Arxiu d'etiquetes: Teatre Apolo

– Teatre Musical – CABARET TROPICANA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2018.08.11 (temp. 17/18 – espect. nº 379)

CABARET TROPICANA (temp. 17/18 – espectacle nº 379)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb una actitud expectant vam anar al Teatre Apolo per veure “el autèntico cabaret Tropicana” que ha tornat a Barcelona després de 26 anys d’absència.

El CABARET TROPICANA de Cuba va iniciar en el mes de juliol una gira per Espanya “Gira ’18” amb els artistes titulars de l’espectacle a Cuba dirigits per Juan Armando Pérez “Jimagua”. La gira hauria d’haver començat a Santa Cruz de Tenerife al mes de juny, però problemes burocràtics ho van impedir, i van començar al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar, posposant al mes d’octubre l’estada a Tenerife.

Aquesta gira presenta un espectacle que fa un recorregut per l’essència de l’illa a través de la seva música.

Tropicana és un famós cabaret cubà creat l’any 1939 a La Habana i va ser construït a l’aire lliure, en una zona boscosa, sent conegut com “un paradís sota els estels“. El seu autor va ser Max Borges i el seu promotor Victor Correa. L’any 1952 Martin Fox va renovar i gestionar el Tropicana i és en aquesta dècada, que va assolir el seu màxim esplendor.

El joc, l’alcohol i les dones quasi nues, van fer desfilar pel cabaret polítics, mafiosos, artistes de Hollywood i mariners nord-americans. La revolució castrista i el bloqueig econòmic a què els nord-americans van sotmetre a l’illa, va condemnar-la a l’aïllament i va aparèixer la censura com a revulsiu del sistema capitalista. La direcció del Tropicana va ser assumida pel govern revolucionari des de l’any 1959 erradicant el joc.

Continua llegint →

– Teatre Musical – ROUGE, Fantastic Love (🐌🐌🐌) – Teatre Apolo – 2018.01.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 163)

Deixa un comentari

ROUGE, Fantastic Love (temp. 17/18 – espectacle nº 163)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dilluns 15 de gener, vàrem acudir al Teatre Apolo per assistir a l’espectacular nit d’estrena de ROUGE, Fantastic Love, un musical amb autoria compartida per Ricard Reguant i Octavi Egea.

A mitjans de desembre ja vam poder veure alguns dels números musicals, en la presentació i passi de gràfics que va tenir lloc al mateix teatre.

Un musical fet a mida, seguint la línia argumental creada, ambientat en el París de la Belle Epoque, l’any 1900. Dirigit pel mateix Ricard Reguant i amb la direcció musical de Pep Sala, està protagonitzat per Gisela i Toni Viñals, incloent-hi temes musicals d’èpoques molt diverses com “Lady Marmelade”, Roxanne“ “Your Song”, “La Boheme”, “One Girl” o “Single Ladies”.

“Es tracta d’un musical original on fem servir les cançons per explicar una història nova”

Cançons que conformen bona part de la nostra memòria musical i que han estat adaptades i entrellaçades per donar contingut a la història que ens volen explicar. Com a punt molt positiu, la música està interpretada en directe per Giuseppe Costa (acordió i sintetitzadors), Ramón Altimir (piano i sintetitzadors), Marc Cros (guitarres), Micky Izquierdo (bateria) i Jordi Espigulé (baix).

Com a punt no tant positiu, el resultat és una banda sonora on es barregen estils diferents de música que a vegades semblen “lligades per força”.

Continua llegint →

– Presentació i passi de Gràfics ROUGE, Fantastic Love – Teatre Apolo – 2017.12.19 (temp. 17/18 – RdP 050)

Deixa un comentari

Presentació i passi de Gràfics ROUGE, Fantastic Love – (temp. 17/18 – RdP nº 50)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

El passat dimarts a la tarda em vaig apropar al Teatre Apolo, per poder assistir a la presentació als mitjans de comunicació d’un nou Musical, “ROUGE, Fantastic Love“, produït per Ethika Global Entertainment, entitat responsable d’impulsar i fomentar el desenvolupament d’activitats artístiques en aquest teatre.

