que la caiguda dels mariners va ser deguda a una turmenta en lloc d’explicar la veritat, que la caiguda havia estat deguda al desplaçament de la càrrega a coberta. A causa d’aquesta publicació el diari va ser clausurat, el mariner va caure en desgràcia i Gabriel Garcia Màrquez es va veure obligat a sortir del país i exiliar-se a Paris.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 28/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY –  

Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.

A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.

Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.

Continua llegint

– Teatre – MOLT SOROLL PER NO RES – (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran 17/10/2015 i 09.12.2016

Dissabte passat vam estrenar la temporada al TNC amb una adaptació d’una obra de Shakespeare, MOLT SOROLL PER NO RES, i que s’ha transformat ni més ni menys que en un brillant musical de la mà d’Àngel Llàcer i Marc Artigau.

Situada en els anys 50 ens presenta un plató de cinema on es desenvolupa el rodatge d’una pel·lícula. El director és el mateix Àngel Llàcer i els personatges de la novel·la de Shakespeare s’han convertit en actors i actrius que roden una pel·lícula.

Molt soroll per no res 2

El tema és prou conegut, es tracta d’una comèdia teatral romàntica ambientada a Sicília, en l’època en la qual aquesta era governada pel príncep Pere d’Aragó. Aquest i Juan, el seu germà tornen de la guerra, acompanyats de dos nobles italians, Claudio i Benedicte i s’hostatgen a casa del governador de Messina. Durant l’estada s’originen dues històries d’amor: Claudio i Hero i Beatrice i Benedicte. Llavors, Juan inventa una calúmnia per tal d’entorpir els casaments.

Continua llegint

– Teatre Musical – EL PETIT PRÍNCEP (🐌🐌🐌) – Teatre Barts – 02/04/2015

Estic content d’haver pogut sortir de casa, després de 10 dies d’estar “enclaustrat” entre les 4 parets de casa, per culpa d’un absurd accident que em va provocar la trencadura del peroné de la cama dreta. Vàrem fer la prova d’anar al Teatre amb una cadira de rodes que em van deixar i l’experiència va resultar totalment satisfactòria. Al Teatre BARTS ens van posar totes facilitats i per tant ara sabem que a partir d’ara, de tant en tant podem continuar la nostra sana costum de  “voltar i voltar” amb certa normalitat.

El petit princepVolíem poder veure el Musical EL PETIT PRÍNCEP que La Perla29 i Turruà Llàcer S.L. han produït i que fa alguns mesos s’està representant a Barcelona; per sort al final ho hem aconseguit malgrat tots els impediments.

La música d’aquest Musical ha estat creada per Manu Guix i les lletres de les cançons de Marc Artigau són de gran qualitat; pel meu gust és el millor d’aquesta producció de Teatre Musical.

Un treball minuciós també quant a l’escenografia que gairebé està realitzada totalment en forma d’audiovisual, que interactua perfectament amb els actors que interpreten moltíssims personatges. És una nova forma d’abaratir costos, a la que malauradament ens haurem d’anar d’acostumant, encara que a mi personalment no m’acabi de fer el pes…. però si els grans musicals d’enormes pressupostos, ja ho han començat a utilitzar (recordeu “Los Miserables” que va visitar Barcelona), … el treball dels escenògrafs, tal com el coneixíem fina ara, comença a perillar.

Continua llegint