Arxiu d'etiquetes: Biblioteca de Catalunya

– Teatre – L’HOSTALERA (nou repartiment) (🐌🐌🐌+🐚) – Biblioteca de Catalunya – 2017.12.30 (temp. 17/18 – esp. nº 152)

L’HOSTALERA (temp. 17/18 – espectacle nº 152)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte vàrem anar al Teatre per última vegada dins de l’any 2017 i ho vàrem fer en companyia dels nostres fills que han vingut de Suècia a passar el Nadal. Per això vam escollir L’HOSTALERA, una proposta que teníem la seguretat que els agradaria, perquè nosaltres ja l’havíem vist ara fa gairebé un any al mateix espai de la Biblioteca de Catalunya…. i llavors ens vam divertir molt i fins i tot li vam atorgar la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols.

Com ja vaig comentar a la ressenya de la roda de premsa, que es va celebrar el passat novembre, la reposició no s’ha pogut fer amb el mateix repartiment, perquè els actors masculins estan ara mateix treballant amb altres projectes i únicament repeteixen cast en els tres papers de dona, les actrius Laura Aubert (Mirandolina) i en papers més secundaris Júlia Barceló i Alba Pujol.

This slideshow requires JavaScript.

Ernest Villegas substitueix a David Verdaguer en el paper de “Ripafratta”, Oriol Guinart substitueix a Marc Rodríguez en el paper del compte d’Albafiorita, Jordi Llovet substitueix a Javier Beltrán en el paper del marquès de Forlipopoli i Pau Vinyals substitueix a Jordi Oriol, en el paper del fidel Fabrizzio.

Malgrat que tots quatre són actors de reconegut prestigi, a nosaltres cap d’ells ens ha acabat de convèncer i segurament això és per culpa del record que tenim d’aquelles altres interpretacions que ens van enamorar ara fa poc més d’un any.

Com de segur ja coneixeu, es tracta d’una comèdia escrita per Carlo Goldoni, plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor … on comença un i acaba l’altre? … Sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen?…i si no ens arrosseguen?. Una història en el que veiem una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de seducció. Una reflexió que Goldoni ens vol fer sobre la diferència entre l’amor romàntic i l’amor pragmàtic.

Continua llegint →

– Roda de premsa L’HOSTALERA – Biblioteca de Catalunya – 2017.11.22 (temp. 17/18 – RdP 038)

2 respostes

Roda de premsa L’HOSTALERA – (temp. 17/18 – RdP nº 38)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Segona roda de premsa d’ahir dimecres; aquesta a la Biblioteca de Catalunya, força més breu que l’anterior, ja que era per explicar-nos les diferències que podrem veure en aquesta reposició de L’HOSTALERA, producció de La Perla29 que va triomfar la temporada passada i que va exhaurir totes les localitats.

Sembla que molta gent no la va poder arribar a veure i aquesta ens expliquen, és una de les causes del perquè s’ha tornat a programar durant una mica més de 6 setmanes aquesta temporada, fins al 14 de gener.

No s’ha pogut fer exactament amb els mateixos actors, perquè alguns d’ells ja estan treballant amb altres projectes, però repeteixen cast precisament els tres papers de dona, amb les actrius Laura Aubert, Júlia Barceló i Alba Pujol; pel que fa als intèrprets masculins, tots són nous: Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals.

Com de segur ja coneixeu, es tracta d’una comèdia escrita per Carlo Goldoni, plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor … on comença un i acaba l’altre? … Sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen?…i si no ens arrosseguen?. Una història en el que veurem una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de seducció. Una reflexió que Goldoni ens vol fer sobre la diferència entre l’amor romàntic i l’amor pragmàtic.

Però també un joc de plaers en el que els espectadors gaudiran de teatre, de música en directe, de beure i de menjar; sí, efectivament aquesta temporada també menjarem un plat de macarrons, cuinats com la temporada passada pel restaurant Gat Blau. Aquesta novetat va ser un dels al·licients d’aquesta proposta… i ens comenten que fins i tot algunes persones es portaven de casa el formatge ratllat, per millorar-los al seu gust.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

1 resposta

BODAS DE SANGRE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

Continua llegint →

– Teatre (160) – L’HOSTALERA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 20.01.2017

Deixa un comentari

L’HOSTALERA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Encara que a la roda de premsa i a l’assaig que el Miquel va poder assistir, ja s’havien desvelat molts dels secrets d’aquesta proposta, vam quedar absolutament sorpresos en travessar la porta de la Biblioteca. A fora, pluja i fred, a dins la caloreta d’una locanda italiana. Les grades han desaparegut i tot el local està ple de taules numerades amb les tovalles a quadres vermells i blancs. Estem situats a la taula núm. 1, just davant de l’escenari. A la taula, plats, gots, forquilles, aigua i vi.

