Arxiu d'etiquetes: Ricard Farré

– 350 – GREC2019 – Teatre Musical – LES FERES DE SHAKESPEARE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal – 2019.07.06 (temp. 18/19 – RdP 069 i espectacle nº 270)

GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp.  nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.

El 27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.

També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.

El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.

Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …

També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …

——————————————–

Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.

Continua llegint

– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim.

Aquesta obra és la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960).

Una obra autobiogràfica de l’autor, membre destacat dels anomenats AngryYoungMen (joves aïrats), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística en els anys 50, amb els seus textos teatrals. Parlaven de la decepció ideològica.

La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra.

Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat.

Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives construint i desconstruint l’espai escènic. Un rectangle marca la sala de la modesta casa dels Khan. Un magnífic repartiment i dos regidors que donen entrada i sortida a l’utillatge teatral, amb moviments absolutament sincronitzats amb els actors i actrius que permeten canvis ràpids, en un “vist i no vist”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

Set personatges que van lluitar per construir un món millor amb la il·lusió d’una manifestació i l’alegria de la victòria, malgrat les ferides que ha provocat la policia. Un començament que a tots, o a quasi tots ens porta a la memòria els desgraciats fets de l’u d’octubre ocorreguts a casa nostra.

Continua llegint

– Lectura dramatitzada  – EL GRAN FRACAROLI (🐌🐌) – Càtedra Brossa – La Seca – 2017.12.19 (temp. 17/18 – esp. nº 143)

EL GRAN FRACAROLI (temp. 17/18 – espectacle nº 143)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts dia 19 va tenir lloc la primera lectura dramatitzada dins del projecte Càtedra Brossa. Un nou projecte de la Seca Espai Brossa, l’Escola Eòlia i l’Institut del Teatre que neix amb l’objectiu d’aprofundir en l’obra de Brossa i el seu univers.

Segons comenta Ferran Madico, director artístic de La Seca Espai Brossa, amb la nova etapa, la sala vol reafirmar el seu objectiu primogènit, tornant a les seves arrels: la divulgació i internalització de la figura de Joan Brossa.

La creació de la Càtedra Brossa vol permetre i fomentar la investigació, l’anàlisi, l’exploració acadèmica, el suport als estudis existents i estimular l’aprofundiment en l’obra de Brossa.

Les lectures dramatitzades, tindran lloc un dimarts de cada mes, seran gratuïtes, i pretenen provocar la força creativa dels joves que s’estan formant avui a les escoles d’art dramàtic. És per això que alumnes de l’escola Eòlia i de l’Institut del Teatre seran els protagonistes d’aquestes lectures dramatitzades. Aquestes lectures es perllongaran fins al mes de juny de l’any vinent.

Unes paraules prèvies de Ferran Madico, Magda Puyo (directora general de l’Institut del Teatre), Hermann Bonnin (director honorífic de la Seca) i Rosa Galindo (codirectora de l’escola Eòlia) donen pas a l’inici de la primera lectura del cicle.

Continua llegint

– Teatre (196) – MARS JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Baixos22 – 24.02.2017

MARS JOAN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió; també si repetíem, podríem veure la mateixa obra amb una renovació d’actors. Divendres passat per tant, vam tornar al Tantarantana a comprovar els resultats.

De fet l’únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d’entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament … i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mars Joan és una comèdia inspirada en un projecte real: Mars One. Un projecte internacional privat, de l’holandès Bas Lansdorp, que té per objectiu començar la colonització del planeta Mart l’any 2026.

Per dur-ho a terme, va obrir una convocatòria a tot el món per anar enviant 4 aspirants (2 homes i 2 dones) cada 2 anys, fins a arribar a crear una colònia de 24 humans. Més de 200.000 persones s’hi van inscriure, i després de diverses fases eliminatòries, queden els últims 100 candidats entre el què hi ha el català Àngel Jané. Per finançar el projecte, Mars One en retransmetrà algunes etapes a través d’un reality show mundial.

Continua llegint

– Teatre (54) – LES DONES SÀVIES, de Molière (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 10.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LES DONES SÀVIES, de Molière – 

Ahir dilluns vam gaudir de valent amb aquesta proposta que Enric Cambray i Ricard Farré ens presenten a El Maldà. Una comèdia d’embolics on el que pretenen és fer mofa dels anomenats “tertulians” que envaeixin les programacions televisives i radiofòniques amb un aparent coneixement de tot i de tothom.

les-dones-savies

El 1672 Molière va estrenar aquesta comèdia de costums on es parla de l’afany de saber de les dones. Presenta uns personatges ridículs, pretensiosos i dèbils que creuen que la filosofia i la ciència són la via per fugir de les passions i dels sentiments. Una sàtira sobre les pretensions acadèmiques a l’educació femenina de la seva època i on Molière ataca el que ell considerava un dels pitjors mals de la seva societat, la hipocresia. Posa el focus en els intel·lectuals que aconseguien el prestigi rapidament degut a la seva facilitat de parlar sense dir res. Personatges falsos i jactanciosos que s’aprofitaven de la candidesa d’unes dones que anhelaven canviar el seu rol i convertir-se en dones sàvies.

Un atac en tota regla a la figura del setciències, fatu i pagat de si mateix i a la de la dona saberuda, més que no sàvia.

les-dones-savies-el-malda-voltar-i-voltar-1

Aprofitant el plantejament de Molière, dos actors, dos esplèndids actors, Enric Cambray i Ricard Farré s’enfronten al repte d’interpretar vuit personatges, masculins i femenins. Amb una gran versatilitat van passant d’un personatge a un altre canviant vestuari, expressions corporals i facials, veu i pronuncia. Ens han deixat realment impressionats amb aquesta capacitat de transformació que ha anat agafant velocitat i visibilitat per als espectadors a mesura que avançava l’obra.

Continua llegint

– Teatre – L’AVAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Goya – 17/02/2016

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de MolièreI ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

L'Avar - Teatre Goya 1

L’Avar va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière, estrenada al Palais Royal de París en 1668.  Sergi Belbel va realitzar aquesta adaptació per a la producció estrenada al Festival Grec del 1996, dirigida per ell mateix i protagonitzada per en Lluís Soler.

Ara, aquella versió ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic en el text, el vestuari i l’escenografia. Segons ell mateix ha comentat, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière.

Ens situem a París a finals del segle XVII, a la casa d’Harpagon, un home vidu i terriblement avar, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. Els seus dos fills, Elisa i Cleante pateixen l’avarícia i l’egoisme del seu pare.

Continua llegint

– Teatre – BALNEARI MALDÀ (La identitat) (🐌🐌) El Maldà – 16/11/2015

Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.

BALNEARI_verticalLa companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.

Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.

Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.

Continua llegint