Arxiu d'etiquetes: Sala ATRIUM

– 283 – Teatre – UNHEIMLICH (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2019.05.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 205)

UNHEIMLICH (temp. 18/19 – espectacle nº 205)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres dia 22, vam fer cap a la Sala Atrium per veure la estrena de la segona peça del Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Un cicle creat per donar suport a la creació, producció, difusió i exhibició de dos espectacles de joves companyies nacionals i una d’internacional.

Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: “Excalibur i altres històries d’animals morts” de la companyia mallorquina Hermanos Picohueso, “Unheimlich” amb la unió de les companyies Pelipolaca + Les desvestides, “La Caja” i “La leyenda del fauno i el viaje” de la companyia internacional Los escultores del aire.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

UNHEIMLICH planteja una revisió del nostre comportament com a espectadors davant els cossos exhibits en els museus a partir de quatre intèrprets amb quatre corporalitats que volen ser distants del cànon femení que ha governat cada una de les èpoques artístiques passades i fins avui en dia.

Un qüestionament del tractament que fa la societat envers l’home/dona nu. La nuesa considerada irreverent, provocadora i per tant prohibida i censurada en la vida quotidiana. La mateixa nuesa que provoca admiració i respecte quan la veiem dins d’un museu, reflectida en un quadre o una escultura.

Continua llegint

– 272 – Teatre – EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2019.05.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 197)

EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS (temp. 18/19 – espectacle nº 197)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 14, a la Sala Atrium, vam poder veure la peça que obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: “Excalibur i altres històries d’animals morts“, “Unheimlich“, “La Caja” i “La leyenda del fauno i El viaje“.

Aquesta primera proposta, EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS, és una creació dels Hermanos Picohueso, als que nosaltres vam conèixer a la Fira de Tàrrega 2017 amb la proposta “Ningú va als aniversaris a l’estiu”, peça amb la que van iniciar el seu recorregut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Hermanos Picohueso, de Mallorca, està integrada per Lluki Portas (actriu, directora i creadora), Diego Ingold (actor, improvisador i artista plàstic), Jaume Miralles (il·luminador i tècnic audiovisual) i Gal·la Peire (productora), quatre artistes amants de la tecnologia que beuen de fonts escèniques, literàries, cinematogràfiques, fotogràfiques, YouTube, històries de les seves àvies i experiències pròpies.

Amb aquesta proposta, persegueixen la voluntat de desdibuixar els rols de cadascun dels integrants de la companyia damunt l’escenari.

L’espectacle té com a punt de partida el joc de taula “Expoli”, creat per la mateixa companyia que fa evidents les estructures del poder i del que neix la dramatúrgia de l’espectacle.

EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS s’estructura a base de diferents històries relacionades amb les pors mundials i la desconfiança, amb un desplegament tècnic propi de la televisió en directe. Tot des de la mirada dels animals morts que, sense saber-ho, han estat les víctimes col·laterals de les polítiques de la por.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dolly, la primera ovella clonada de la història, és la presentadora d’un programa de televisió “L’Ornitorracó” que compta amb una corresponsal molt especial, la gossa Laika, el primer animal enviat a l’espai dins una nau especial.

Continua llegint

– 196 – Roda de premsa – ÀNSIA (Crave) – Sala Atrium – 2019.02.28 (temp. 18/19 – RdP 035)

RdP – ÀNSIA (temp. 18/19 – RdP nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Feia setmanes que no assistia a una roda de premsa, per dos motius: el viatge a Nàpols i pel seguiment exhaustiu que he volgut fer de les primeres sessions del vergonyós “judici”, contra els nostres representants polítics, que van ser democràticament elegits. Jutjats per un estat, que vol reprimir així a tot un poble, volent fer escarment als nostres líders, per haver posat les urnes que el mandat del poble li havia encomanat.

Ahir dijous, però, vaig voler assistir a la Sala Atrium on es presentava ÀNSIA (Crave), un text gens fàcil de Sarah Kane, dirigit per la veneçolana Loredana Volpe i la interpretació de membres de la companyia “La Salamandra”.

Una roda de premsa, que en principi ens va descol·locar força als assistents, perquè immediatament de la primera presentació efectuada per Patrícia Mendoza (Sala Atrium), els actors presents van començar a recitar en veu alta una sèrie de rèpliques, que semblaven sense sentit; després ens vam assabentar que havien intentat fragmentar diferents escenes de la proposta de forma no lineal.

Després d’aquesta manera “diferent” de començar una roda de premsa, van començar a explicar-nos el que volia ser ÀNSIA, l’últim text que va escriure Sarah Kane abans de suïcidar-se.

Quatre veus (que no personatges) en un espai totalment buit, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de la calor de l’altre, mitjançant el llenguatge. Quatre monòlegs entrellaçats que podien dir qualsevol d’ells i que al final potser es fusionaran en una sola veu.

Continua llegint

– 177 – Teatre – ASAP “Actes de Solidaritat amb el Patriarcat” – Sala Atrium (🐌🐌+🐚) – 2019.02.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 129)

ASAP “Actes de Solidaritat amb el Patriarcat” (temp. 18/19 – espec. nº 129)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam anar a la Sala Atrium per poder veure aquest projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys.

