Arxiu d'etiquetes: Raimon Molins

– 290 – Teatre – RICARD III (🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

RICARD III (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho.

Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director,  és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra.

Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 i el 1593, última obra de la seva tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet és la peça més llarga del dramaturg i en aquesta proposta s’ha reduït a 80 minuts.

La història pren forma a partir del final de la guerra civil coneguda com les Dues Roses. La rivalitat entre la casa dels Lancaster i dels York és, de fet, l’epíleg de l’obra de Shakespeare a la batalla de Bosworth del darrer acte. Ricard III, Duc de Gloucester vol ser rei. Per aconseguir el poder i perpetuar- s’hi està disposat a tot. Ricard III amaga la complexitat d’una personalitat profundament humana i enormement necessitada d’afecte. La clau per a ell: el poder.

A partir d’aquí les grans preguntes afloren a través dels versos i les imatges de l’obra: El poder és la veritat que hi ha darrere les relacions familiars, de parella, d’amistat i, en general, de les relacions humanes? Perpetuar-se en el tron del poder és el que avui ens dóna seguretat? Vivim educats per al poder com a forma dominant i necesària entre els individus de l’espècie? I si és així… Quin preu vam, estem i pagarem?

I dèiem en començar l’entrada que potser era el dia adequat perquè RICARD III parla de l’ambició que genera el poder i encaixa en el panorama polític actual on impera el populisme, la censura, la corrupció, la violència, el rebrot imparable del feixisme, l’ambició ….

Continua llegint

– 092 – Teatre – ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) – Teatre Nacional de Catalunya –  Sala Petita (🐌🐌🐌🐌) – 2018.11.28  (temp. 18/19 – espectacle. nº 071)

ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) (temp. 18/19 – espec. nº 071)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya s’ha estrenat “ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES), de Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta.

El Premi Quim Masó impulsa la producció i exhibició de muntatges de teatre en llengua catalana que combinin professionalitat, qualitat i creativitat.

ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l’era digital i com es viuran en el futur aspectes com l’amor, el sexe o l’amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?

Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l’art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, “El jardí de les delícies”. Alba ha adquirit un sistema d’intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l’ajudi en les tasques domèstiques. Ha decidit que sigui una rèplica d’ella mateixa quan tenia 23 anys.

Claudia Riera és J. la seva acompanyant que ha de guardar els records de l’Alba. És un robot capaç de tenir empatia i que pot fer qualsevol cosa que se li demani, tan física com mentalment i pot ser amiga, amant, serventa i alhora ser magatzem de records i coneixements.

Lluís Marco, és l’home, al que l’autor no ha donat nom. És professor de literatura i havia estat company sentimental de l’Alba. Ara són amics. Queda astorat quan coneix a J. Està veient a l’Alba quan la va conèixer i se’n va enamorar. Aquesta similitud el pertorba profundament.

Continua llegint

– Teatre – HIMMELWEG (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2017.12.14 (temp. 17/18 – esp. nº 135)

HIMMELWEG (temp. 17/18 – espectacle nº 135)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra de Juan Mayorga se’ns havia escapat dues vegades, l’any 2013 i l’any 2015 i ara hem arribat per pèls a veure-la. Una obra dura, inquietant, brutal però imprescindible.

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt.

Himmelweg (Camino del cielo) podria inscriure’s en el terreny del teatre històric i polític, s’aixeca sobre un triumvirat de personatges: una delegada de la Creu Roja a qui s’encarrega inspeccionar un camp de concentració, un comandant del camp Nazi qui orquestra una farsa ideada amb antelació i el cap de la comunitat jueva que no sap si està treballant per a la salvació del seu poble o si està cooperant amb els botxins.

Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la referència del fum i del tren, la resta és la violència que habita la nostra memòria.

Tres personatges, el comandant del camp, una persona culta amb la qual podem arribar a tenir complicitat, però és el botxí, com podem entendre el botxí?? Un personatge que ha d’obeir als seus comandaments i no es qüestiona el que fa, només lluita per creure que ha estat escollit per una missió. Però ell sap perfectament el que fa, sap que la vida o mort dels presoners està a les seves mans. Excel·lent la interpretació de Raimon Molins que interpreta un paper dins  la seva pròpia mentida i passa de la fredor inicial al paroxisme final i a la “bogeria”. Una persona manipulada i manipuladora.

Continua llegint

– Teatre (282) – NINA (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 17.05.2017

NINA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov).

Tam com ens va comentar Raimon Molins, el director de la companyia, a la roda de premsa de presentació de temporada “Trilogia de la imperfecció”, agrupa tres universos, tres punts de vista de 3 autors masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera…. allò perfecte. Són tres veus reivindicatives que malden per construir-se a voluntat.

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d’atenció d’aquest “primer acte” en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d’una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. “Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir“.

