Arxiu d'etiquetes: Julia Molins

– Teatre – MAFIA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

MAFIA (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder “repescar-la” a la Sala Atrium, on prorroga funcions fins al 21 de gener.

MÀFIA és una proposta que posa en qüestió el sistema patriarcal explicant-nos la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa.

Estem en alguna part de Calàbria en algun moment dels anys 90. Ens trobem en una cuina, en la nit més calorosa de l’any, la vespra de les noces de la filla petita de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Les quatre germanes Maritzzo esperen els homes de la família per sopar. 

Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins “la família”.

Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen i parlen en italià. Parlen dels seus marits, de la mare morta i d’un colom que sembla que s’hi ha instal·lat al pis de dalt.

Quatre dones, quatre personalitats ben dibuixades, preparen el dinar del casament d’una d’elles, que s’ha de celebrar l’endemà. Truquen a la porta, no hi ha ningú, només una nota, una notícia que fa trontollar tot i elles decideixen “decidir”.

Continua llegint

– Teatre – COLLECTIVUS (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 09/12/2015

Aquesta és la segona proposta de “Els malnascuts” una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. L’objectiu d’aquesta plataforma és acabar oferint un espectacle al públic d’aquesta Sala creat íntegrament pels joves que integren aquest col·lectiu.

Els membres que van formar part d’aquest segon projecte de “Els malnascuts” han creat una companyia anomenada El Niño Andrés i ens presenten COLLECTIVUS com a primer espectacle.

collectivus 01

Els professionals que formen part de “El Niño Andrés” manifesten que “desitgem explorar i experimentar la fusió i la hibridació de diferents disciplines i llenguatges. Descobrir noves realitats escèniques, jugar en diferents codis. Enriquint-nos sense limitacions, oberts, aprofundint en allò que ens commou, ens atrapa i ens inquieta com a jugadors escènics, apostant per un cert risc i unes propostes definides”.

I ara ja situats, comentem l’obra que van estrenar ahir i que ens va agradar molt.

Continua llegint

– Teatre – UTILIDAD PROGRAMADA – (🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03.05.2015

La veritat és que quan diumenge passat, 3 de maig vàrem anar al Tantarantana, ja anàvem predisposats a què aquesta obra no ens acabaria de fer el pes … i és que el dia abans havíem llegit una crítica d’un bon amic, que literalment se la carregava; aquest fet a vegades el que provoca és tot el contrari i que quan la veus pels teus propis ulls, et sorprèn favorablement.

Utilidad programada

Nosaltres, SI creiem que hem entès el que ens volia dir el seu autor, en Marc Rosich, però a nosaltres ens agraden molt més els textos directes i no tan metafòrics; els que ja tenim una certa edat, per al·legories, ja vàrem tenir prou abans de la democràcia, quan havíem de llegir sempre entre línies. Es tracta d’un compte per adults, on els protagonistes són el terror i l’angoixa d’uns joves, que estan reclosos en un espai reduït, on viuen en un món que han fabricat d’amagat per ells, sense saber perquè, ni que els espera fora si aconsegueixen “fugir” de la seva realitat.

Segons paraules del mateix autor: Els polítics o el poder volen que només ens preocupem de pagar la hipoteca i veure la televisió. Els personatges són una generació adormida perquè el món els vol narcotitzats. L’obra és el relat del despertar d’un gran engany.

Una de les característiques del teòric poder, és que moltes vegades es borni (com en aquest cas), i no veu més enllà dels seus propis ulls; en realitat no mamen res més que el que els seus superiors li indiquen; aquí poden molt bé representar els governs “protectors” i els poders econòmics que els maneguen al seu gust. Els joves estan tancats en una realitat que desconeixen, molt més dura del que s’imaginen, estan abocats al fracàs per molts estudis i voluntat de superació que tinguin; fins aquí, anem bé.

Utilidad programada - La Hydra - Voltar i Voltar 1-imp

Continua llegint

– Teatre – FRAGMENTOS LIQUIDOS (***) de Diego Aramburu – (Bolívia) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 20/11/2014

Tornem de nou al Àtic22, per tal de presenciar una lectura dramatitzada del cicle 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana; avui la selecció del text que fan els nostres amics Kleber i Juan Carlos, ha estat un que pertany a Bolívia, del dramaturg i actor Diego Aramburo, amb el títol de FRAGMENTOS LIQUIDOS.

Fragmentos liquidosHem de dir que vàrem trobar a faltar i molt, l’abraçada d’en Kleber, que sempre ens rep amb una d’aquelles abraçades que et deixa desarmat i et quedaries de bon grat una bona estona a l’empara dels seus braços, volent que dures molt més….. però ell no va poder assistir aquest cop; de totes maneres el seu equip i en Julio, varen saber fer la seva funció de manera extraordinària.

Ja estàvem prèviament avisats abans de començar, de què es tractava d’un text gens fàcil, però no ens imaginàvem que fos tant; durant una bona estona vàrem escoltar perplexos a les tres actrius assegudes davant d’una taula, paraules que semblaven sense sentit… a vegades repetides amb diferents tonalitats per cada una d’elles. A poc a poc ens vàrem adonar que es tractava d’un monòleg d’una única dona protagonista, expressat a través de la veu de tres actrius, que podrien ser potser, records vistos des d’un present angoixant, amb el desig de què en un futur, les coses millorin substancialment.

A mesura que la lectura s’anava desenvolupant, ens vàrem adonar que entràvem de ple en el joc del que podien ser diferents veus d’una mateixa persona en moments diferents …. les veus que cada un de nosaltres, moltes vegades escoltem dins del nostre interior i que tu mateix provoques per tal de dir-te… no home … això que estàs fent hauria de ser d’una altra manera… o per donar-te ànims a tu mateix… o potser per tal de compedir-te. La teatralitat aquesta vegada no es basava gaire en una representació física, sinó més aviat en la manera de dir les paraules, la intensitat de com fer-ho, amb més vitalitat ….o al contrari amb més dramatisme, depenent de l’actriu que representava una manera d’entomar aquells records, d’un dia a dia força dur, a una cultura força allunyada de la nostra realitat occidental.

Continua llegint