Arxiu d'etiquetes: Wadji Mouawad

– Teatre – INCENDIOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya  – 2017.11.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 100)

INCENDIOS (temp. 17/18 – espectacle nº 100)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una temporada amb excessives reposicions. Nosaltres no acostumem gairebé mai a veure una proposta teatral per segona vegada, i per tant en principi no pensàvem pas anar a veure aquesta versió en castellà; però un amic que l’havia vist a Madrid, ens la va recomanar, tot dient que es tractava d’una versió molt digne i totalment diferent de la catalana.

Vàrem creure que pagava la pena fer-li cas, però tot i això, anàvem amb una mica de por, perquè tot i que ja fa més de cinc anys que vàrem poder veure la versió que ens va oferir l’Oriol Broggi al Teatre Romea, la tenim encara molt present a la nostra memòria i dubtàvem que aquesta proposta ens agradés tant.

Però ves per on, està clar que no és convenient fer pronòstics, perquè aquesta versió del text de Wadji Mouawad dirigida per Mario Gas ens ha entusiasmat. En sortir del teatre hem conclòs que són dues apostes totalment diferents, que si bé estan basades en el mateix text, són difícilment comparables.

Una escenografia minimalista, amb una rampa i una paret central en color gris, a banda i banda el terra cobert de sorra que evoca un paisatge desèrtic. Unes encertades projeccions acompanyanen els diferents moments de la història.

El text de Mouawad és molt dur i complex i en aquesta versió de Mario Gas ha resultat molt més entenedor, segurament també afavorit pel fet de conèixer la història.

Un text marcat pels secrets familiars (val a dir que un pèl rebuscat i difícilment creïble), que posa damunt la taula la conveniència o no, de desvelar aquests secrets i ens planteja la disjuntiva de si és realment necessari conèixer algunes veritats volgudament amagades.

La història de Nawal Marwan, una dona marcada per la violència i la guerra que ha passat els darrers anys de la seva vida en silenci, sense voler parlar. En la lectura del seu testament expressa com vol ser enterrada i demana als fills, bessons, que busquin la veritat del seu passat. Han de buscar al seu pare, que feien mort, i a un germà del qual desconeixien l’existència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella obre la porta del seu silenci i dels seus secrets i farà que els dos joves descobreixin una veritat incomoda i puguin entendre a la seva mare.

Aquest muntatge es va estrenar a Madrid el 2016 i compta amb un repartiment encapçalat per Nuria Espert que interpreta a Nawal, ja gran, i que ens ha ofert uns monòlegs d’una gran força dramàtica,

Continua llegint

Grec2017 – Teatre (310) – INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 21.07.2017

INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Divendres ho havíem reservat íntegrament per anar al Teatre Lliure per veure les dues propostes de Wajdi Mouawad que completen el seu projecte de portar a escena el conjunt de tragèdies de Sòfocles.

Iniciat amb els projectes “Des femmes” (2011) i “Des héros” (2014), es completa ara amb “Des mourants“.

“Des femmes” no es va arribar a presentar al Festival Grec 2011 en ser vetada l’actuació del músic Bertrand Cantat acusat de l’assassinat de la seva companya Marie Trintignat.

Dones, herois i moribunds que en paraules de l’autor representen un paisatge de la vida humana que es desplega i parla de l’amor, del desig de grandesa i l’egoisme i de morir una vida que sigui bella. Un ambiciós projecte en tres fases agrupant les set obres de Sòfocles que s’han conservat.

En aquesta primera proposta del díptic DES MOURANTS, Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui.

Continua llegint

– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – SOEURS – (🐌🐌🐌🐌🐌) (en francès) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 19/07/2015

Teniem moltes ganes de veure aquesta producció de Wadji Mouawad que sempre ens sorprèn. SOEURS és la segona entrega del cicle “Domèstics” dedicat a la família que va començar amb SEULS (***), que vam poder veure la temporada passada al Teatre Lliure, i anirà seguit de Frères i Père et Mère.

La veritat és que ens va enlluernar amb la primera proposta que vàrem poder veure d’ell, ni més ni menys que INCENDIS (*****), al 2012, però en canvi altres propostes que vam veure posteriorment, ens va deixar no precisament amb bon sabor de boca, com per exemple LITORAL (**) en 2013, o CELS (**) en 2014.

soeurs_3

Aquesta vegada amb SOEURS (🐌🐌🐌🐌🐌), ens ha tornat a deixar de nou absolutament meravellats del que és capaç de poder escrriure i hem de dir que ara per ara, creiem que és la millor proposta teatral d’aquesta temporada del GREC2015.

Aquesta obra també se’ns presenta com un monòleg que ens parla dels orígens, de la identitat i del que pot arribar a representar el no poder parlar amb llibertat en la pròpia llengua.

La posada en escena és sensacional, ja que se’ns planteja com una barreja d’elements reals amb projeccions i on l’actriu, única protagonista, es desdobla en diversos personatges gràcies a l’espectacular muntatge audiovisual.

soeurs_5

Geneviève Bergeron és advocada i experta en mediació en conflictes internacionals i és per això que intenta treure ferro al sentiment de la seva mare que se sent com una exiliada dins del mateix país. Són naturals de la província de Quebec de parla francesa i ara viuen a la província de Mont-real que també és francofona, malgrat que aquest idioma està en un alarmat retrocés per culpa de la imposició per part de l’estat Canadenc, de l’anglès a tot el país, menystenint el francès, inclús a la part francòfona del país. Una absència, la de la seva germana ameríndia amb la qual no té gaire contacte, pesa cada vegada més en la seva solitud.

Una turmenta de neu, la reté a Ottawa i ha de fer nit en un hotel, la seva habitació, la 2121, és interactiva, aquesta escena ens ofereix situacions molt divertides, i tot s’activa per la veu: llums, nevera, tele…… la seva frustració, serà la gota que farà vessar el got de la seva tolerància és justament que no ho pot fer en la seva llengua materna. Tots els idiomes són reconeguts tret del francès. Truca a recepció demanant, exigint i finalment pidolant que algú parli amb ella en el seu idioma i li diuen que no ho poden fer, que a les sis del matí ningú parla francès.

soeurs_7

I és a partir d’aquest moment que tot canvia, ella perd els papers i reacciona d’una manera que sembla inversemblant i violenta. Entren en escena altres personatges que són interpretats per ella mateixa però que conviuen a l’escenari gràcies a la màgia dels mitjans audiovisuals. Són uns moments realment fantàstics.

Nosaltres entenem molt bé aquesta denúncia que vol fer el text de Wadji Mouawad, ja que l’estiu passat vàrem conèixer bona part de Canadà (costa est, rocalloses i costa oest..)….. i vàrem poder constatar que l’únic idioma que es parla en tot el país, és l’anglès i que a la part francòfona és difícil trobar persones que parlin francès (almenys els que tenen contacte amb els turistes).

Com a Catalans, entenem perfectament que arribi un moment que la protagonista perdi els papers, al trobar-se amb una situació que se senti estranya en el seu propi país, per culpa de la persecució d’una llengua a favor de la llengua majoritària. La repressió del estat espanyol i de l’actual govern del PP en contra del català, ens va fer remoure les entranyes i valorar encara més la denúncia realitzada sobre aquest tema.

soeurs

Annick Bergeron interpreta un monòleg però no un únic personatge, el segon personatge de pes és el perit d’assegurances, és libanesa i exiliada al Canadà, viu sola amb el seu pare que depèn totalment d’ella. Es crea una interacció entre les dues dones, totes dues amb problemes familiars, amb carències afectives i amb un sentiment d’exclusió i aïllament vers la societat en la qual viuen.

Els temes recurrents, ens els textos de Mouawad tornen a aparèixer, el rerefons de la guerra com a causant de mort, separació i exili, la nostàlgia que aquest exili provoca en els que ho pateixen i la lluita per la defensa de la identitat enfront d’una societat homogeneïtzadora.

Podríem dir que Wadji Mouawad és sempre el mateix i és sempre diferent, però en qualsevol cas hem gaudit d’una gran, gran, GRAN representació.

Text i direcció : Wajdi Mouawad
Inspirat per : Nayla Mouawad i Annick Bergeron
Dramatúrgia: Charlotte Farcet
Interpretació: Annick Bergeron
Veus: Annick Bergeron (nevera, televisor, canals de televisió), Christelle Franca (Virginie), Aimée Mouawad (veus de nens), Wadji Mouawad (Arnold)
Ajudant de direcció i seguiment artístic en la gira: Alain Roy // Escenografia i dibuixos : Emmanuelle Thomas // Disseny d’il.luminació: Éric Champoux, amb la col.laboració d’Éric Le Brec’h // Vestuari: Emmanuelle Thomas // Concepció i realització de video: Dominique Daviet, Wajdi Mouawad // Direcció musical: Christelle Franca // Composició musical: David Dury // Músiques addicionals: Je ne suis qu’une chanson, de Ginette Reno, Saat Saat, de Sabah, i Estudi opus 76 núm. 2, de Jean Sibelius // Disseny de so : Michel Maurer // Maquillatge: Angelo Barsetti // Direcció de producción: Maryse Beauchesne 

germanes ?

– Voltar per la literatura : ÀNIMA, de Wadji Mouawad

–  ÀNIMA,  de Wadji Mouawad

Genial !!!

Un llibre inclassificable, dur fins a “ferir la sensibilitat” en molts moments de la seva lectura. Un llibre que ens explica una història brutal d’una manera estranya, ja que la immensa majoria de la novel·la està narrada per animals.

Segons podem llegir, en aquest cas a la portada del llibre :

Anima 1Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

El que considero més arriscat és la narració, trobo increïble com Wadji trasllada l’obscuritat, la desesperació, la tristesa del seu personatge a la veu dels animals, ja que son ells els que expliquen el que veuen, el que senten i el que creuen que sent Wahhch. Els narradors son serps, cucs, llangardaixos, formigues, cavalls, ocells, aranyes, rates, esquirols, gats, gossos, …. A cada capítol un d’ells es converteix en narrador del que sent i del que observa.

Els animals són capaços de percebre la maldat o bondat de les persones a través dels seus gestos, de les seves mirades, és com si poguessin copsar l’essència de cada persona sense necessitat de paraules. I al mateix temps són capaços d’explicar-se el món en què viuen, o com viuen, com per exemple el mosquit que ens va transmetent el que sent Wahhch a la vegada que ens explica el que sent ell al moment de clavar li el seu fibló i xuclar li la sang que necessita per sobreviure. O la por del cavall que sap que es conduït a l’escorxador i ens parla de la por de Wahhch que s’amaga en un racó del mateix camió, ……

Continua llegint