Arxiu d'etiquetes: Pol Nubiala

– 290 – Teatre – RICARD III (🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

RICARD III (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho.

Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director,  és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra.

Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 i el 1593, última obra de la seva tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet és la peça més llarga del dramaturg i en aquesta proposta s’ha reduït a 80 minuts.

La història pren forma a partir del final de la guerra civil coneguda com les Dues Roses. La rivalitat entre la casa dels Lancaster i dels York és, de fet, l’epíleg de l’obra de Shakespeare a la batalla de Bosworth del darrer acte. Ricard III, Duc de Gloucester vol ser rei. Per aconseguir el poder i perpetuar- s’hi està disposat a tot. Ricard III amaga la complexitat d’una personalitat profundament humana i enormement necessitada d’afecte. La clau per a ell: el poder.

A partir d’aquí les grans preguntes afloren a través dels versos i les imatges de l’obra: El poder és la veritat que hi ha darrere les relacions familiars, de parella, d’amistat i, en general, de les relacions humanes? Perpetuar-se en el tron del poder és el que avui ens dóna seguretat? Vivim educats per al poder com a forma dominant i necesària entre els individus de l’espècie? I si és així… Quin preu vam, estem i pagarem?

I dèiem en començar l’entrada que potser era el dia adequat perquè RICARD III parla de l’ambició que genera el poder i encaixa en el panorama polític actual on impera el populisme, la censura, la corrupció, la violència, el rebrot imparable del feixisme, l’ambició ….

Continua llegint

– Y NO QUEDARÁ NINGUNO (🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2017.10.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

Y NO QUEDARÁ NINGUNO (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Apolo, ara dirigit per Ricard Reguant, amb la companyia Ethika Global Entertainment, que impulsarà el desenvolupament del teatre, han iniciat la temporada amb l’estrena en exclusiva de la reconeguda novel·la de Agatha Christie, Diez negritos.

Aquesta adaptació teatral està feta pel dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i pel mateix Ricard Reguant que també la dirigeix.

Deu persones tancades a l’Illa del Pirata, víctimes o assassins? Una incògnita per resoldre per part de l’espectador a l’obra ‘Y no quedará ninguno’, una nova versió actualitzada de la novel·la policíaca més famosa de Agatha Christie. A l’obra, l’autora revela la doble moral victoriana, estesa actualment per tot el món, a la qual es mostren a través d’un cert sentit d’humor i d’un macabre escenari criminal els defectes ocults de cada personatge, i on vostès es preguntaran qui serà l’assassí ?

És evident que Agatha Christie és una aposta clara per als programadors teatrals d’un tipus de Teatre més popular o comercial, ja que la temporada 2013-2014 vam poder veure La Ratonera en aquesta mateixa sala, la temporada passada Testimoni de càrrec al Teatre del Raval on aquesta temporada podem veure La visita inesperada.

L’estil de l’escriptora anglesa és inconfusible, amb un llenguatge que no resisteix gairebé el pas del temps i amb un fil argumental que manté sempre la mateixa estructura, presentant els fets de forma que tothom és sospitós de ser l’assassí a qui no descobrirem fins a l’última escena.

Continua llegint

– Teatre – COLLECTIVUS (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 09/12/2015

Aquesta és la segona proposta de “Els malnascuts” una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. L’objectiu d’aquesta plataforma és acabar oferint un espectacle al públic d’aquesta Sala creat íntegrament pels joves que integren aquest col·lectiu.

Els membres que van formar part d’aquest segon projecte de “Els malnascuts” han creat una companyia anomenada El Niño Andrés i ens presenten COLLECTIVUS com a primer espectacle.

collectivus 01

Els professionals que formen part de “El Niño Andrés” manifesten que “desitgem explorar i experimentar la fusió i la hibridació de diferents disciplines i llenguatges. Descobrir noves realitats escèniques, jugar en diferents codis. Enriquint-nos sense limitacions, oberts, aprofundint en allò que ens commou, ens atrapa i ens inquieta com a jugadors escènics, apostant per un cert risc i unes propostes definides”.

I ara ja situats, comentem l’obra que van estrenar ahir i que ens va agradar molt.

Continua llegint

– Teatre – TRANSPORTE POPULAR (🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 04/11/2015

Dimecres passat vaig tornar tot sol a una altra lectura escenificada a la Sala Àtic22, per tal de conèixer una altra dramatúrgia, aquesta vegada d’un país que estimem, EQUADOR, que per sort els “voltaires” vàrem conèixer l’any 2005 en un viatge d’unes 5 setmanes i que vàrem recórrer de nord a sud, incloent-hi un afegitó d’una escapada de 8 dies a les illes Galápagos; un país que d’ençà que el vàrem conèixer, l’estimem i ja forma part de la nostra vida.

Nadia Rosero, és la dramaturga escollida en aquest cicle de Nova Dramatúrgia Iberoamericana. Un text que em va provocar com a mínim un interès que no m’esperava pas, ja que no sóc en principi massa partidari en teatre, de veure en una representació un cúmul de petitíssimes històries, en lloc d’aprofundir tan sols en una de sola, amb presentació, nus i desenllaç; en aquesta ocasió, encara que sigui així, o sigui un recull de petites històries quotidianes, que se’ns presenta com si els espectadors fóssim també passatgers d’aquest bus, on transcorre tota l’acció… m’ha interessat força.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint