Arxiu d'etiquetes: Carol Rovira

– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Continua llegint

– Teatre familiar (87) – ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES – (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – … i (rp34) – 10.11.2016

ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Aquesta vegada en una mateixa sessió he pogut assistir a la roda de premsa i al mateix temps a la representació d’aquest espectacle, classificat com per a “públic familiar”; es tracta d’una dramatúrgia creada per Marc Artigau i Queralt, amb el títol de PERSEGUIDORS DE PARAULES, que ell mateix dirigeix.

Amb aquest espectacle, que està recomanat per a nens i nenes de més de 6 anys, el TNC inaugura la programació familiar d’aquesta temporada.

En arribar veig en els ulls dels nens, l’enorme il·lusió i l’excitació tot fent cua a la Sala Tallers; se’ls hi demana que s’asseguin a unes taules i amb tranquil·litat escriguin en un paper la seva “paraula preferida”, que deuran dipositar en una urna abans d’entrar a la sala. També a mi em demanen que faci el mateix…. i compleixo amb el ritual, no sigui cosa que no em deixen entrar.

Els perseguidors de paraules, vol ser un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma tan inquietant, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i allà coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou que no deixarà de meravellar-la.

En aquest món màgic, la Noa haurà d’impedir que el monstre dels barbarismes s’apoderi del Palau de les paraules, però això només serà possible gràcies a l’ajut de l’home dels interrogants, d’un diccionari, de la dona dels punts suspensius i d’altres personatges extraordinaris que l’acompanyaran en aquest viatge tan sorprenent.

Un espectacle que m’ha agradat molt, perquè considero que està molt ben construït, des de la visió del públic al qual està destinat, partint de l’estructura d’una mena de conte, en el que els protagonistes són les paraules, que intentarà defensar una nena amb l’ajuda de tots els nens-espectadors que estan a la sala.

Continua llegint

– Teatre – NO HI HA BOSC A SARAJEVO (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 10/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

NO HI HA BOSC A SARAJEVO

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda “plagada de Grecs”. Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets.

Quan entrem dins la petita Sala Atrium, set dels actors hi són a l’escenari, es belluguen pausadament com ninots al ritme d’una música que no escoltem, la música irromp a la sala i ells comencen a ballar frenèticament. De cop, una parella alenteix els seus moviments i mira de forma insistent una persona que serà atacada per la resta.

No hi ha bosc a Sarajevo - Sala Atrium 1

Una guerra que ens va alertar a tots però que vam viure de lluny tot i que com diuen en un determinat moment, es desenvolupava a només tres hores de Barcelona. La Guerra dels Balcans va destruir moltes vides però també va acabar amb moltes il·lusions i va esguerrar la vida futura de tots els que d’una forma o altra van estar implicats.

Estem davant d’una proposta que ens parla d’aquesta guerra i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries.

Continua llegint

– Teatre – GOODBYE BARCELONA (****) – Teatre del Raval – 11/10/2013

Tornem al Teatre del Raval amb unes expectatives molt grans, desprès de llegir algunes critiques, per tal de veure el Musical GOODBYE BARCELONA i en sortim esperançats desprès de comprovar que aquí a casa nostre encara es fa Teatre Musical de debò.

cartell Goodbye Barcelona

Al mateix temps, sentim vergonya aliena de que per tirar endavant aquest magnífic projecte s’hagi tingut que recorre a Verkami o el que es el mateix, a petites aportacions de particulars que estimen el Teatre.  Les Nostres institucions i els nostres Teatres públics (TNC i LLIURE) no s’han arriscat, preferint fer un calaix segur i produint cada vegada mes Teatre comercial i de rialla fàcil.

Ha hagut de ser aquesta petita entitat privada la que ha portat a Barcelona aquest magnífic Musical, que recull una època important de l’ història de Catalunya,…. ben explicada, amb una visió des de fora del país (brigadistes internacionals), durant la guerra civil espanyola….. i el mes important un Musical de qualitat amb musica i cançons comparable a qualsevol musical de Brodway.

Aquest musical es va gestar durant 6 anys, des del 2005 fins al 2011, amb l’ajut del Arts Council of England, l’International Brigades Memorial Trust i el Teatre Arcola de Londres, on es va representar durant 5 setmanes amb gran èxit de públic i critica al novembre/desembre 2011, per tal de celebrar el 75 aniversari de la Guerra Civil Espanyola i la creació de les Brigades Internacionals.

Goodbye Barcelona 5

Continua llegint