Un enorme rètol “MIRANDOLINA, trattoria e locanda“, presideix l’escenari….. amb un cop de Metro ens hem traslladat a Florència.

Mirandolina (extraordinària Laura Aubert) porta l’hostal que va heretar del seu pare, és una dona de caràcter de qui tots els hostes s’enamoren, ella és alegre i enginyosa i domina com ningú l’art de fingir i vol acontentar tothom. Molts dels hostes que hi arriben s’hi estan més temps del que esperaven i això és bo pel seu negoci.

Dos hostes es disputen els favors de Mirandolina, el marquès de Forlipopoli, amanerat i de parla castellana, escurat i garrepa. Un paper que ha interpretat a la perfecció Javier Beltrán, i que ens ha provocat, potser, les riallades més grans de tota la nit.

El compte d’Albafiorita és el contrapunt, un empresari d’èxit que no té cap problema en gastar diners en propines i en cars regals a l’hostalera que els accepta per no ofendre’l. Marc Rodríguez ha estat un gran compte.

Els dos personatges representen dos estereotips de la burgesia veneciana de l’època, l’un, el marquès, que només pot oferir la protecció associada al seu títol nobiliari però que no té diners, i l’altre que ha fet diners amb els negocis i ha pogut comprar el títol de compte que li permet accedir a la noblesa, convençut de què els diners ho poden comprar tot.

Continua llegint →

– Roda de premsa i assaig de… L’HOSTALERA – Biblioteca de Catalunya (rp49) – 10.01.2017

Deixa un comentari

L’HOSTALERA – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Dimarts passat vaig tornar a assistir a la presentació d’un nou espectacle a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta vegada es tracta de L’HOSTALERA, un text clàssic de Carlo Goldoni amb el que tornen els aires italians a aquest preciós espai dedicat ja fa uns anys al Teatre.

Però ara a més a més, aquesta proposta de Pau Carrió aconseguirà transformar-lo en una “locanda fiorentina” o el que és el mateix, traduït al català, un hostal ple de vida i de gent passavolant… un espai ple de petites taules on potser els espectadors puguin arribar a menjar un pla de pasta al ragú i amb música dels anys 60 en directe.

Pau Carrió ha volgut portar a la Biblioteca un projecte que tenia a la seva motxilla fa un bon grapat d’anys i que diferents teatres no han volgut acollir per la dificultat que té la seva posada en escena….. 210 espectadors asseguts al voltant de més de 40 tauletes, en un ambient molt diferent del que aquest espai ens ofereix normalment. Per aconseguir-ho compta amb la col·laboració del seu germà i del seu restaurant GATBLAU, que aportarà la part gastronòmica de l’espectacle diàriament i en perfectes condicions.

En Pau Carrió afirma que la proposta es basa en tres eixos bàsics:

1 – Els espectadors s’han de sentir acollits en aquest Hostal; deixaran de restar passius, perquè compartiran una taula amb altres espectadors que no coneixen.

2 – L’amor o els amors, perquè cada amor de cadascun dels personatges són diferents, malgrat que el nexe d’unió és l’amor cap a la protagonista.

3 – Com i de quina manera l’amor està lligat a la subsistència dels personatges.

No es tracta pas d’una obra feminista, però sí que el seu argument defensa la llibertat i la independència de la dona.

Continua llegint →

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

2 respostes

UN OBÚS AL COR –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries. I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint →

– Roda de premsa – UN OBÚS AL COR – Biblioteca de Catalunya (rp24) 17.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

…. i del Poblenou al cor de la ciutat vella, ja que a la Biblioteca de Catalunya tenim la presentació d’UN OBÚS AL COR de Wajdi Mouwad, a la que arribem tot just quan aquesta comença. Es tracta d’una coproducció entre Temporada Alta 2016 i La Perla29.

A la taula s’asseuen els protagonistes d’aquesta nova proposta teatral, el director artístic de Temporada Alta, Salvador Sunyer, els co-directors de la producció Oriol Broggi i Ferran Utzet i l’intèrpret d’aquest monòleg, Ernest Villegas.

En Salvador Sunyer assegura que quan qualsevol persona veu un espectacle de La Perla 29, sense saber-ho prèviament, s’adona ràpidament que es tracta d’una producció de La Perla 29, perquè tenen una manera artesanal de fer-ho que es reconeix de seguida. Afirma que està molt content i orgullós de poder col·laborar amb ells per primer cop.

