Arxiu d'etiquetes: Pep Munné

– Y NO QUEDARÁ NINGUNO (🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2017.10.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

Y NO QUEDARÁ NINGUNO (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Apolo, ara dirigit per Ricard Reguant, amb la companyia Ethika Global Entertainment, que impulsarà el desenvolupament del teatre, han iniciat la temporada amb l’estrena en exclusiva de la reconeguda novel·la de Agatha Christie, Diez negritos.

Aquesta adaptació teatral està feta pel dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i pel mateix Ricard Reguant que també la dirigeix.

Deu persones tancades a l’Illa del Pirata, víctimes o assassins? Una incògnita per resoldre per part de l’espectador a l’obra ‘Y no quedará ninguno’, una nova versió actualitzada de la novel·la policíaca més famosa de Agatha Christie. A l’obra, l’autora revela la doble moral victoriana, estesa actualment per tot el món, a la qual es mostren a través d’un cert sentit d’humor i d’un macabre escenari criminal els defectes ocults de cada personatge, i on vostès es preguntaran qui serà l’assassí ?

És evident que Agatha Christie és una aposta clara per als programadors teatrals d’un tipus de Teatre més popular o comercial, ja que la temporada 2013-2014 vam poder veure La Ratonera en aquesta mateixa sala, la temporada passada Testimoni de càrrec al Teatre del Raval on aquesta temporada podem veure La visita inesperada.

L’estil de l’escriptora anglesa és inconfusible, amb un llenguatge que no resisteix gairebé el pas del temps i amb un fil argumental que manté sempre la mateixa estructura, presentant els fets de forma que tothom és sospitós de ser l’assassí a qui no descobrirem fins a l’última escena.

Continua llegint

– Teatre (270) – LAS PERSONAS DEL VERBO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.05.2017

LAS PERSONAS DEL VERBO  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimarts a la nit vam assistir a una prèvia (passi estrena del nostre abonament) d’aquesta proposta de Joan Ollé que vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Una semblança de l’autor barceloní a partir dels seus textos i de textos d’altres.

Jaime Gil de Biedma va néixer a Nava de la Asunción, a la província de Segovia, l’any 1929, en el si d’una família de l’alta burgesia castellana. El seu pare es va traslladar a Barcelona per treballar a la Compañia de Tabacos de Filipinas. A l’edifici on estava ubicada aquesta companyia, i que ara ocupa l’hotel 1898, a les Rambles de Barcelona, és on va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle.  

Jaime Gil de Biedma va ser, des de meitat del segle XX, secretari general de la companyia tabaquera i va tenir un despatx en aquest edifici.

Aquesta proposta és un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta.

La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella època i en l’entorn social en el qual es bellugava, el va fer sentir des de molt jove una gran atracció per la marginalitat en contrast amb la vida burgesa que portava.

Continua llegint

2016.11.30 – Teatre (108) – LA FORTUNA DE SÍLVIA (🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita

LA FORTUNA DE SÍLVIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Potser esperàvem massa, potser perquè estem mal acostumats a què gairebé tot el que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ha de tenir la màxima qualitat possible… i aquesta representació des del nostre punt de vista no ha estat a l’alçada. El cert és que ahir vàrem sortir de la Sala Petita del TNC, molt decebuts.

Creiem que la causa no ha estat en l’elecció d’aquest text de Josep Maria de Sagarra, perquè creiem que cal donar a conèixer als espectadors de Teatre, els grans escriptors que posseeix la literatura catalana; la nostra decepció, és deguda especialment, al que creiem ha estat una direcció errònia en molts aspectes, que intentarem raonar en aquest espai.

la-fortuna-de-silvia-tnc-2

Sílvia és un personatge que posseeix un caràcter una mica bohemi, un estereotip que per l’època era gairebé un escàndol; volia educar als seus fills com creia que havia de fer-ho i no pas com li volia imposar la societat on vivia; no es tractava d’una activista però posseïa una gran lucidesa perquè tenia molt clar que volia ser lliure; al principi de l’obra depèn econòmicament dels altres i a poc a poc va trencant amb aquests lligams, perquè s’adona que la felicitat no la trobarà en una vida còmoda econòmicament, sinó en aconseguir ser lliure.

El primer quadre escènic ens presenta a Sílvia, la mare (Laura Conejero) i al fill Abel (Albert Baró), al menjador de casa seva, tot remenant unes fotografies, que els fan rememorar aspectes de quan la Sílvia encara no era vídua, fins que troben la fotografia on ella lluïa un preciós vestit de nit, que en bona part va marcar la resta de la seva vida. En aquesta llarga escena les interpretacions no ens les hem cregut en cap moment i ens han recordat una manera de fer de teatre molt impostat, que malauradament s’acostuma a utilitzar massa sovint al teatre madrileny, i que a nosaltres ens treu de polleguera.

Continua llegint