Arxiu d'etiquetes: Estefi García

– Lectura dramatitzada – POR CULPA DE LA NIEVE (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.01.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 182)

POR CULPA DE LA NIEVE (temp. 17/18 – espectacle nº 182)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un text de l’autor argentí Alfredo Staffolani (1982) ha estat l’última lectura escenificada del cicle DNI+D.

Per quarta temporada consecutiva, el Teatre Tantarantana i el Teatre dels Argonautes han ofert el cicle DNI+D on s’han presentat sis obres, de sis països, escrites per sis autors de l’escena teatral iberoamericana. Amb transmissió en directe a través de les xarxes socials és un projecte que vol promocionar la nova creació dramatúrgica de Llatinoamèrica a Catalunya i Portugal.

Enguany s’han programat: Submundos de Vladmir Vera (Veneçuela), Los autores materiales de Jorge Hugo Marín (Colòmbia), Papá está en la Atlántida de Javier Malpica (Mèxic), Argumento contra la Resistencia de Santiago Sanguinetti (Uruguai), Partir y renunciar d’Amelia Bande (Xile) i Por culpa de la nieve d’Alfredo Staffolani (Argentina), que és la que vam poder veure nosaltres dimarts a l’Àtic 22.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

POR CULPA DE LA NIEVE és una comèdia dramàtica ambientada en alguna ciutat de Bèlgica, on el fred i la religió anglicana ho impregnen tot.

Dirigida per Abel Vernet ha comptat amb la participació de Núria Casas (Katia), Oriol Escalé (Blas), Estefi García (Ruth), Jordi Gràcia (el pare), Imanol García Serrano (Adolfo), Vanessa Margó (Cristina) i la col·laboració d’Adrià Díaz en el paper de Willy.

Amb una presentació cinematogràfica “a lo falcon crest”, l’obra està estructurada en quatre actes que evolucionen inversament en el temps.

Continua llegint

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint