Arxiu d'etiquetes: Marc Pociello

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical  LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint

– 179 – Concert de Musicals – AMOR x AMOR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.02.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 130)

AMOR x AMOR (temp. 18/19 – espectacle nº 130)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns dia 4 de febrer va tenir lloc al Onyric Teatre Condal, la tercera edició del concert solidari AMOR X AMOR. Per tercer any consecutiu un “Concert solidari únic i irrepetible de cançons d’AMOR per oferir AMOR a aquells que més ho necessiten”.

Els beneficis del concert d’enguany van destinats al projecte Dones Acció de la Fundació Aroa. Aquest projecte és un servei d’atenció terapèutica i grups de suport psicosocial. Suport específic a les dones que pateixen o han patit violència masclista. La Fundació Aroa és una entitat sense ànim de lucre, de voluntariat i activisme professional, fundada l’any 2003, per un grup de professionals de la salut, l’educació i l’atenció social.

Va ser un concert de duets musicals amb més de 30 artistes a escena amb un repertori integrat per cançons d’amor que formen part de bandes sonores de pel·lícules. Un altra nit màgica viscuda al Teatre… d’aquelles que no s’obliden.

Una breu presentació a càrrec de Alicia Serrat directora de l’espectacle i Neus Pociello de la Fundació Aroa, va donar pas al concert amb una sala plena de gom a gom.

Quatre músics a escena dirigits per Dani Campos als teclats. Ells són Danko Compta a la bateria, Neirak a les guitarres i Ramon Regada al baix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El programa que es va anar interpretant va ser el següent:

  1. Medley “Everything i Do”/”All For Love”- Robin Hood / The Three Musketeers.

Joan Vázquez i Xavi Navarro

Continua llegint

– Teatre Musical – JOHN & JEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

JOHN & JEN (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer doblet al Teatre Gaudí veient els dos musicals que s’estan representant aquests dies. El primer dels dos va ser JOHN & JEN amb música d’Andrew Lippa i lletra de Tom Greenwald, un musical de petit format.

Un musical ambientat en la canviant societat nord-americana, entre els anys 1950 i 1990, centrant-se en la complexitat de les relacions entre germans i entre pares i fills.

JOHN & JEN està adaptada al català per David Pintó, dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, “Guapos & pobres” …), i sota la direcció musical de Filippo Fanò. La producció porta el segell de La Factory Produccions (Vocal Factory).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Basada en el llibre de Tom Greenwald Andrew Lippa, el musical va ser estrenat a l’off-Broadway al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015.

Amb només dos intèrprets a escena, un gran esforç actoral i una gran càrrega de dificultat vocal, Marc Pociello i Anna Valldeneu ens ho han donat tot, ens han emocionat, i ens han fet viure la seva història mostrant entre ells una gran complicitat.

Marc Pociello, actor cantant al que també hem tingut l’oportunitat de veure treballar en nombrosos musicals “Generació de merda“, “Molt soroll per no res” o “El petit príncep” entre d’altres, i que ens va sorprendre molt gratament en la seva faceta “només d’actor” a la proposta “Abans” que vam poder veure al Maldà en 2016.

Continua llegint

– Teatre – GENERACIÓ DE MERDA (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 29/04/2016

Aquesta proposta teatral, s’ha estat representant al Teatre Poliorama, durant diversos divendres a unes hores fora del que és corrent, ja que s’iniciaven a les 23:30 hores de la nit. Aquest fet ens tirava enrere, perquè l’Imma els dies laborables s’aixeca a les 6 del matí i a aquella hora ja no està per més cultura. L’últim dia que es representava va ser aquest passat divendres i ella em va animar a fer “doblet” després de la representació de “La Peixera”, malgrat que ella no es va veure amb cor d’anar-hi.

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d’una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys… exactament l’edat que tenen els nostres dos fills.

Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del que haurien desitjat… o en alguns casos a retornar de nou, quan de sobte s’han quedat sense feina. Una generació que al mateix temps ha viscut l’esclat de les noves tecnologies i de les xarxes socials, a les que gairebé tothom (joves i vells), som addictes…. i especialment a les relacions personals a base d’enviament compulsius de missatges via WhatsApp, de Twitter o de Facebook …. o de lligar mitjançant aplicacions per a mòbil.