Continua llegint

– Teatre (178) – JÚLIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 08.02.2017

JÚLIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és la segona proposta de la “Trilogia de la imperfecció”, que ha preparat aquesta temporada la Sala Atrium, basada en tres personatges femenins de la dramatúrgia europea: Nora (Casa de nines), JÚLIA (La senyoreta Júlia) i Nina (La gavina).

Aquesta proposta està inspirada en l’obra de l’escriptor suec August Strindberg i tal com ens va comentar Raimon Molins en la roda de premsa, ha fet aquesta adaptació teatral de l’obra prenent només els tres personatges principals de la obra: la mateixa Júlia, Jean i Kristina.

La senyoreta Júlia ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir. De la realitat sobre el somni. I una llarga llista … malauradament infinita de maneres de relacionar-nos i viure. Amb nosaltres. Amb els altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Júlia és una noia a qui li agrada jugar amb el prohibit, el desconegut, i la nit de Sant Joan decideix “jugar” amb el Jean, un majordom de la casa amb el que es coneixen des que eren petits. La seva parella fins aquella nit l’acaba d’abandonar perquè no accepta la relació de poder que ella exerceix i que arribava a la humiliació. Però Jean és un seductor, intel·ligent i manipulador, un depredador.

Júlia no vol ser una senyoreta, perquè el seu pare l’ha educat com un home i la seva mare mai la va estimar, mai s’ha relacionat massa amb la gent del seu entorn social, i des de la seva “masculinitat” vol exercir el poder que en aquella època exercia l’home sobre la dona. Ella, a més, té el poder sobre el personal del servei de la casa, en aquest cas sobre el Jean i la Kristina. Al mateix temps el Jean, pel fet de ser home, té el poder sobre les dones, la senyoreta Júlia i la Kristina. El pare de la Júlia és una presència que té el poder sobre tots tres per la seva condició social i per ser home.

Continua llegint

– Roda de premsa JÚLIA – Sala Atrium (rp57) – 24.01.2017

JÚLIA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

…. i de la Roda de premsa de la Sala Muntaner, amb un cop de Metro, acudeixo a la segona Roda de premsa d’aquest passat dimarts, a la presentació de JÚLIA, la segona proposta escènica de la trilogia de la imperfecció, que aquesta temporada presenta la Sala Atrium.

Júlia és una noia a qui li agrada flirtejar amb allò prohibit, allò desconegut. Durant la nit de Sant Joan ha decidit barrejar-se amb la diferència, amb el “poble”. El company triat per aquesta aventura, aquesta nit serà el Jean, un seductor, intel·ligent i manipulador depredador. La nit serà llarga, una nit d’exorcisme personal, polític i de gènere.

JÚLIA està inspirada en la” Senyoreta Júlia” de l’escriptor suec August Strindberg i ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir….. de la realitat sobre el somni …  i així podríem continuar amb una infinita llista de maneres de relacionar-nos i de viure.

julia-sala-atrium

Si l’anterior obra de la trilogia, NORA, ens parlava d’una dona lluitant per alliberar-se d’una societat antiga i convencional; a JÚLIA veiem una dona lluitant contra un individuo, un tète a tète entre una dona i un home. Sotmetre a l’altre sembla que és la manera de relacionar-nos encara avui en dia i sembla que la nostra societat està basada en la clara voluntat que així sigui.

Continua llegint

– Teatre (145) – NORA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 30.12.2016

NORA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és l’última obra de Teatre que hem pogut gaudir aquest passat any 2016….. exactament la que fa el número 321 de les que hem pogut veure i valorar en aquest blog durant els 365 dies de l’any que hem acabem de deixar enrere.

NORA és la primera proposta dins de la “Trilogia de la imperfecció” que presenta la Sala Atrium i la seva companyia tal com ens van comentar a la roda de premsa. Una trilogia que pretén parlar sobre el que és imperfecte, el que és humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació perpetua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica, esdevenint una massa.

Nora està basada en l’obra de Henrik Ibsen, “Casa de nines“. Adaptada i dirigida per Raimon Molins, es tracta d’una proposta reivindicativa que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la realització o la felicitat personal. Escrita a finals del segle XIX, ha estat adaptada a l’època actual i sorprenentment, el que ens planteja continua sent vàlid. En més d’un segle no s’ha avançat gaire en molts aspectes socials i tampoc gaire en la forma de fer teatre.

nora-sala-atrium

L’obra Casa de Nines, protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l’obra més traduïda i més representada del seu autor H. Ibsen; la seva protagonista, Nora, s’ha acabat convertint en símbol de la igualtat i alliberació de la dona.

S’ha reduït sensiblement el temps d’aquesta versió respecte a l’obra original i està centrada bàsicament en la part final. També s’han permès la llicència de canviar el sexe d’un dels personatges, ja que el Sr. Krogstad és ara Oda Krogstad.

