Arxiu d'etiquetes: Arnau Marín

– VIDAOJUEGO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.03.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 224)

VIDAOJUEGO (temp. 17/18 – espec. nº 224)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Hiroshima, vam tenir l’oportunitat de veure la proposta que la Cia. Tole Tole ha presentat com a treball del tercer grau d’Acting d’Esart.

VIDA O JUEGO és el resultat d’un treball de creació dels intèrprets i el director, Arnau Marín. Un espectacle que reflexiona sobre els mons paral·lels, realitats virtuals, fantasies,  somnis ….

ESART Campus Barcelona és una escola superior internacional que imparteix graus de Teatre, Dansa, Música i Gestió i Producció Artística, per formar professionals amb pensament crític i artistes capaços d’inspirar al món.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arnau Marín és el director de la proposta d’aquest grup format per vuit alumnes que ha comptat amb cinc coaches: Joan Vázquez (dicció), Anna Sabaté (interpretació), Laia Porta (moviment), Maria Canelles (dramatúrgia) i Montse Enguita (producció).

Els integrants de la companyia Tole Tole són: Alexandra Ivars, Carla Picó, Eve Nezer, Ferran Fabà, Maria Fontana, Meritxell Caralt, Nia Camboa i Valeria Sorolla.

Continua llegint

– Teatre (187) – REALPOLITIK (🐌🐌) – La Seca – 15.02.2017

REALPOLITIK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Després d’estrenar a Temporada Alta i fer gira, Teatre de l’Enjòlit porta aquesta producció a La Seca-Espai Brossa on s’estaran fins al dia 5 de març. 

Els autors d’aquesta proposta, Elies Barberà i Carles Fernández Giua,  han pres una pregunta com a punt de partida:  És legítim l’ús de certa dosi de violència per preservar la democràcia real?  Aquesta vegada parlem de l’escarni. Què passaria si anéssim una mica més enllà i, en comptes d’escridassar els arribéssim a tocar?  Hem meditat sobre això i hem fet un text que planteja què passaria si la proposta funcionés“. En Carles és, a més, el director i l’Elies també intervé com a actor.

realpolitik-la-seca-1

Teatre de l’Enjòlit és una companyia d’actors que va néixer l’any 2007 a Barcelona com a grup de treball i experimentació a l’Institut del Teatre. El seu compromís els ha dut a crear fórmules noves de teatre per apropar el text i el missatge a l’espectador. L’any 2015 van rebre el premi de la crítica Serra d’Or per l’aposta en muntatges polítics de forta càrrega social. Crec que nosaltres, els voltaires, no havíem vist cap proposta d’aquesta companyia.

Continua llegint

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint