Arxiu d'etiquetes: Llàtzer Garcia

– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim.

Aquesta obra és la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960).

Una obra autobiogràfica de l’autor, membre destacat dels anomenats AngryYoungMen (joves aïrats), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística en els anys 50, amb els seus textos teatrals. Parlaven de la decepció ideològica.

La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra.

Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat.

Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives construint i desconstruint l’espai escènic. Un rectangle marca la sala de la modesta casa dels Khan. Un magnífic repartiment i dos regidors que donen entrada i sortida a l’utillatge teatral, amb moviments absolutament sincronitzats amb els actors i actrius que permeten canvis ràpids, en un “vist i no vist”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

Set personatges que van lluitar per construir un món millor amb la il·lusió d’una manifestació i l’alegria de la victòria, malgrat les ferides que ha provocat la policia. Un començament que a tots, o a quasi tots ens porta a la memòria els desgraciats fets de l’u d’octubre ocorreguts a casa nostra.

Continua llegint

– Teatre – ELS NENS DESAGRAÏTS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 125)

ELS NENS DESAGRAÏTS (temp. 17/18 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem.

La companyia Arcàdia va ser creada a l’estiu de 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel director i dramaturg Llàtzer García. Tal com ens van comentar a la roda de premsa Els nens desagraïts està basada en fets reals:

A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.

El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat els anys i es retroben amb motiu de la mort de la mare fundadora de la comunitat.

Ara viuen una crisi de creences i tenen por de tornar al lloc on van viure d’infants. Però al mateix temps tenen la necessitat de tornar i enfrontar-se al passat que els ha marcat la seva vida.

Teresa Vallicrosa interpreta a la mare fundadora d’aquesta comunitat, amb una fe ferma que aconsegueix dels seus seguidors una renúncia a la seva família, a tot allò que els lliga a la societat que ella rebutja. Aïlla als nens de la comunitat i els educa en la seva fe, tallant de soca-rel tot allò que ella considera que els aparta “d’ELL”.

El bé i el mal, Déu i el dimoni i l’esperada fi del món, presideixen amb una força abassegadora la vida i les accions de tots els membres de la comunitat.

Continua llegint

– Teatre (223) – LLIBRÀLEGS (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Biblioteca – 28.03.2017

LLIBRÀLEGS – (Diàlegs Teatrals amb els llibres com a rerefons)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una activitat exclusiva per abonats que hem pogut gaudir a la Biblioteca del Teatre Lliure. Dirigida per Jordi Prat i Coll consisteix en la interpretació de petites peces teatrals encadenades, diàlegs breus entre dos personatges en què els llibres i la paraula hi tenen un paper clau.

La proposta consta de dues sessions diferents de 40 minuts de durada cadascuna, i nosaltres hem assistit a la segona d’elles.

Una idea nascuda de la col·laboració entre la llibreria Nollegiu de Barcelona i el Festival Temporada Alta de Girona, amb la idea de portar els teatres a les biblioteques i accedir a nous públics. Un muntatge minimalista on els llibres, la paraula i les interpretacions són els protagonistes. Unes lectures que, en paraules d’en Lluís Pasqual necessiten forçosament produir-se en una biblioteca, unes paraules que busquen fer-se escoltar en un altre lloc i d’una altra manera.

Han estat 4 textos interpretats per Albert Ausellé i Mireia Piferrer que ens han fet vibrar amb les seves interpretacions dels diàlegs:

Un lloc segur de Victoria Szpunberg

El gra i la palla d’Albert Arribas

Em parlen! De Marc Rosich

Jericó de Llàtzer Garcia

Quatre dramaturgs a qui el director de la proposta va encarregar expressament aquests textos perquè són quatre autors compromesos amb les paraules i saben de la seva capacitat per ferir, fer política, enamorar, commoure, emocionar o fer imaginar nous mons.

Continua llegint

– Teatre – L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Flyhard – 11/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont.

Un petit menjador amb tots els elements en blanc, inclosos marcs dels quadres, ampolles i fins i tot l’equip de música que acompanyarà bona part de l’espectacle.

L'ultima nit del mon - Sala FlyHard

Xavi Gardés que cinc minuts abans ens ha facilitat les entrades que haviem comprat per internet feia poca estona, assoleix el paper de narrador i ens recorda la famosa sèrie de televisió “Dimensió desconeguda” creada per Rod Serling del qual ens ensenya una foto. Ens aconsella desconnectar del món real tot apagant els mòbils i ens diu que hem d’estar preparats per qualsevol cosa per molt inversemblant que sembli. Ens diu que el món real queda fora de la sala i que nosaltres acompanyarem els personatges i les seves històries ….. un començament prou inquietant …..

Continua llegint

– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

Sota la Ciutat 2

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

Continua llegint

Roda de premsa – DRAMATICLES, nova col.lecció de textos teatrals en català – Editorial Comanegra – 14/03/2016

Coincidint amb el bon moment de la dramatúrgia contemporània al nostre país i amb l’objectiu de reivindicar el text teatral com a gènere imprescindible per a la configuració d’una cultura literària, l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre engeguen conjuntament una col·lecció de textos teatrals, amb esperit de continuïtat.

Aquest matí a la seu de l’editorial Comanegra s’ha fet l’acte de presentació a la premsa, presidida per Joan Sala, director de l’editorial i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre.

DRAMATICLES - editorial Comanegra - 3

Fa un temps que Marina Laboreo (Directora d’aquesta col·lecció), va suggerir al seu cap de l’editorial, la possibilitat d’iniciar aquesta iniciativa i es va sorprendre de què ràpidament va ser ben acollida. L’editorial, en posar-se en contacte amb els responsables de l’Institut del Teatre, per tal de conèixer la seva opinió, ràpidament van veure que també la van recolzar de seguida, perquè precisament la nova direcció s’estava replantejant quines accions haurien d’assumir per convertir-se una mica en el pal de paller i la veu del “Teatre i les Arts escèniques”, amb l’objectiu de recolzar qualsevol acció de suport.

Continua llegint

– Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

La Pols

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint