Arxiu d'etiquetes: COSES NOSTRES

– Teatre – COSES NOSTRES – (🐌🐌) Sala Atrium – 09/05/2015

En un dia com el d’avui, 13 de maig del 2015, en el que celebrem les 300.000 visites al Blog, la veritat és que em fa molta mandra parlar d’un text teatral amb el qual no estic en absolut d’acord, perquè el trobo fins i tot deplorable i tendenciós, en un intent groller de menysprear el treball del crític teatral; vaig arribar a sentir vergonya aliena, per l’intent de manipulació que l’autor (Ramon Madaula), intenta fer al públic teatraire.

Uns dies abans de l’estrena de COSES NOSTRES a la Sala Atrium, vaig escoltar per TV una petita entrevista que se li feia a aquest actor, a arran de la seva propera estrena, en la que és la seva primera obra com a dramaturg i director; en aquesta entrevista i de forma arrogant, va arribar a dir que no entenia com “qualsevol” persona, estigui o no preparada per fer-ho, s’atrevia a criticar una obra teatral a través de tots els mitjans que ara tenim al nostre abast, i molt especialment per les xarxes socials, Facebook, Twiter i Blogs, moltes vegades deixant per terra el treball dels professionals de l’escena.

Coses Nostres 1

Em vaig prometre que no aniria a veure la seva proposta i així ho vaig fer saber a través de l’espai de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”. Malgrat això, dissabte passat, el penúltim dia de representació vàrem fer l’esforç d’assistir amb crosses, per què vaig pensar que així almenys podria dir la meva, li agradi o no al Sr. Madaula. També en aquest cas a la Sala Atrium van posar totes les facilitats per tal de què estiguéssim a la fila 1 i no pugéssim escales.

Va estar molt pitjor del que esperava; el text de Ramon Madaula és repetitiu fins a arribar a fer cansar a l’espectador amb la seva obsessió de demostrar que qualsevol persona té un preu, i clar evidentment el que l’interessa demostrar en aquest cas, és que el crític teatral professional també el te; noranta minuts en el que el seu personatge de director teatral, intenta per tots els mitjans fer caure en el parany a un famós crític professional, que s’ha atrevit a donar una opinió dolenta del seu últim treball. No cal dir-vos com acaba, per què des del primer minut tothom coneix el que passarà.

Dos personatges; el director de Teatre que ha arribat a dirigir també un espai escènic públic… i que tem per la seva renovació, interpretat per Raimon Molins; l’altre personatge, el crític interpretat per Albert Pérez; bon treball dels dos actors, encara que el paper que li ha tocat a Raimon Molins, és força més difícil per la seva manera histriònica de comportar-se, amb un nerviosisme exagerat i ganes de revenja brutals, que ocasiona que es visioni des del punt de vista d’espectador, com un paper absolutament desagradable i obsessiu; això provoca que al final la interpretació sigui molt poc creïble, malgrat els esforços que l’actor fa; en canvi a l’actor Albert Pérez, li ha assignat un paper que pot interpretar amb molta mes naturalitat.

Continua llegint