Un Musical amb l’autoria compartida per Ricard Reguant i Octavi Egea, amb direcció del mateix Ricard Reguant, direcció musical de Pep Sala, coreografies d’Ana Eva Cruellas i vestuari de Jordi Dalmau.

Vous êtes les bienvenus au Rouge !

Ambientat al Paris de la belle époque, “ROUGE, Fantastic Love”, és una vibrant història de passió, seducció, bellesa i elegància, amb una banda sonora que inclou coneguts temes de tots els temps com “Lady Marmalade”, Roxanne“ i altres cançons com “Your Song”, “La Boheme”, “One Girl” o “Single Ladies”.

Toulouse Lautrec ens narra aquest relat, protagonitzat per Alessandro, un jove idealista de tendències anarquistes, que aprendrà que les seves idees no es defensen amb bombes, sinó amb amor. L’altre protagonista és Roxanne, una gran estrella de cabaret, dirigida pel seu amant Joseph; l’artista en un moment donat haurà de decidir entre l’amor per la persona que realment estima o per continuar sent l’estrella de l’espectacle.

Vàrem poder veure com a primícia alguns números musicals, que vaig poder gravar per afegir-los a aquesta crònica.

Continua llegint →

– Teatre familiar – LAS AVENTURAS DE HÉRCULES (🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2017.11.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 113)

Deixa un comentari

LAS AVENTURAS DE HÉRCULES (temp. 17/18 – espectacle nº 113)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El matí de dissabte ens van convidar a l’estrena d’un espectacle batejat com “El Musical para toda la família”. Es tracta de la proposta del circ Olimpus, LAS AVENTURAS DE HÉRCULES.

Una estona abans de l’inici de l’espectacle, un taller infantil ha pintat la cara de molts dels nens que, contents amb els seus globus, crispetes i begudes, ocupen les butaques de l’enorme platea del Teatre Apolo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estrenat en un altre format a la 61a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, replanteja el mite d’Hércules en clau de circ i per a tota la família.

L’espectacle presenta a Hèrcules (Mikel Hennet) i el seu inseparable amic Yolao (Lluís Canet). Hèrcules és fill de Zeus (Roger Burrull que també fa de mestre de cerimònies), està dotat d’una força sobrenatural, i ha d’enfrontar-se a monstres, animals ferotges, gegants, … tot superant les 12 proves que li ha imposat la seva madrastra, la deessa Hera (Cristina Murillo).

Una producció on hi ha música i números coreogràfics amb un cos de ballarins format per Paula Pardo, Aaron Rides, Anna Migo i Miguel Angel Jimènez, i que és sense dubte el més destacable de tota la proposta. Acrobàcies i elements escenogràfics que han fet riure els nens amb les lluites d’Hèrcules amb els ocells, l’hidra de set caps o el drac.

Continua llegint →

– Y NO QUEDARÁ NINGUNO (🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2017.10.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

Deixa un comentari

Y NO QUEDARÁ NINGUNO (temp. 17/18 – espectacle nº 54)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El Teatre Apolo, ara dirigit per Ricard Reguant, amb la companyia Ethika Global Entertainment, que impulsarà el desenvolupament del teatre, han iniciat la temporada amb l’estrena en exclusiva de la reconeguda novel·la de Agatha Christie, Diez negritos.

Aquesta adaptació teatral està feta pel dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i pel mateix Ricard Reguant que també la dirigeix.

Deu persones tancades a l’Illa del Pirata, víctimes o assassins? Una incògnita per resoldre per part de l’espectador a l’obra ‘Y no quedará ninguno’, una nova versió actualitzada de la novel·la policíaca més famosa de Agatha Christie. A l’obra, l’autora revela la doble moral victoriana, estesa actualment per tot el món, a la qual es mostren a través d’un cert sentit d’humor i d’un macabre escenari criminal els defectes ocults de cada personatge, i on vostès es preguntaran qui serà l’assassí ?

És evident que Agatha Christie és una aposta clara per als programadors teatrals d’un tipus de Teatre més popular o comercial, ja que la temporada 2013-2014 vam poder veure La Ratonera en aquesta mateixa sala, la temporada passada Testimoni de càrrec al Teatre del Raval on aquesta temporada podem veure La visita inesperada.