Continua llegint

– Teatre – CASA DE NINES (🐌🐌🐌+ 🐚) Tallers de l’Institut del Teatre – 25/02/2016

Dijous passat i gairebé per casualitat, a través d’uns amics del Facebook em vaig assabentar, de què en l’Institut del Teatre s’estaven realitzant uns tallers de Teatre… o el que és el mateix, s’estaven representant unes obres de teatre, amb la participació dels alumnes de 3r curs de l’Institut, i amb el suport del seu professorat. Aquests tallers s’han realitzat en diferents dies i en diferents horaris (mati i tarda) i estan oberts al públic interessat, de forma gratuïta, però malauradament sembla que principalment estan pensats per consum intern dels estudiants del mateix institut, perquè no s’anuncien ni en la mateixa web de l’Institut o almenys jo no he sabut trobar aquesta informació; això si, en cas de places lliures l’accés es lliure pel públic interessat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A dos quarts de 10 del matí, ja estava a l’Institut del Teatre i la primera sorpresa va ser que les entrades estàvem exhaurides… buff… però em van indicar que si esperava a les 11, hora que començava la representació, potser quedarien entrades no recollides. Per sort vaig poder accedir i entrar a l’aula S4 S5 per tal de veure la representació d’una adaptació de LA CASA DE NINES, del dramaturg noruec Henrik Ibsen.

Continua llegint

– Teatre – HAMLET (🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Atrium – 12/01/2016

La temporada passada no vam poder “encabir” aquesta producció a la nostra premuda agenda i aquesta temporada ens hem vist “forçats” a anar-hi l’ultima setmana i en la seva versió castellana … però per sort hem pogut anar i hem de dir que ens ha agradat molt.

Es tracta d’una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, amb traducció de Joan Sellent en la versió catalana (que no hem pogut veure), i que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.

Hamlet - Sala Atrium

L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació.

Continua llegint

– Teatre – COSES NOSTRES – (🐌🐌) Sala Atrium – 09/05/2015

En un dia com el d’avui, 13 de maig del 2015, en el que celebrem les 300.000 visites al Blog, la veritat és que em fa molta mandra parlar d’un text teatral amb el qual no estic en absolut d’acord, perquè el trobo fins i tot deplorable i tendenciós, en un intent groller de menysprear el treball del crític teatral; vaig arribar a sentir vergonya aliena, per l’intent de manipulació que l’autor (Ramon Madaula), intenta fer al públic teatraire.

Uns dies abans de l’estrena de COSES NOSTRES a la Sala Atrium, vaig escoltar per TV una petita entrevista que se li feia a aquest actor, a arran de la seva propera estrena, en la que és la seva primera obra com a dramaturg i director; en aquesta entrevista i de forma arrogant, va arribar a dir que no entenia com “qualsevol” persona, estigui o no preparada per fer-ho, s’atrevia a criticar una obra teatral a través de tots els mitjans que ara tenim al nostre abast, i molt especialment per les xarxes socials, Facebook, Twiter i Blogs, moltes vegades deixant per terra el treball dels professionals de l’escena.

Coses Nostres 1

Em vaig prometre que no aniria a veure la seva proposta i així ho vaig fer saber a través de l’espai de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”. Malgrat això, dissabte passat, el penúltim dia de representació vàrem fer l’esforç d’assistir amb crosses, per què vaig pensar que així almenys podria dir la meva, li agradi o no al Sr. Madaula. També en aquest cas a la Sala Atrium van posar totes les facilitats per tal de què estiguéssim a la fila 1 i no pugéssim escales.

Va estar molt pitjor del que esperava; el text de Ramon Madaula és repetitiu fins a arribar a fer cansar a l’espectador amb la seva obsessió de demostrar que qualsevol persona té un preu, i clar evidentment el que l’interessa demostrar en aquest cas, és que el crític teatral professional també el te; noranta minuts en el que el seu personatge de director teatral, intenta per tots els mitjans fer caure en el parany a un famós crític professional, que s’ha atrevit a donar una opinió dolenta del seu últim treball. No cal dir-vos com acaba, per què des del primer minut tothom coneix el que passarà.

Dos personatges; el director de Teatre que ha arribat a dirigir també un espai escènic públic… i que tem per la seva renovació, interpretat per Raimon Molins; l’altre personatge, el crític interpretat per Albert Pérez; bon treball dels dos actors, encara que el paper que li ha tocat a Raimon Molins, és força més difícil per la seva manera histriònica de comportar-se, amb un nerviosisme exagerat i ganes de revenja brutals, que ocasiona que es visioni des del punt de vista d’espectador, com un paper absolutament desagradable i obsessiu; això provoca que al final la interpretació sigui molt poc creïble, malgrat els esforços que l’actor fa; en canvi a l’actor Albert Pérez, li ha assignat un paper que pot interpretar amb molta mes naturalitat.

Continua llegint