Malgrat que s’ha estat assajant a la Biblioteca de Catalunya, la seva estrena serà demà divendres 21 d’octubre al Teatre de Salt i a partir del 17 de novembre es podrà veure en temporada a la Biblioteca de Catalunya fins al 18 de desembre.

La Perla29 va aconseguir un èxit brutal l’any 2012 amb INCENDIS, la primera obra de l’escriptor Wajdi Mouawad, que van representar. A partir d’aquí a Barcelona hem pogut veure altres propostes del mateix autor… LITORAL el 2013, dirigida per Raimon Molins, SEULS al 2014, interpretada i dirigida pel mateix Wajdi Mouawad, CELS també el 2014, dirigida per Oriol Broggi i SOEURS al 2015, un altre cop dirigida pel mateix Wajdi Mouawad.

Enguany, amb UN OBÚS AL COR, Ferran Utzet i Oriol Broggi presenten una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Un text d’un altíssim voltatge que recull l’univers narratiu de Mouawad, escenes i personatges que s’entrecreuen i que procedeixen de tots els textos escrits. El text, protagonitzat pel típic antiheroi de l’autor, narra la història d’un home que afronta la notícia de la mort imminent de la seva mare.

Continua llegint →

– Roda de premsa – Nova temporada de LaPerla29 – Biblioteca de Catalunya – 21/07/2016

Deixa un comentari

Per Miquel Gascón –

Dijous matí, jornada maratoniana de rodes de premsa encadenades; primer al Palau de la Virreina la del Festival Grec, després aquesta de la presentació de la nova temporada teatral de LaPerla29 a la Biblioteca de Catalunya.

Un dels ambients més festius i cordials que m’he trobat d’ençà que estic per fi jubilat, puc dedicar el meu temps al que realment m’agrada i sovintejo les rodes de premsa de Teatre. Molts actors que han treballat amb LaPerla29, molts coneguts periodistes i col·laboradors de les xarxes socials que promouen com jo, la nostra passió pel Teatre i els representants de la associació #AsSocPerla.

Una trobada que ens permet xerrar sobre Teatre, mentre ens prenem una cerveseta…. i quan ja som tots, passem del bar a la sala gòtica, on davant la grada hi han instal·lat una allargassada taula, per tal de fer la presentació dels projectes teatrals de la temporada vinent. Malgrat que la taula és llarguííííssima, ni la meitat dels protagonistes es poden asseure darrere d’ella i bona part ho fan barrejant-se amb tots nosaltres.

Oriol Broggi fa un parlament ple d’esperança en el futur del Teatre i de LaPerla29 i també reconeix que aquesta temporada passada, han patit alguna ensopegada, amb una important davallada d’assistència de públic, que creu és deguda a l’aposta de “risc” que havien fet, allunyant-se una mica dels segurs textos clàssics, amb noves visions del teatre, amb propostes com han estat “Al nostre gust” o “El cors purs”. Afirma que aquesta nova temporada la comencen amb un renovat entusiasme i anuncia un retorn a l’anterior línia de LaPerla29. Acaba amb una frase que comparteixo plenament “La Cultura és allò més preciós que tenim”

Continua llegint →

– Teatre – CAÏM I ABEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 15/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CAÏM I ABEL

Aquesta temporada que ara acaba hem trepitjat relativament poques vegades aquest espai màgic de la Biblioteca de Catalunya; al novembre passat vàrem anar a veure AL NOSTRE GUST i ens va decebre moltíssim, malgrat que ja entrat el 2016 es va compensar amb escreix, amb aquella extraordinària DANSA D’AGOST que vàrem valorar amb la màxima qualificació de 5 cargols voltaires; fora de la Biblioteca també ens va agradar força la proposta de ELS CORS PURS signada per La Perla29, representada al Teatre Romea.

Ara de nou a la Biblioteca, tornem a valorar aquest CAÏM i ABEL amb la nostra màxima qualificació. En Marc Artigau i Queralt ha escrit un text preciós que a més a més ha tingut la sort de poder dirigir ell mateix, en aquest espai màgic, que a nosaltres ens agrada tant, malgrat les seves conegudes deficiències, com una sonoritat no massa reeixida i la incomoditat de les seves cadires. Un text que ens parla de les nostres pors al que és diferent, a les cultures que no són les nostres, a la immigració que vulguem o no, és imparable, a la qual és absurd posar-li barreres.

“I si jo no creuo el mar, en vindran d’altres amb el mateix nom i els mateixos ossos, amb les mateixes mans i el mateix alè, i els tindràs aquí dempeus, davant teu, i no tindreu prou bales -t’ho puc ben assegurar- a la teva puta ciutat per foradar-nos el cap.”

Continua llegint →

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Deixa un comentari

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Continua llegint →