L’estil de l’escriptora anglesa és inconfusible, amb un llenguatge que no resisteix gairebé el pas del temps i amb un fil argumental que manté sempre la mateixa estructura, presentant els fets de forma que tothom és sospitós de ser l’assassí a qui no descobrirem fins a l’última escena.

Continua llegint →

– Gala de la XXII edició dels PREMIS BUTACA – Teatre Apolo – 19.12.2016.

Deixa un comentari

Gala de la XXII edició dels PREMIS BUTACA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir per fi vàrem poder assistir a la nostra primera Gala dels PREMIS BUTACA, i és que per primera vegada es van posar a la venda entrades que podíem comprar els espectadors, malgrat que la majoria d’elles eren invitacions. Ahir vàrem poder gaudir d’una gran festa, i molt especialment perquè ens vam retrobar amb molts amics teatraires.

Els Premis Butaca van néixer l’any 1995 amb l’objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors i actualment, es poden considerar els guardons de referència teatral a Catalunya. La decisió de ser uns premis atorgats pel públic té una doble voluntat: crear els primers guardons de teatre de votació popular, i apostar per un premi sincer, lliure de qualsevol manipulació i deslligat de qualsevol organització o empresa vinculada professionalment al món de l’espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els nominats són escollits per una comissió formada per espectadors. Per entrar a formar part d’aquesta comissió es demanen dos requisits:

1.- Haver vist un mínim de trenta-sis obres teatrals durant la temporada que es realitza a Catalunya.

2.- No tenir cap relació directa amb el món de l’espectacle.

No sabem pas com es pot formar part d’aquesta comissió i creiem que molts espectadors assidus com nosaltres, que a més a més promocionem el Teatre i les Arts Escèniques, amb les publicacions de les nostres valoracions a les xarxes socials, restem exclosos injustament. En el nostre cas aquesta temporada passada vàrem arribar a veure i escriure la nostra valoració de 247 espectacles, i malgrat que hem escrit a l’organització d’aquests premis per formar part d’aquesta comissió, no hem rebut cap resposta.

És trist i injust, veure com molts espectacles d’una gran qualitat, queden prèviament exclosos per aquesta comissió i per tant la votació real que els espectadors poden efectuar, únicament la poden fer sobre una minsa selecció d’aquests.

Continua llegint →

– Teatre Musical (128) – MOUSTACHE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Apolo – 13.12.2016

Deixa un comentari

MOUSTACHE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest passat dimarts vàrem poder assistir a l’estrena de “MOUSTACHE, The Rhythm Musical Comedy” al Teatre Apolo; en teníem moltes ganes després de poder veure la setmana anterior algun avançament a la roda de premsa; en l’apunt que vaig escriure per l’ocasió, ja us vaig poder deixar com a mostra tres vídeos, que vaig poder gravar aquell dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MOUSTACHE ens explica una història inèdita, ambientada en el Londres de principis del segle XX, en el local del “Moustache Music Hall”, un espai on s’ofereixen espectacles destinats a la classe obrera i on únicament s’admeten espectadors del gènere masculí amb bigoti. Aquest Music Hall té com estrella principal al petit Max, un exitós comediant i ballarí, amb un ocult desig interior…. arribar algun dia a treballar com a actor reconegut en algun paper seriós d’alguna obra de Shakespeare.

Potser la trama és segurament el més fluixet de tot, perquè malgrat que no cal un gran argument per reflectir la vida d’aquell local dedicat al Music Hall i gairebé amb encadenar números que s’anaven representant en aquell espai, ja és suficient, creiem que la imatge que es vol donar del Clown, no és ni de lluny la més idònia ni realista, ja que molts pallassos són molt feliços fent el seu treball simplement provocant el riure al seu públic, sense cap necessitat de dedicar-se al teatre de text. Aquella imatge d’una persona “obligada” a fer riure, però que en realitat amaga un gran drama dins seu, no ens va convèncer.

Sembla que s’ha volgut prendre com a exemple per aquest personatge, el protagonista de l’òpera “Pagliacci” de Ruggero Leoncavallo, malgrat que en aquell cas la tragèdia és a conseqüència d’un conflicte amorós; inclús s’utilitzen en aquest Musical, algunes escenes amb la música d’aquella òpera.

Continua llegint →

– Roda de premsa – MOUSTACHE – Teatre Apolo (rp45) – 07.12.2016

Deixa un comentari

MOUSTACHE – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ahir vaig poder assistir a la presentació del nou espectacle Musical que s’estrenarà dimarts dia 13 de desembre, “MOUSTACHE, The Rhythm Musical Comedy“, creat i dirigit per Coco Comin, que és l’única responsable del guió, com de la direcció interpretativa. Coco ha afirmat en la roda de premsa que: és la perfecta unió entre la recuperació del music hall de principis del segle passat i la comèdia musical actual.

MOUSTACHE ens explica una història inèdita, ambientada en el Londres de principis del segle XX, en el local del “Moustache Music Hall”, un espai on s’ofereixen espectacles destinats a la classe obrera i on únicament s’admeten espectadors del gènere masculí amb bigoti. Aquest Music Hall té com estrella principal al petit Max, un exitós comediant i ballarí, amb un ocult desig interior.

moustache-roda-de-premsa-teatre-apolo-voltar-i-voltar-1

Aquest espectacle vol reflectir en clau d’humor els personatges, costums, tradicions i sentiments de la societat britànica de l’època, convidant a l’espectador a gaudir de les històries que es representen en aquell escenari, però també aquells que es viuen darrere d’aquest.

Una presentació que ha estat dividida en dues parts, en la primera hem pogut veure algun dels números de l’espectacle, del que us deixo aquí una petita mostra que vaig poder gravar, i posteriorment una xerrada al voltant d’una taula, amb la presència de tota la Companyia.

moustache-roda-de-premsa-teatre-apolo-voltar-i-voltar-2

Un espectacle Musical catalogat com de Gran producció, amb un cost inicial de mig milió d’euros, producció en el que participen dues companyies lligades a Coco Comin i el mateix Teatre Apolo, que també ha volgut participar, a més de cedir el seu Teatre a l’espectacle pel temps que faci falta.

Continua llegint →

– Teatre – LA RATONERA (***) – Teatre Apolo – 06/03/2014

6 respostes

Fa unes setmanes es va posar en contacte amb nosaltres el responsable de Màrqueting del nou i jove equip tècnic del Teatre Apolo. Ens volia explicar in situ i personalment la nova forma de fer que volien implementar i sobretot amb molta il·lusió, a un dels teatres amb mes carisma de Barcelona… el Teatre APOLO.

Aquest Teatre té el seu public evidentment i ara per ara és rendible, però malauradament per el “teatraires”, fa temps que havia deixat de ser un referent del que entenem com a TEATRE, des del punt de vista “cultural”, ja que quasi en exclusivitat, des de la mort del mític propietari, en Matias COLSADA (pare de la revista a l’estat espanyol), era un simple contenidor de representacions únicament “comercials” de dubtosa qualitat.

La notícia de què estaven preparant i assajant una producció pròpia, i a sobre que es tractava ni mes ni menys que de la RATONERA d’Agatha Christie, ens va alegrar molt. Per això mateix, varem acceptar ràpidament l’oferiment que s’ens oferia de conèixer el Teatre per dins. Estàvem convidats el dia de l’estrena però l’aniversari de l’Imma i la reserva a SANT PAU era prioritari. L’endemà mateix varem acudir al APOLO, i varen ser amb nosaltres especialment amables; varem poder veure l’escenari per dins, els camerinos, els soterranis de l’orquestra i un per encara per sota…. e inclús parlar uns moments amb el nostre admirat actor Ferran Carvajal.

Després de 62 anys triomfant ininterrumpidament a Londres, arriba a Barcelona La Ratonera d’Agatha Christie! Més de 10 milions d’espectadors, més de 20 000 representacions, 300 actors i diversos records Guiness l’avalen.
Agatha Christie, la indiscutible Reina del Misteri, ens sorprendrà amb el seu major clàssic teatral al seu més pur estil que mai envelleix…8 personatges aïllats accidentalment a la Mansió Monkswell; es cerca a l’assassí que sembla estar entre ells…i res és el que sembla!!

Continua llegint →