Continua llegint

– Teatre – ABANS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 12/03/2016

Dissabte al vespre vam fer cap al Maldà, per tal de veure l’ultima proposta de Daniel J.Meyer que interpretat per Laia Pellejà i Marc Pociello té lloc en dos espais de les galeries Maldà, avui en dia gairebé abandonades …. en Miquel va tenir la sort de poder assistir a la roda de premsa i recordo que quan anàvem a trobar la Laia em va comentar: aquí viu el Marc !!!… en aquell moment no el vaig entendre …

ABANS ens parla dels reptes, de la superació de les adversitats i de com la estructura familiar, pot quedar afectada quan ha de fer front a la precarietat o a l’emigració d’algun dels seus membres.

ABANS - El Maldà

La Laia té 30 anys i viu al carrer, el seu germà, en Marc té 25 anys i ha marxat a viure a Edimburg.

Quan va morir el seu pare, ara ja fa uns anys l’economia familiar va començar a trontollar i es va veure agreujat quan la mare va perdre la feina. Ells estudiaven i van haver de deixar els estudis per treballar i portar diners a casa. La mare no va aconseguir superar la situació i va decidir suïcidar-se. Aquest fet i la mort de l’avi va acabar de desestabilitzar el món dels dos germans.

Continua llegint

– Roda de premsa – ABANS de Daniel J. Meyer – El Maldà – 04/03/2016

Aquest matí, he assistit a la roda de premsa que ha organitzat el Maldà per presentar la producció teatral “ABANS” que s’estrenarà el 9 de març, o sigui dimecres vinent; està escrita i dirigida per Daniel J. Meyer, el mateix autor de “FUSELLS“, que encara s’està representant a Barcelona al Teatre Almeria; de fet durant uns dies Daniel tindrà l’honor de tenir dues de les seves obres representant-se al mateix temps a la ciutat.

Els protagonistes aquesta vegada seran Laia Pellejà i Marc Pociello. Laia forma part de la companyia “Descartable Teatre” juntament amb Daniel J. Meyer i Cristina Ferrer; creiem que no l’hem vist mai treballar… en canvi a en Marc ja l’hem vist actuar en produccions prou conegudes com són “Molt soroll per no res” i també a “El petit Príncep“.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dos germans nascuts a Barcelona, dins d’una família de classe mitjana; la Laia té 30 anys i ara per circumstàncies de la vida, ha hagut de deixar els seus estudis i la seva malmesa economia està a hores d’ara sota mínims, el que ha provocat que hagi de viure al carrer; malgrat això, ella l’únic que no vol perdre sota cap concepte, és la seva dignitat.

Continua llegint

– Teatre Musical – EL PETIT PRÍNCEP (🐌🐌🐌) – Teatre Barts – 02/04/2015

Estic content d’haver pogut sortir de casa, després de 10 dies d’estar “enclaustrat” entre les 4 parets de casa, per culpa d’un absurd accident que em va provocar la trencadura del peroné de la cama dreta. Vàrem fer la prova d’anar al Teatre amb una cadira de rodes que em van deixar i l’experiència va resultar totalment satisfactòria. Al Teatre BARTS ens van posar totes facilitats i per tant ara sabem que a partir d’ara, de tant en tant podem continuar la nostra sana costum de  “voltar i voltar” amb certa normalitat.

El petit princepVolíem poder veure el Musical EL PETIT PRÍNCEP que La Perla29 i Turruà Llàcer S.L. han produït i que fa alguns mesos s’està representant a Barcelona; per sort al final ho hem aconseguit malgrat tots els impediments.

La música d’aquest Musical ha estat creada per Manu Guix i les lletres de les cançons de Marc Artigau són de gran qualitat; pel meu gust és el millor d’aquesta producció de Teatre Musical.

Un treball minuciós també quant a l’escenografia que gairebé està realitzada totalment en forma d’audiovisual, que interactua perfectament amb els actors que interpreten moltíssims personatges. És una nova forma d’abaratir costos, a la que malauradament ens haurem d’anar d’acostumant, encara que a mi personalment no m’acabi de fer el pes…. però si els grans musicals d’enormes pressupostos, ja ho han començat a utilitzar (recordeu “Los Miserables” que va visitar Barcelona), … el treball dels escenògrafs, tal com el coneixíem fina ara, comença a perillar.

Continua llegint