Arxiu d'etiquetes: Francesc Cuéllar

– 202 – Teatre – ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana.

El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un espectacle sobre l’educació que va més enllà de l’educació: “Abarca la família, la memòria històrica i també el context social actual”. Sílvia Ferrando, directora i dramaturga de l’obra, apuntava precisament que l’espectacle pren la paraula educació en el sentit més ampli del terme. “Parlem de l’Educació com a construcció de relat, com tot el que ens fa llegir el món d’una manera i no d’una altra, i el que ens condiciona per habitar-lo també d’una manera concreta”.

Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.

Continua llegint →

– Teatre – MY LOW COST REVOLUTION (Justificaciones del porqué soy una radical de mierda) (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella – 2017.11.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

2 respostes

MY LOW COST REVOLUTION (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns “radicals de merda”, que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. FAC és una companyia d’arts escèniques que crea peces originals basades en la creació col·lectiva. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari.

MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a “el radical”, és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una investigació sobre com podria ser la nostra revolució i quins abismes hi ha entre la teoria de carrer i la pràctica d’accionar. Hi ha gent que lluita i una altra que protesta. El natural, sense generar un artifici.

Tot va estar a punt d’anar-se en orris, per culpa d’una espectadora a la que li va agafar un atac de riure descontrolat (i no va saber frenar a temps … o no va voler), en veure a l’escena inicial les tres actrius palplantades davant dels espectadors sense dir una sola paraula. Encara sort que la situació es va poder resoldre en les següents escenes, alguna força provocativa, que potser va ser el detonant per tallar de soca-rel situacions similars, en veure que la cosa anava en serio.

Continua llegint →

– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

2 respostes

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Continua llegint →

– Teatre (208) – CALL CENTER (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 12/06/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Si no recordem malament, aquesta és la primera vegada en la nostra vida “teatraire” que arribem a un teatre i trobem la porta tancada. A l’església tocaven les nou. Esbufegant truquem al timbre i tenim sort, ens deixen entrar encara que no podem ocupar les “nostres” localitats. Tot just comencen. Hem volgut fer “doblet” i quasi no arribem …. uffff…. i és que “Cloaca” ha durat un quart d’hora mes, del que indicava a la web del teatre.

Aquest text de Marc Angelet va ser estrenat l’any 2007 en el mateix teatre del Raval que ara ha decidit recuperar-lo de la mà, una altra vegada, de la companyia La Guapa Teatre. Per la companyia aquella era la seva segona proposta.

CALL CENTER - Teatre del Raval

CALL CENTER és una comèdia emmarcada en el món del telemàrqueting que mostra les condicions laborals de les persones que treballen en aquests tipus d’empresa, i d’altra banda mostra la indefensió de les persones que han d’utilitzar els seus serveis.

Continua llegint →

– Teatre – HAMLET PLAYS (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella Teatre – 30/04/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte es van “conjurar els astres” per permetre que poguéssim anar a La Vilella i tot i que la sala era plena, vàrem tenir un espai per nosaltres; vam estar de sort perquè vam poder gaudir d’una esplèndida proposta de Hamlet.

Amb aquesta proposta ja en son 5 Hamlet’s els que hem pogut veure des del passat mes de gener, en poc més de 3 mesos… i aquesta és amb tota seguretat la versió més fresca i divertida de totes; els anteriors “Hamlet’s”varen ser aquests:

HAMLET – Sala Atrium – 12/01/2016
HAMLET – National Theatre – 28/01/2016
HAMLET – Teatre Lliure de Gràcia – 19/03/2016
HAMLETOLOGÍA – Laboratorio Teatro – 08/04/2016
i aquest HAMLET PLAYS – La Vilella Teatre – 30/04/2016

Juanjo Cuesta és professor de l’Institut del Teatre i aquesta proposta forma part de la seva tesi doctoral. Treballada en un primer moment amb un dels seus alumnes, Francesc Cuèllar, tenia una durada de mitja hora i comptava amb un únic actor i un cor. A instàncies de la Vilella van decidir treballar el projecte amb la companyia les Bàrbares i gràcies al treball col·lectiu l’han convertit en el que hem pogut veure aquesta nit.

