Arxiu d'etiquetes: Arnau Puig

– 350 – GREC2019 – Teatre Musical – LES FERES DE SHAKESPEARE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal – 2019.07.06 (temp. 18/19 – RdP 069 i espectacle nº 270)

GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp.  nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.

El 27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.

També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.

El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.

Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …

També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …

——————————————–

Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.

Continua llegint

– Teatre – OTHELLO (Les Antonietes) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.06.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

OTHELLO (Les Antonietes) (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de la sala Palau i Fabra a la Sala Joan Brossa de La Seca. Del conte de contes a l’adaptació d’un clàssic, OTHELLO de William Shakespeare.

OTHELLO és una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació.

Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important.

La ciutat de Venècia atorga plens poders a Othello per governar, ja que ha demostrat que ningú està més preparat per aquest càrrec que ell. La primera decisió que aquest pren és anomenar conseller al seu amic Cassio. Tothom hi està d’acord. Tothom menys Iago que amb l’únic propòsit de despertar la gelosia d’Othello s’inventarà una història d’amor entre Cassio i Desdèmona, acabada de casar amb Othello, per enemistar els seus dos rivals.

Les Antonietes és una companyia que pretén reflexionar sobre l’home i el món que ens envolta i que van iniciar la seva singladura el 2009 amb “EL MAL DE LA JOVENTUT”  (Brückner), després van seguir “MOLT SOROLL PER RES” (2011- Shakespeare), “STOCKMANN” (2013-Ibsen), “VANIA” (2014- Txèkhov), “SOMNI AMERICÀ” (2015- autoria pròpia),”UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG” (2015- Tennessee Williams) i “MAMBO” (2016-autoria pròpia).

OTHELLO, tres actors en una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat.

Continua llegint

– Y NO QUEDARÁ NINGUNO (🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2017.10.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

Y NO QUEDARÁ NINGUNO (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Apolo, ara dirigit per Ricard Reguant, amb la companyia Ethika Global Entertainment, que impulsarà el desenvolupament del teatre, han iniciat la temporada amb l’estrena en exclusiva de la reconeguda novel·la de Agatha Christie, Diez negritos.

Aquesta adaptació teatral està feta pel dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i pel mateix Ricard Reguant que també la dirigeix.

Deu persones tancades a l’Illa del Pirata, víctimes o assassins? Una incògnita per resoldre per part de l’espectador a l’obra ‘Y no quedará ninguno’, una nova versió actualitzada de la novel·la policíaca més famosa de Agatha Christie. A l’obra, l’autora revela la doble moral victoriana, estesa actualment per tot el món, a la qual es mostren a través d’un cert sentit d’humor i d’un macabre escenari criminal els defectes ocults de cada personatge, i on vostès es preguntaran qui serà l’assassí ?

És evident que Agatha Christie és una aposta clara per als programadors teatrals d’un tipus de Teatre més popular o comercial, ja que la temporada 2013-2014 vam poder veure La Ratonera en aquesta mateixa sala, la temporada passada Testimoni de càrrec al Teatre del Raval on aquesta temporada podem veure La visita inesperada.

L’estil de l’escriptora anglesa és inconfusible, amb un llenguatge que no resisteix gairebé el pas del temps i amb un fil argumental que manté sempre la mateixa estructura, presentant els fets de forma que tothom és sospitós de ser l’assassí a qui no descobrirem fins a l’última escena.

Continua llegint

– Teatre – SER-HO O NO (🐌 + 🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 11/11/2015

Fa unes setmanes en Miquel va assistir a la roda de premsa d’aquesta producció i a partir d’aquest fet vàrem decidir comprar les entrades; havíem aconseguit reservar pel dia de la preestrena, però l’accident que vaig patir, va evitar que assistíssim en aquella data;  ara per fi l’hem pogut veure.

El pitjor de tenir expectatives de què un espectacle t’agradarà, és que la decepció encara és més gran en cas que no sigui així. I aquest és el cas d’aquesta producció que ens ha decebut moltíssim.

Ser-ho o no - 1

L’être ou pas va ser escrita l’any 2013  i va ser publicada sota el títol Pour en finir avec la question juive. El mateix autor va decidir canviar-ne el títol per evitar malentesos arran de l’augment dels actes antisemites a França a la primeria del 2015.

Continua llegint

– Roda de premsa – SER-HO O NO – Teatre Lliure

La vida de jubilat es mol estresant !!!

Avui he pogut assistir a una roda de premsa que em feia especial il·lusió, ja que se celebrava al Teatre on vaig iniciar-me amb la “malaltia teatraire”… al Lliure de Gràcia i el protagonista principal era un dels actors/directors que més he admirat sempre… Josep Maria Flotats; aquest últim, el recordo amb admiració perquè va ser el director que va posar en marxa el Teatre Nacional de Catalunya i ens va permetre veure produccions teatrals amb posades en escena espectaculars, a la Sala Gran (ara tan criticada injustament), que fins aleshores mai havíem somiat poder veure.

La setmana que bé, Josep Maria Flotats, estrena a la Sala de Gràcia, SER-HO O NO (L’être ou pas), un text escrit pel seu amic Jean-Claude Grumberg, l’any 2013. Flotats, aquesta vegada és el director i al mateix temps, actor d’aquesta proposta i ha escollit com company a l’escenari a l’actor Arnau Puig; ens ha comentat que va conèixer a l’Arnau en unes proves d’actors quan estava fent selecció al TNC per “El joc de l’amor i de l’atzar” i li va impactar el seu treball.

roda de premsa - SER-HO O NO - 1-imp

Continua llegint

– Teatre – SOMNI AMERICÀ – (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/02/2015

El passat divendres vàrem assistir al Teatre Lliure de Gràcia (per cert …. quan tindrem el plaer d’anomenar per fi a aquest espai “Sala Anna Lizaran”???), a veure una nova proposta que protagonitzaven “Les Antonietes” juntament amb la “Kompanyia Lliure“; es tractava de SOMNI AMERICÀ i la veritat és que anàvem sense gaires esperances de què ens agrades gaire, ja que les crítiques que havíem llegit no eren pas gaire encoratjadores.

Somni America 5

La veritat és que ens va agradar força mes del que esperàvem, especialment el text elaborat per Oriol Tarrasón, a base d’un treball minuciós de molts mesos de lectura de llibres d’autors dramàtics nord-americans del segle XX….

ERSKINE CALDWELL, ARTHUR MILLER, EUGENE O’NEILL,BEN REITMAN, WILLIAM SAROYAN, JOHN STEINBECK i TENNESSEE WILLIAMS

Cartell Somni AmericaA partir d’aquest recull d’idees, Oriol ha sabut escriure un relat força consistent, que ens explica el dia a dia d’un grup d’homes i dones que viuen l’època del “somni americà”, però que malauradament estan forçosament exclosos d’aquest somni …. el d’aconseguir el que vulguis amb el teu propi esforç.

Tots ells són personatges desarrelats pel fet de no voler estar sotmesos a les normes que la societat els obliga…. són bones persones i voldrien ser estimats, aconseguir una bona feina que els ompli, dedicar-se a l’art o a la música, inclús deixar de pensar massa en un mateix per fer-ho per la col·lectivitat o ajudar als altres a viure amb dignitat; la realitat és que no han tingut sort i estan aixoplugats en una nau malmesa que ha de ser enderrocada. Pel que sembla, no és pas veritat que a Amèrica tothom pot triomfar.

Tot i això, no sé ben bé perquè, els diàlegs queden una mica desdibuixats i les referencies a personatges d’obres cèlebres de la literatura del segle XX, queden lluny de ser entesos per la majoria del públic, i solament queden a l’abast de grans lectors.

Somni america 1

Somni America – Fotos de Ros Ribas

 Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica viu un decenni d’esplendor econòmic i social que s’acaba coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins al límit que ella mateixa es proposi. Gairebé cent anys després, aquesta definició s’ha allotjat al subconscient de la nostra societat amb tal força que l’èxit sembla ser l’única opció vàlida per a tots els ciutadans del món.

Continua llegint

– Teatre – ESTRIPAR LA TERRA (****) – La Seca, espai Brossa – 28/06/2014

De nou, un petit espai teatral, simplement amb un bon text, una bona direcció i amb tan sols tres actors, aconsegueix una molt bona proposta teatral, que sense voler, deixa molt per sota d’ella, altres propostes mes ambicioses i amb molts mes recursos econòmics. Es tracta de l’obra ESTRIPAR LA TERRA, de l’autor Josep Maria Miró, que també la dirigeix actualment a La Seca, espai Brossa.

Estripar_la_terra_cartell

Teatre contemporani i molt proper al nostre mon, encara que l’acció estigui situada en un mitja rural, en el  que no acostumo a “viure”, sinó es com a simple passavolant ocasional “oquemaco”.

 Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar.
Coincidint amb una celebració que aplega a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistat – tant les més recents com aquelles aparentment sòlides- i també el respecte als espais de privacitat.

D’aquest autor ja hem vist i fet la crònica de alguna altre producció, com per exemple GANG BANG, (crònica d’abril 2011), en el que felicitava per la seva gosadia en afrontar el tema de les relacions sexuals dels homosexuals a les saunes masculines de Barcelona; el resultat però, no ens va acabar de fer el pes.

Però on ja vàrem poder gaudir plenament del seu treball va ser a EL PRINCIPI D’ARQUIMIDES (crònica de juliol 2012, en el marc del Grec2012) i també en FUM (crònica del desembre 2013).

Ara amb aquest ESTRIPAR LA TERRA, de nou s’endinsa en els amagatalls de l’ànima humana, on l’esser humà sota l’aparença de una entranyable amistat… la de “tota la vida”, s’amaga la lluita per la sobre vivència i la lluita mes salvatge, per conservar un lloc de treball al preu que sigui, sense cap manca de escrúpols ni prejudicis i utilitzant les eines que calguin, com la provocació de la gelosia, la denuncia directe, l’engany i la traïdoria.

Continua llegint