Segons comenta el mateix Marc Rosich ASAP (Actes de Solidaritat Amb el Patriarcat) és, al capdavall, una nova dramatúrgia a partir de peces que vaig escriure fa molt de temps, potser més de quinze anys.

Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta “violència” amb conformitat i un somriure a la boca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants.

ASAP (actes de solidaritat amb el patriarcat), és un retaule incòmode i irònic dels nostres usos i costums, una instantània deformada feta de veus impersonals però clarament identificables, un seguit de situacions incòmodes que acaben fent un retrat del nostre pitjor perfil.

Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules i els somriures aparentment inofensius. Homes i dones dominadors i dominats, agressors i víctimes en una societat on aquesta mena de relació està consentida i permesa i on els cops de puny són invisibles. Una violència que queda soterrada als ulls dels altres, sota les màscares de la correcció, de les aparences de cordialitat i mostres d’afecte entre els membres de la parella.

Continua llegint

– 138 – Teatre – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.12.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia dies que no veiem una peça de teatre de text després de molts dies d’assistir a espectacles musicals i concerts, i la veritat és que ahir dijous anàvem amb moltes ganes amb les expectatives generades a la roda de premsa del passat dia 10. A la Sala Atrium, LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO.

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”.

La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur.

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza  i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta.

Quin paper exerceix el físic en el món i com condiciona el nivell de felicitat? Són preguntes que intenta respondre, o si més no que es planteja sarcàsticament, aquest monòleg que porta el subtítol de “Una historia sobre el vacio”.

Segons comenten, a la sinopsi del programa de mà, a escena hi ha una dona, nua, al terra del seu bany, el buit al mig de Madrid o Barcelona. Una dona jove, normal, de vida normal i amb un dolor punyent a l’estómac.

El dolor que provoca el buit existencial.

Una persona, resultat del consumisme tòpic d’aquest segle XXI en la cerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort. Una anàlisi del paper del físic a la nostra societat i de com aquest físic marca el grau de felicitat i satisfacció assolible. La lluita per aconseguir un lloc en el món de la moda on els teus malucs han de ser retocats a les fotos i aquest fet trastoca profundament la teva percepció de l’ésser fins a condicionar la teva alimentació.

Continua llegint

– 109 – Roda de premsa LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO – Sala Atrium – 2018.12.10 (temp. 18/19 – RdP 023)

RdP – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – RdP nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de “LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO“, la propera proposta escènica que es podrà veure a la Sala Atrium. Es tracta d’un text escrit conjuntament per dues actrius amigues, Bàrbara Mestanza (que també la dirigeix) i Ana Rujas (que la interpreta).

Es van conèixer a Madrid perquè Bàrbara va viatjar per un temps a aquesta ciutat a causa de la seva professió i Ana (nascuda a Madrid) s’acabava d’independitzar. Per un temps van viure juntes i malgrat que al principi no van connectar gaire, van acabar fent-se molt amigues i ara són inseparables.

Bàrbara Mestanza i Patricia Mendoza

La idea d’aquest projecte va sorgir en un viatge per feina a Nova York on van tornar a coincidir; això va ser a principis d’aquest 2018, quan les dues estaven passant una època força dolenta, plena de buidor interior. En una xerrada prenent en un cafè, van parlar de la necessitat que tenien ambdues de poder explicar “la merda interior” que cada una d’elles guardaven al seu interior.

Aquesta idea inicial s’ha transformat en una trilogia “La trilogia de la bestia“, que podrem veure als escenaris. Aquesta primera,”La mujer mas fea del mundo” parla del que és i significa la dona d’avui en dia, les seves esperances i frustracions en una societat kitch i consumista en el que gairebé tot és fals i mancat de “veritat”… i també parla sobre el buit inherent de l’ésser humà.

La segona proposta de la trilogia “Pocahontas, o la verdadera história de una traviesa“, es podrà veure molt aviat a la Sala Beckett, a partir del 31 de gener i parlarà de la dona del passat. La tercera proposta encara no té nom, però tractarà del que espera a la dona del futur.

Bàrbara Mestanza i Ana Rujas

Continua llegint

– 037 –  Teatre – AQUÍ “de Santander a NY” (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium  – 2018.09.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

AQUÍ “de Santander a NY” (temp. 18/19 – espectacle nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I continuem “reestrenant” temporada, aquesta nit a la Sala Atrium on arribem després del concert de Flamenco BCN, i on tot just arribar ens quedem a les fosques, una avaria sobtada que farà endarrerir el començament de l’obra uns vint minuts. Finalment, torna la llum i entrem a la sala.

AQUÍ “de Santander a NY”, és un monòleg amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent, una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent.

AQUÍ és un assaig sobre la bogeria d’un personatge dividit en dos grans línies emocionals, la de l’amor i la de la mort.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça estructurada en dos actes, on en el primer acte la Lis apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Està commocionada. Va vestida de núvia i porta un ram de flors a la mà. Al vestit una gran taca de sang. En el seu monòleg, la Lis ens explicarà com ha arribat fins allà, qui és i d’on ve, i el que incomprensiblement li ha passat en el dia del seu casament.

Continua llegint