Arxiu d'etiquetes: WAJDI MOUAWAD

– Grec2017 – Teatre (311) – LES LAMES D’OEDIPE (DES MOURANTS) (🐚) – Teatre Lliure – Sala Sabià Puigserver – 21.07.2017

LES LAMES D’OEDIPE (DES MOURANTS) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Si la memòria no ens falla (que tot pot ser a aquestes edats), creiem que es tracta de la producció teatral més avorrida que hem vist mai.

Cansats i decebuts de l’obra precedent entrem de nou a la sala Fabià Puigserver, disposats a ser receptius amb aquesta segona peça del díptic “Des mourants” de Wajdi Mouawad, “els moribunds” dedicats com sabem a Filoctetes (la primera peça) i a Edip aquesta segona.

Una primera estona (llarga estona) absolutament a les fosques on una veu en off (Oriol Broggi), ens explica la història d’Èdip, rei de Tebes que ha hagut de fugir a causa del parricidi i l’incest. Està cec I vagareja pels camins guiat per la seva filla Antígona.

S’alça el teló i el que vol ser un cop d’efecte és gairebé una agressió, uns enormes focus ens donen directament als ulls per enlluernar-nos i ens deixen literalment cecs, mentre sentim l’enorme calor que desprenen com a mínim fins a la fila 5 on estem situats.

Apareixen Èdip i Antígona (es un dir …), que es refugien en un teatre abandonat on Èdip vol passar el darrer dia de la seva vida. Mes tard apareix un tercer personatge que porta la notícia d’una Atenes enfurismada, una Atenes d’avui que plora la mort d’un nen a mans de la policia durant una manifestació.

Una posada en escena desesperadament estàtica on els tres actors estan darrere una pantalla translúcida i només en veiem les ombres, Èdip estirat, de fet estarà pràcticament tota la representació estirat. Només les llums de diferents colors van donant una mica de vida a les escenes. Més d’una hora sense veure als actors.

Continua llegint

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

UN OBÚS AL COR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint

– Teatre – CELS (**) – Biblioteca de Catalunya – 27/06/2014

Des de el fenomen “INCENDIS” que vàrem veure al Romea dues vegades, l’any 2012, dirigida per Oriol Broggi, i que vàrem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”, (veure enllaç), hem anant seguint tot el que es representava de Wajdi Mouawad a Barcelona.

Inclús l’Imma va escriure una crònica de l’ultima obra d’aquest autor, ÀNIMA, que va ser publicada en català, i que a ella li va impactar moltíssim, passant a ser un dels seus  llibres de capçalera, de la seva gran llista de llibres llegits.  (veure enllaç)

Wajdi Mouawad (Líban, 16 d’octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d’origen libanès.
Va néixer al si d’una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França) escapant de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec. 
Va assolir  renom internacional a partir del gran èxit de la seva tetralogia “Le sang des promeses” (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels).

Però en quant a les representacions que hem pogut veure, de debò… de debò, l’únic text que ens ha agradat de veritat,  ha estat el ja mencionat INCENDIS.

L’any 2013 vàrem tenir l’oportunitat de poder veure un altre obre de la seva tetralogia, LITORAL, també al Romea, però aquesta vegada  dirigida per Raimon Molins.  El text NO ens va agradar i va ser la primera gran decepció que vàrem patir amb aquest autor. (veure enllaç).

Al mes de març d’enguany, 2014, vàrem poder veure un altre obra d’ell, SEULS en la que ell va ser també el protagonista a escena, ja que la va interpretar ell mateix.  Ens va agradar molt mes que “Litoral”, però tampoc va ser per tirar coets. (veure enllaç)

Ara ens arriba un altre part de tetralogia, també dirigida per Oriol Broggi. Es tracta de CELS i com us podeu imaginar, nosaltres havíem posat, poder, unes excessives expectatives en el resultat d’aquesta producció.  El text de CELS, a mi m’ha tornat a decebre i molt.

CELS 1-imp

Soc conscient de que segurament serè una de les poques persones (l’única ?),  al que aquest text de Wajdi Mouawad , no li ha fet el pes; ho dic, un cop  vista la reacció al final del espectacle de tot el públic en peus i “bravejant” el que havien acabat de veure. L’Imma també estava mes d’acord amb la reacció del públic que amb la meva opinió, i per tant, se que estic en una claríssima minoria.  Quant va acabar la representació, tot esperant el col·loqui posterior, unes amigues em van preguntar si m’avia agradat i gairebé es van escandalitzar quan els hi vaig dir que el text NO…… elles estaven entusiasmades !!!

El text per mi es difícil i sobretot al principi poc entenedor; però no crec que aquest sigui el meu problema, perquè poc a poc vaig anant entenent el que l’autor m’explicava, però en cap moment de les mes de 2 hores de la representació, aquest text em va atrapar, mes aviat tot el contrari.  Em produïa fins i tot rebuig la utilització de tanta formula matemàtica i tanta poesia utilitzada amb l’únic fet aparent de trobar les pistes que calia endevinar per frustrar uns determinats atacs terroristes, que s’intuïa es teníem que produir per tot el mon, però no pas on ni quant.

