Arxiu d'etiquetes: LA SECA – Espai Brossa

– 290 – Teatre – RICARD III (🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

RICARD III (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho.

Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director, és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra.

Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 i el 1593, última obra de la seva tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet és la peça més llarga del dramaturg i en aquesta proposta s’ha reduït a 80 minuts.

La història pren forma a partir del final de la guerra civil coneguda com les Dues Roses. La rivalitat entre la casa dels Lancaster i dels York és, de fet, l’epíleg de l’obra de Shakespeare a la batalla de Bosworth del darrer acte. Ricard III, Duc de Gloucester vol ser rei. Per aconseguir el poder i perpetuar- s’hi està disposat a tot. Ricard III amaga la complexitat d’una personalitat profundament humana i enormement necessitada d’afecte. La clau per a ell: el poder.

A partir d’aquí les grans preguntes afloren a través dels versos i les imatges de l’obra: El poder és la veritat que hi ha darrere les relacions familiars, de parella, d’amistat i, en general, de les relacions humanes? Perpetuar-se en el tron del poder és el que avui ens dóna seguretat? Vivim educats per al poder com a forma dominant i necesària entre els individus de l’espècie? I si és així… Quin preu vam, estem i pagarem?

I dèiem en començar l’entrada que potser era el dia adequat perquè RICARD III parla de l’ambició que genera el poder i encaixa en el panorama polític actual on impera el populisme, la censura, la corrupció, la violència, el rebrot imparable del feixisme, l’ambició ….

Continua llegint →

– Circ – QUAN NO TOCÀVEM DE PEUS A TERRA (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.07.18 (temp. 17/18 – espect. nº 356)

2 respostes

QUAN NO TOCÀVEM DE PEUS A TERRA (temp. 17/18 – espectacle nº 356)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir era doble nit d’estrena a la Seca, “Estrip-Tesi” a la Sala Palau i Fabre, i QUAN NO TOCÀVEM DE PEUS A TERRA de Circ Pistolet a la sala Joan Brossa. Nosaltres vam optar per aquesta segona proposta, un espectacle autobiogràfic de l’amistat de dos amics lliurement adaptada al circ a través dels equilibris acrobàtics.

Tomàs Cardús i Enric Petit són els dos artífexs d’aquest espectacle que mostren a l’escenari una gran complicitat. L’any 1987 es van conèixer a l’assaig de canalla de la colla castellera Minyons de Terrassa, i els ensenyen els passos castellers amb l’ajuda d’un tronc de fusta. Allà va començar la seva amistat.

Entren en el món del circ l’any 1997 i després d’anys de formació, en 2008, l’Enric crea la companyia Circ Pistolet a la que s’incorpora en Tomàs l’any següent. Tots dos participen en la creació de l’espectacle “Le Grand C” guanyador del Premi Ciutat de Barcelona de Circ l’any 2012.

QUAN NO TOCÀVEM DE PEUS A TERRA gira al voltant de tres eixos principals: els equilibris, l’amistat i la fusta. Aquest espectacle ha estat guardonat amb el premi Zirkolika al millor espectacle de carrer de l’any 2017.

Un espectacle plantejat amb una gran dosi d’humor i una posada en escena dinàmica, viva i dotada d’una aparent gran espontaneïtat.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – FLOU PAPAGAYO (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2018.07.12 (temp. 17/18 – espect. nº 347)

Deixa un comentari

FLOU PAPAGAYO (temp. 17/18 – espectacle nº 347)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir vam poder veure un parell de propostes mes del Festival Grec de Barcelona i amb aquests ja hem arribat a poder veure fins a 15 espectacles, inclosos en aquesta edició del Festival, sens dubte el més important i desitjat de la nostra ciutat.

Primerament ens vam apropar a La Seca, Espai Brossa per veure FLOU PAPAGAYO, un espectacle de Circ, dirigit especialment a un tipus de públic familiar, que a nosaltres ens va captivar per la seva màgia i ens va convertir durant una hora en “nens grans”.

This slideshow requires JavaScript.

Aquest és el nou muntatge de Mumusic Circus, companyia creada per Clara Poch i Marçal Calvet i que en aquesta ocasió juga amb uns personatges singulars: Bob Marshall (el mateix Marçal Calvet), un músic i verticalista capaç de fer coses increïbles amb els seus instruments; Sweet Clara (Clara Poch), especialista en veu, dansa i teatre corporal, i la funàmbula i ballarina Marta Zanahoria (Marta Camuffi).

Els espectadors estan situats a quatre bandes envoltant l’espai escènic; aquest és circular, de fusta amb un disseny totalment nuu. Aviat veurem que no importa pas, perquè l’omplen d’activitat les corredisses dels protagonistes, que giren incansables una i mil vegades l’escenari. L’important és la fantasia que transmeten des del minut zero i l’empatia amb el públic, molt especialment amb els infants.

Continua llegint →

– Roda de premsa – Projectes guanyadors residència ABROSSA’M – La Seca – 2018.06.25 (temp. 17/18 – RdP 101)

Deixa un comentari

RdP – Projectes guanyadors residència ABROSSA’M – (temp. 17/18 – RdP nº 101)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Primera RdP d’ahir al matí. Va tenir lloc a La Seca, espai Brossa, per presentar els dos projectes guanyadors de les residències ABROSSA’M, un concurs que organitza l’Institut del Teatre, des de la càtedra Brossa, per tal d’oferir mirades sobre l’univers de Joan Brossa, mirades sobre la poètica escènica d’aquest gran artista, que ens ha deixat un llegat inabastable i que tot just acabem d’encetar.

Ens els presenten Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre, i Ferran Madico, director artístic de La Seca, teatre que vol col·laborar amb la visualització de les dues propostes en les seves Sales. També estava present Jordi Fontdevila, que és el responsable d’intentar que els graduats que surten de l’Institut, puguin crear els seus projectes, acompanyar-los per tal que aquests puguin representar-se a diferents sales de Teatre del nostre territori.

El detall dels projectes, ens ho van explicar directament els seus protagonistes.

El primer projecte guanyador és BROSSAT, una creació col·lectiva a partir de textos de/sobre Joan Brossa, amb coordinació de Catalina Florit, Els actors que la interpreten són: Àlvar Triay, Catalina Florit, Francesca Vadell i Salvador Miralles.

Continua llegint →

– 11 ª Taula de POESIA Amics del Brossa – EL CAMINANT EFÍMER (🐌🐌🐌) – La Seca – 2018.06.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 312)

2 respostes

11 ª Taula de POESIA Amics del Brossa – EL CAMINANT EFÍMER (temp. 17/18 – espectacle nº 312)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

PerImma Barba & Miquel Gascón –

Onze anys d’ençà que la taula de poesia va començar a caminar per iniciativa dels Amics del Brossa. Un grup d’amants de la poesia que es reuneixen cada dimecres amb noves propostes de lectures, col·laboracions de poetes contemporanis i escriptura de poemes per part dels mateixos participants.

I com a cloenda del curs poètic té lloc una trobada oberta als amics dels Amics del Brossa i on els participants de la taula de poesia ens ofereixen un recital de poemes.

Després d’onze anys d’activitat, s’han posat sobre la Taula de poesia molts temes que han versat i compartit a través d’actuacions i reculls de poemes: “Palau de Destral”, “Setè Replà”, “Sonata per la vida” o “Poemes”. Seguint “Elementals”, enguany el camí ha estat també entorn de quatre elements, més universals que clàssics. Seguirem les petjades que compassen cada etapa de la vida i el seu vaivé, que tomben la memòria i les paraules, i ens mostren un camí que deixarà d’existir, per ser la imatge d’allò que havia estat.

Agrupats en quatre etapes de la vida, la infantesa, la joventut, la maduresa i la vellesa, els deu participants de la taula han anat recitant els poemes al mateix temps que anaven deixant a la maleta joguines, llibres o fotos, recordatoris d’etapes viscudes. La proposta d’enguany ha estat batejada com “El caminant efímer”.

Com a element de transició d’una etapa a l’altra, el violí de l’Enric Badal que ha interpretat un fragment de “Escenes de nens” de Schumann i “El cigne” de Camille Saint-Saëns, o la veu de Maria Pujol que ha recitat-cantat “Paraules d’amor” de Serrat.

Continua llegint →

– Teatre – REQUIEM FOR EVITA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2018.05.09 i 2018.05.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 263 i 281)

1 resposta

REQUIEM FOR EVITA (temp. 17/18 – espec. nº 263 i 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant.

Aquesta vegada vaig anar tot sol, ja que l’Imma no va poder assistir per estar reclosa a casa, per recuperar-se al més aviat possible d’una intervenció quirúrgica sense importància, però que la impossibilita caminar amb normalitat. Sense cap mena de dubte, quan l’Imma es vegi capaç, tornarem plegats a gaudir per segon cop d’aquesta meravella d’espectacle, que com veieu a mi m’ha fascinat.

En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d’Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.

REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l’alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.

Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l’any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d’Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s’ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l’estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia “especial”, ens van obsequiar amb un “bonus track” extra de l’Anna Moliner amb la cancó … Don’t cry for me Argentina.

Continua llegint →

– Teatre – VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 2018.04.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 242)

Deixa un comentari

VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (temp. 17/18 – espec. nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La Tempesta va ser l’última gran obra de Shakespeare publicada l’any 1611, que narra la història de Pròsper, Duc de Milà i la seva filla Miranda desterrats a una illa deserta. El duc és un mag que desencadenarà una tempesta per venjar-se, i entra en contacte amb l’altre món.

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa.

VAIG SER PRÒSPER O RECORDANT LA TEMPESTA ens parla d’un home vell que en un altre temps fou pròsper. Una casa que en una altra època fou esplendorosa Una filla. Runes de memòria per a desenterrar. Vestigis d’un passat cert. Fabulacions per a evitar l’oblit …

Continua llegint →

– Teatre – A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.03.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 219)

2 respostes

A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (temp. 17/18 – espec. nº 219)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Quan la vam veure a Fira Tàrrega 2016, el tercer dia de la fira (10-9-2016), ja vam escriure en la RESSENYA que llavors vam publicar: Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega.

I ara no hem dubtat a repetir espectacle per tal de copsar les diferències entre representar-la a l’aire lliure, literalment a sota d’un pont, com va ser el cas, … a representar-la en un recinte tancat.

Diferències hi són evidentment, perquè la màgia del lloc on es va estrenar no la pot aconseguir un lloc tancat, malgrat l’esplèndida escenografia emprada a La Seca, però tot i això, podem tornar a repetir que és un dels millors espectacles que hem vist mai.

This slideshow requires JavaScript.

Roberto G. Alonso interpreta el personatge amb una gran autenticitat i, també aquesta vegada ens espera a l’escenari menjant a cullerades una llauna de foie gras. Passeja amunt i avall per la sala Joan Brossa de la Seca, que ha canviat totalment la seva fesomia. Extraordinària escenografia.

Un text escrit a quatre mans per Marc Rosich i el mateix Roberto G. Alonso, un text amb una sensibilitat extraordinària i amb moltes notes d’ironia i humor. Marc Rosich és el director de la proposta.

Una dona d’edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l’han convertida en la persona que és ara i s’emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennessee Williams o en les dives de la cançó.

Intenta mantenir la seva dignitat malgrat haver perdut l’amor i l’habitatge, viu sota un pont i lluita per la supervivència compartint amb qui la vol escoltar, les desil·lusions que l’han portat on és i al mateix temps recordant a través dels vestits que va poder portar amb ella, el que havia estat i el que hauria volgut ser.

Continua llegint →

– Teatre – JUGANT AMB LA MÀGIA (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.01.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 153)

Deixa un comentari

JUGANT AMB LA MÀGIA (temp. 17/18 – espectacle nº 153)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Un espectacle de màgia ha estat el nostre primer espectacle d’aquest any 2018, malgrat que és l’espectacle 153 que hem vist aquesta temporada 2017-2018, que va començar tot just fa quatre mesos.

El cert és que la màgia no és pas el nostre fort i la veritat és que normalment ens costa entrar-hi, però aquest JUGANT AMB LA MÀGIA, ens va cridar força l’atenció, arran la nostra assistència a la Roda de premsa de fa unes setmanes.

És per això doncs, que ahir dimecres 3 de gener vam decidir anar a veure aquest espectacle amb què La Seca Espai Brossa celebra 20 anys de màgia.

Aquest és el 13è espectacle que el Mag Hausson porta a escena des de l’obertura de l’Espai Brossa al desembre del 1997. Aquesta vegada amb una combinació de jocs i màgia:

La màgia és un joc?

Els jocs poden ser màgics?

Jocs tan populars com la ruleta, els daus, el billar, el cub Rubik, el Black Jack o el bingo són el fil conductor de la seva màgia. Hausson, mitjançant la velocitat dels seus dits i la seva espectacular tècnica, sense grans artificis, sense espectaculars efectes especials ens ha ofert un sorprenent repertori de números de manipulació i de grans il·lusions.

Continua llegint →

– Teatre – LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO – La Seca Espai Brossa (🐌🐌🐌) – 2017.10.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 64)

Deixa un comentari

LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO (t. 17/18 – espec. nº 64)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca, per veure una proposta inspirada en “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet, i malgrat que som conscients que és un clàssic de la literatura universal, ple de fantasia i que a més a més amaga en el seu subtext molts simbolismes.

Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO, per veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena, a partir del que ens van explicar a la Roda de premsa de presentació de Temporada d’aquest Teatre.

I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l’actriu Padi Padila, amb el teatre d’objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.

L’Alícia ha arribat a l’edat adulta, necessita aturar-se però el món no deixa de córrer, és una fletxa llançada cap a la mort. L’Alícia cau en un somni profund, decideix contenir la seva ment i queda suspesa en el laberint de la seva imaginació. Hi arriben personatges insòlits de la seva infància com La Reina Vermella, La Reina Blanca, Humpty Dumpty, Tuideldin i Tuideldún entre d’altres. A través d’ells intentarà buscar respostes. Miralls i miratges fins a trobar la sortida on la vida i la realitat l’esperen.

Estem doncs davant d’un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l’acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.

Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l’argument que ja coneixem prou bé.

Continua llegint →