Quan entrem a la sala un tímid estudiant està en escena i ens anuncia que està treballant en el seu treball de final de carrera, no sap com sortirà però ens l’ha de mostrar. I amb aquesta escena ja hem esbotzat el primer somriure de la nit.

Un escenari quasi sense escenografia, únicament una taula, algunes cadires i cortines vermelles que faran de capes.

A partir d’aquest moment no ens han deixat de sorprendre en tota l’obra, moments de text seguits de moments de dansa o acrobàcies, mim, màscares, música i paraula, Hamlet-personatge alterna amb acotacions al marge que fa el Hamlet-actor. Escenes que ens fan somriure o riure obertament i que trenquen el dramatisme de què ens estan explicant. Tot això sense perdre el fil del drama shakespearià.

Continua llegint →

– Teatre – CASA DE NINES (🐌🐌🐌+ 🐚) Tallers de l’Institut del Teatre – 25/02/2016

Deixa un comentari

Dijous passat i gairebé per casualitat, a través d’uns amics del Facebook em vaig assabentar, de què en l’Institut del Teatre s’estaven realitzant uns tallers de Teatre… o el que és el mateix, s’estaven representant unes obres de teatre, amb la participació dels alumnes de 3r curs de l’Institut, i amb el suport del seu professorat. Aquests tallers s’han realitzat en diferents dies i en diferents horaris (mati i tarda) i estan oberts al públic interessat, de forma gratuïta, però malauradament sembla que principalment estan pensats per consum intern dels estudiants del mateix institut, perquè no s’anuncien ni en la mateixa web de l’Institut o almenys jo no he sabut trobar aquesta informació; això si, en cas de places lliures l’accés es lliure pel públic interessat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A dos quarts de 10 del matí, ja estava a l’Institut del Teatre i la primera sorpresa va ser que les entrades estàvem exhaurides… buff… però em van indicar que si esperava a les 11, hora que començava la representació, potser quedarien entrades no recollides. Per sort vaig poder accedir i entrar a l’aula S4 S5 per tal de veure la representació d’una adaptació de LA CASA DE NINES, del dramaturg noruec Henrik Ibsen.

Continua llegint →

– Teatre – UNA MICA DE LLIBERTAT (SI US PLAU) (🐌🐌🐌 ) – La Vilella Teatre – 08/10/2015

Deixa un comentari

Ahir vàrem inaugurar temporada a La Vilella Teatre, amb una proposta de nova creació, molt fresca, que submergeix als espectadors en un món surrealista fascinant, en què el seu autor Francesc Cuéllar ens explica en primera persona històries plenes de fantasia i sense que gairebé ens adonem tracta de convertir-nos de nou en infants, tot escoltant amb la boca oberta les seves narracions, molt properes als comptes per adults.

Un bon dia et despertes i has perdut la identitat, la teva mascota és un tigre i et creix un arbre al mig del menjador. Em dic Jacques i no demano grans proeses, simplement la llibertat justa per decidir com viure.

UNA MICA DE LLIBERTAT (si us plau), es tracta d’una proposta de Teatre de petit format, escrita i interpretada per un jove de 22 anys (Francesc Cuéllar), recolzat per un altre actor (Alejandro Bordanove), aquest enfundat en una malla negra de cap a peus, al que no veiem la cara durant tota la representació i que fa de contrapunt, de suport o que interpreta altres personatges secundaris sense dir ni un mot. La veu, sempre la posa Francesc Cuéllar amb una demostració brutal de canvi de registres interpretatius, que deixa a l’espectador bocabadat. Francesc interpreta tots els papers que intervenen a l’obra, simplement amb canvis a la seva entonació a la veu, i també amb el gest del seu cos o utilitzant en molts moments la mímica.

Continua llegint →