Cels - La Perla29 1

Em va recordar molt al tipus de novel.la d’intriga de Agatha Christie, on el lector se li embolica amb un argument sense gaire sentit, per que al final les pistes intuïdes pels els lectors no serveixen per res i el desenllaç sigui del tot inesperat i sorprenent. Em va passar alguna cosa semblat, i per tant el nus del argument no em va interessar en cap moment. A mes a mes vaig trobar incongruències i pistes iniciades i no resoltes expressament per l’autor com el perquè la dona embarassada explica que va matar a les seves filles …. un  text, per mi massa “barroc”, on es volen dir tantes coses, que no t’acaben de interessar cap.

Continua llegint

– Teatre – SEULS (***) – (espectacle en francès sobretitolat en català) – Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – 02/03/2014

Sota el nostre punt de vista, cada cop està mes clar que el millor TEATRE públic per excel·lència a Barcelona és el Teatre Lliure, que en teoria se’l considera com el segon teatre públic del nostre país en importància; malauradament el que hauria de ser el primer i gran teatre públic de la nostra nació, l’anomenat Teatre Nacional de Catalunya,  no s’arrisca e intenta anar sempre sobre segur… i per tant programa poques obres… el mes comercials possibles i sense propostes internacionals.

Molts teatres petits d’arreu del país, sense subvencions, amb mitjans precaris, quasi artesanalment, superen la minsa oferta del TNC, sota la direcció artística actual de Xavier Albertí.

Encara que aquesta proposta de SEULS, no ens ha acabat de fer el pes del tot, entenem que paga la pena i molt, arriscar-se i proposar espectacles internacionals com aquest, que ens faci conèixer altres maneres de fer teatre, i ampliar així la nostra CULTURA teatraire.

cartell_seulsSEULSno es una obra de teatre convencional, ni molt menys una obra per tot tipus de públic, ja que el seu argument bascula entre la vida i la mort, entre el malson i la realitat…. i a sobre s’interpreta en llegua francesa, sobretitolada en català.

El seu autor i únic protagonista és el molt renombrat Wajdi Mouawad, l’autor que s’ha fet famós pel seu cicle Le Sang des Promesses, format per Litoral (1997), Incendis (2003), Boscos (2006) i Cels (2009).

Continua llegint

– Teatre – INCENDIS (*****) – Teatre Romea

Per començar el mes d’Abril, el mateix dia 1 per la tarda, ens apropem (per fi !!!!) al Teatre Romea per tal de gaudir de la representació de INCENDIS. De fet teníem entrades comprades per un dels dies al voltant de Sant Josep, però com vaig sorprendre a l’Imma amb el viatge a València, ….les varem regalar a uns familiars.

Tots els coneguts que ja la havien vist, ens deien que era el “millor” de tota la temporada; quant et fan tanta propaganda la cosa te una mica de perill, ja que si et fas moltes expectatives amb molta seguretat et pot defraudar. Ara que per fi ja la hem vist, ho confirmo…. es la millor proposta teatral de la temporada 2011 – 2012.   En dos paraules “BRU  TAL”.

El treure entrades dues vegades per intentar veure un espectacle, al final te premi…. i nosaltres varem tenir la gran sort de estar a la fila 1 de Platea-escenari, al mig de la representació, per lo que teníem els actors “a tocar” i varem poder gaudir al 100% de les expressions dels actors com si estiguessin treballant sols per nosaltres. Tot un luxe.  La disposició en la que es troba el public i que ORIOL BROGGI i SEBASTIÀ BROSA han aconseguit, es una troballa que s’hauria de repetir mes sovint. Part de la Platea del Romea ocupada per una tarima amb la sorra a la que ens te acostumats La Companya LA PERLA 29 en el seu tradicional escenari a la Biblioteca de Catalunya. El public a banda i banda d’on passa l’acció apropa a tot el public molt mes del que es habitual al Romea.

El cartell que va ser vetat perquè "incita a la violència"... palles mentals dels governs de dretes.

L’autor del extraordinari text, WAJDI MOUAWAD, nascut al Líban però que als 8 anys va marxar a França (a conseqüència de la guerra), amb la seva família i posteriorment a Canada…. el l’autor d’una alabada tetralogia anomenada “La sang de les promeses” estrenada al Festival de Teatre de Avignon l’any 2009 … 1 – LITTORAL (que es va poder veure a Temporada Alta de Girona), 2 – INCENDIS, 3 – BOSCOS…. i 4 – CELS; les quatre tenen en comú que tracten el desarrelament, la recerca dels orígens i que hi ha morts que no descansen en pau.   WAJDI MOUWAD va ser noticia a Barcelona per la raó de que pretenia estrenar al GREC “Des femmes” amb un repartiment que actuava l’assassí de Marie Trintignant…. i evidentment l’ajuntament va vetar l’espectacle.

Continua llegint