Arxiu d'etiquetes: Sílvia Navarro

– 131 – Teatre – EL DIBUIX DELS TEMPS (🐌🐌🐌) – Castell de Montjuïc – 2018.12.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 099)

 EL DIBUIX DELS TEMPS (temp. 18/19 – espectacle nº 099)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam estar convocats per tal d’assistir a la prèvia del DIBUIX DELS TEMPS al Castell de Montjuïc, un nou projecte de l’equip de Píndoles. Es tracta d’un espectacle teatral integrat a les visites guiades que es faran durant el període de Nadal.

Aquest espectacle teatral està escrit i dirigit per Silvia Navarro i està interpretat per Adrià Diaz i Oreig Canela.

La visita comentada al castell de Montjuïc, que avui fem amb Roger com a guia, comença des de la mateixa entrada. Allà en Roger ens dóna dades de la construcció d’aquest castell, de la seva condició de fortalesa militar i de què l’estructura actual data de l’any 1779, després que el primer castell quedés totalment derruït el 1714.

Passant pel “pont llevadís” que marca l’entrada al recinte del castell accedim al cos de guàrdia per anar fins al dipòsit d’aigua de Santa Amàlia que data del segle XVIII, i està gestionat per Aigües de Barcelona.

És en aquest lloc que trobem la primera de les tres històries dramatitzades, que no desvetllem per no fer espòiler, però que ens ha engrescat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens dirigim seguidament al pati d’armes d’aquest castell que havia estat una presó fins a l’any 1960 (data en la qual Franco el va reconvertir en Museu Militar).En aquest pati d’armes hi ha una instal·lació artística anomenada IMPASSE, obra de Júlia Calvo, que presenta una reinterpretació artística dels grafitis dels calabossos del Castell.

Continua llegint

– 106 – Teatre Musical – BON NADAL DR. GREENWICH (🐌🐌🐌) – Jove Teatre Regina – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 082)

BON NADAL DR. GREENWICH (temp. 18/19 – espec. nº 082)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa massa temps que no trepitjàvem el Jove Teatre Regina, malgrat ser un Teatre que està relativament a prop de casa nostra, al barri de Gràcia. Crec que la darrera representació que vàrem veure en aquest espai va ser “Celebracions (res a celebrar)“, i d’això ja fa un parell d’anys. La temporada passada vàrem assistir a la Roda de premsa de presentació de temporada, perquè considerem que s’ha de fer costat al teatre familiar i per joves, que malauradament els mitjans de comunicació “oficials” el tenen força oblidat.

Ahir vam fer cap al Jove Teatre Regina per veure l’última producció de La Trepa (companyia resident) destinada al públic familiar. BON NADAL DR. GREENWICH, un text original de Sílvia NavarroAlicia Serrat, amb música original d’Eduard Tenas  i dirigida per la mateixa Sílvia Navarro.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa goig un teatre amb famílies senceres i criatures de totes les edats que esperen ansiosos l’inici de l’espectacle, sentir-los comentar el que ja veuen a l’escenari o el que esperen veure, i els comentaris a la sortida ….

Bon Nadal Dr. Greenwich és un musical que parla de l’estrafolari científic (Marc Miramunt) que inventa estris per mesurar els somriures, pesebres vivents en miniatura o aparells per aconseguir cantar. Per ell el Nadal és la seva època preferida perquè tothom és feliç. El seu jove ajudant Lewis Langton (Eloi Gómez) li fa costat en tot i secunda la creació de nous invents.

Continua llegint

– Teatre – 94 MINUTS (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.12.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 129)

94 MINUTS (temp. 17/18 – espectacle nº 129)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de 8 dies intensos de viatge a Brussel·les i després de recórrer 2.900 quilòmetres amb el nostre cotxe, amb vent pluja gairebé constant i neu… per tal de donar suport al nostre legítim govern, tornem a la nostra “normalitat” i ens posem a escriure les ressenyes que teníem pendents.

Fa ja 10 dies que vam anar a veure una nova proposta de la jove dramaturga Silvia Navarro, de la que ja havíem pogut veure INVISIBLE, el Musical i que en aquesta ocasió ha assumit la direcció en solitari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

94 MINUTS ens parla d’una dramaturga que vol escriure una peça teatral sobre l’amor perfecte. Per fer-ho escull un home al qual acaba de conèixer i li proposa convertir-se en copartícip del seu treball. Aplicarà, a la seva relació, patrons provats empíricament en relacions d’èxit. La dramaturga prendrà notes dels resultats per portar-les després a la seva obra.

Hauran de mantenir una relació amorosa que ha de durar exactament 1.100 dies, el termini que segons els experts és el que dura una relació d’amor. Però ella li amaga un secret, no creu en l’amor.

Dos actors assagen una obra sobre una dramaturga escrivint sobre l’amor. Alguna cosa sorgeix entre ells. Actors o personatges? Es pot crear artificialment l’amor? Una obra sobre els límits de ficció i realitat.

Continua llegint

– Teatre (211) – INVISIBLE, el Musical (🐌🐌🐌) – Teatre de l’Eixample – 18.03.2017

INVISIBLE, el Musical

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ens agraden els Musicals i aquest d’ençà que vaig assistir a la roda de premsa ja fa unes 5 setmanes, em feia una especial il·lusió veure’n els resultats, perquè llavors ja vaig intuir que es tractava d’un Musical totalment diferent al que havíem vist fins ara.

Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l’Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments.

A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d’aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que acceptable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És normal que no sempre la nostra opinió sigui favorable, i pot ser a causa de molts motius, en els que s’inclou la percepció de la persona o l’estat d’ànim en el moment d’anar al Teatre. Però crec que hem de mesurar almenys les maneres de fer-ho i donar uns mínims arguments, en el cas que una proposta no ens acabi de convèncer.

Per sort, novament ens va passar el mateix que altres vegades en llegir prèviament una crítica molt negativa, perquè a nosaltres l’espectacle INVISIBLE, El Musical, ens va agradar força, especialment per la gran qualitat de la seva música, de les seves cançons i també per l’entrega i excel·lents interpretacions d’aquesta proposta escènica.

Continua llegint

– Roda de premsa INVISIBLE, El Musical – Fabrica Moritz (Eixample Teatre) – 14.02.2017 (rp67)

INVISIBLE, El Musical – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

El passat dimarts 14 de febrer vaig poder assistir a la presentació d’un nou Musical en llengua castellana, que es representarà al Eixample Teatre de Barcelona. La presentació va ser a la Fàbrica Moritz de la Ronda Sant Antoni de Barcelona.

INVISIBLE, es tracta d’un Musical de mitjà format, dirigit per Alícia Serrat (directora de Mierda de Artista i co-autora de Pegados) a partir d’un text que ha estat escrit per Sílvia Navarro (El test) i amb la direcció musical i composició d’Ernest Fuster.

INVISIBLE, el Musical - Roda de premsa - Voltar i Voltar

Un musical amb un toc de ciència-ficció que parla de la fama i les seves conseqüències, de la pèrdua i la necessitat, del dolor i del record per a superar les nostres pors i continuar vivint. Invisible aprofundeix sobre la vulnerabilitat dels protagonistes quan aquests decideixen esborrar els seus records per començar de zero.

Els tres protagonistes d’INVISIBLE són: l’Alex (Lucía Torres), una estrella de la música farta de la seva exposició i el Noah (Adrián Rodríguez), un jove milionari amb una experiència traumàtica, decideixen entrar a la corporació WhiteInk per a sotmetre’s a un procés d’esborrament de memòria, per tal d’aconseguir oblidar la seva vida anterior i començar de nou. Sasha (Paula Berenguer), la doctora idealista de WhiteInk, serà la guia dels protagonistes al procés de ‘desintoxicació’ dels seus records més dolorosos i traumàtics.

Continua llegint

– Teatre – FLY ME TO THE MOON (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 14/06/2015

Ja fa tres mesos de l’absurd accident que vaig patir en sortir de la feina, amb el resultat d’una fractura del peroné que m’està donant la “tabarra” mes del que caldria; ara resulta que encara que estic de baixa, tinc menys ganes i menys temps per dedicar-li al Blog, ja que la rehabilitació intensiva (alguns dies li dedico més de 10 hores), el dia es queda en no res; ara entenc el que els hi passa als jubilats, que no tenen temps ni per respirar.

Malgrat que fa gairebé dues setmanes, vàrem veure aquest espectacle, vull deixar escrita la crònica del que vàrem poder veure a l’Institut del Teatre, un diumenge a la tarda. Es tracta de FLY ME TO THE MOON de Marc Angelet, un text basat en fets reals.

No és massa conegut (tampoc per a molts Teatraires), que a l’Institut del Teatre, es fan representacions gratuïtes d’entrada lliure, que moltes vegades serveixen com a tesina o examen per actors, escenògrafs o directors novells que han estudiat a l’Institut, i que són recolzats per companys que ja estan integrats al teatre comercial. Cal informar-se a la Agenda de la web del Institut del Teatre i estar a la guait, ja que no acostumen a informar via correu electrònic.

Fly me to the moon

Què hi fan un ventríloc, el seu ninot i la lluna enmig del no-res?

Dennis Hope, era un ventríloc acabat. La nit del 22 de juliol 1980 conduïa el seu cotxe pel desert d’Arizona mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci. Aleshores va tenir una revelació: Vaig veure la lluna. I em vaig dir: “Aquí hi ha moltes propietats en potència”.
Ningú, fins aquell moment, havia pensat en transformar el satèl·lit en sòl urbanitzable. Potser era el moment de deixar els bolos a locals infectes i el seu ninot, Mel el Malcarat, per conquerir la lluna.

Un argument, que en principi sembla absurd pel seu plantejament, ens fa entrar de ple amb la gran dificultat de voler viure amb dignitat de les Arts escèniques, per molta vocació que un artista tingui, per culpa de les dificultats de portar-ho a terme amb condicions les seves creacions, que moltes vegades arriben a ser insuperables i obliguen a abandonar la creació artística per dedicar-se a la cosa més insospitada.

Dos actors a escena, un és l’artista ventríloc que es dedica al món de les titelles (Dani Arrebola), l’altre és la mateixa titella que pren vida a l’escenari davant nostre (Marçal Bayona) i que es queixa del tracte rebut i del poc que treballa últimament, per culpa de la mitja depressió del seu amo.

Fly Me to the moon 2

Continua llegint

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint