Arxiu d'etiquetes: Xavier Pàmies

– 091 – Teatre – ÀNSIA (CRAVE) (🐌🐌) – Sala Atrium (temp. 19/20 – espectacle 060) – 2020.01.03

Deixa un comentari

ÀNSIA (CRAVE) (temp. 19/20 – espectacle nº 060)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Fa més de deu mesos que vam assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta que aleshores no vam poder encabir a la nostra agenda. Ara, amb motiu de la seva nova programació hem fet cap a la Sala Atrium per veure ÀNSIA (CRAVE), un text de Sarah Kane (1971-1999) dirigit per Loredana Volpe (Caracas 1990).

Vam sortir de la sala descol·locats, la complexitat del text i la posada en escena ens ha deixat força trasbalsats, no perquè les interpretacions d’Anna Casas (C), Chap Rodríguez Rosell (A), Xavier Pàmies (B) i Patrícia Mendoza (M) hagin estat malament, ni per la música en directe interpretada per Alvar Llusá-Damiani, sinó perquè hem sortit amb la sensació de no haver estat a l’altura i no haver sabut captar el missatge de tot plegat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els cinc personatges indefinits, quatre veus identificades per una lletra,  que interaccionen amb frases fetes, paraules repetides, converses tallades, idees expressades en veu alta, desitjos, pors,  dolors, desesperació, .… i la cinquena veu, un violí que també “parla”.

Moviments continuats, sincopats, nerviosos. Llum i foscor. Temes com l’anorèxia, la violència, l’abús sexual, el desig de ser mare, l’incest o el suïcidi són tractats en el text de l’autora i van sorgint com peces en un trencaclosques.

Una proposta que es caracteritza per una absència d’un diàleg seqüenciat entre els personatges i que es converteix en  una representació no lineal i sense escenes que emmarquin una història.

Continua llegint →

– 177 – Teatre – ASAP “Actes de Solidaritat amb el Patriarcat” – Sala Atrium (🐌🐌+🐚) – 2019.02.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 129)

Deixa un comentari

ASAP “Actes de Solidaritat amb el Patriarcat” (temp. 18/19 – espec. nº 129)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam anar a la Sala Atrium per poder veure aquest projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys.

Segons comenta el mateix Marc Rosich ASAP (Actes de Solidaritat Amb el Patriarcat) és, al capdavall, una nova dramatúrgia a partir de peces que vaig escriure fa molt de temps, potser més de quinze anys.

Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta “violència” amb conformitat i un somriure a la boca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants.

ASAP (actes de solidaritat amb el patriarcat), és un retaule incòmode i irònic dels nostres usos i costums, una instantània deformada feta de veus impersonals però clarament identificables, un seguit de situacions incòmodes que acaben fent un retrat del nostre pitjor perfil.

Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules i els somriures aparentment inofensius. Homes i dones dominadors i dominats, agressors i víctimes en una societat on aquesta mena de relació està consentida i permesa i on els cops de puny són invisibles. Una violència que queda soterrada als ulls dels altres, sota les màscares de la correcció, de les aparences de cordialitat i mostres d’afecte entre els membres de la parella.

Continua llegint →

– Teatre – SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) La Vilella (🐌🐌🐌🐌) – 2017.10.12  (temp. 17/18 – espec. nº 63)

1 resposta

SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) (temp. 17/18 – espec. nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa tres anys, La Vilella va inaugurar temporada amb la primera proposta de la Companyia )e(espai en construcció, “ET VINDRÉ A TAPAR“, peça que nosaltres vam considerar una petita joia.

Enguany, La Vilella inaugura temporada amb una altra joia, el nou espectacle de creació col·lectiva d’aquesta companyia, “SI JO NO HI FOS (la festa seria més divertida)“.

Imagineu el petit i acollidor espai escènic de la Vilella, imagineu-vos una festa. Vosaltres l’heu organitzada. Sona música. Hi ha gent ballant, rient, bevent. L’ambient és alegre, distès. I al racó, apartada de tot, sola, hi ha aquella persona a qui tothom ignora. La  persona que tot ho observa. La que tot ho sap. La persona solitària del racó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues amigues, la Cristina (Blanca Solé) i la Julia (Maite Bassa) parlen sovint de les relacions, comparteixen aficions, comparteixen secrets. Tenen visions diferents dels homes i del que és important o prioritari a la vida.

La Cristina coneix en Marc (Xavier Pàmies), un escriptor propietari d’una llibreria I inicien una relació. Expectatives, inseguretats, pors.

Aquesta incipient relació és l’excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior (Montse Bernad), la presència que condiciona les nostres actuacions, aquella presència invisible però que hi és, que sempre hi serà. La persona solitària del racó que tot ho sap. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d’autoestima, l’orgull, el sentit del ridícul, l’angoixa, la tristesa, ….

Una figura que qüestiona, dificulta o facilita decisions i que és al mateix temps amiga i enemiga, dura i tendra, conciliadora o absolutament intransigent.

Continua llegint →

– Teatre (167) – LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE (🐌🐌🐌) – Casa de la Seda – 29.01.2017

Deixa un comentari

LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge vam poder assistir a aquesta “conferència” representada en un espai poc habitual, la Casa de la Seda. La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d’evitar l’oblit d’un dels episodis més negres de la nostra historia, l’holocaust i el genocidi nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cicle, que es representa a diferents llocs està format per 4 obres:

  • “La Nit de Helver” que s’ha pogut veure a l’Àtic 22, amb el rerefons de l’anomenada Nit dels Vidres trencats del 9 de novembre del 1938.
  • “La conferència de Wannsee” que es pot veure a la Casa de la Seda fins al dia 5 de febrer, a partir de la transcripció i els documents reals fets públics durant els Judicis de Nuremberg.
  • “Protesta“, sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món. Es podrà veure a la Seca del 9 de març al 2 d’abril.
  • “Leni“, trobada fictícia entre dos personatges reals, Johnny Carson i Leni Riefenstahl coneguda directora de les pel·lícules del Tercer Reich. Es podrà veure a la Seca al mes de maig.

Pavel Bsonek és el director de la companyia i d’aquesta proposta  i diu del cicle:   

En el nostre cicle volem cridar l’atenció sobre les cicatrius que s’han obert per no curar-les en el moment oportú o les que hem curat malament. Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”,  les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats.  Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió. Aquesta proposta ha estat teatralitzada per Filip Nuckolls, Vladimír Cepek i Pavel Bsonek a partir de la transcripció real de la reunió i dels documents fets públics.

Continua llegint →

– Teatre (149) – VERNISSATGE (🐌🐌) – El Maldà – 07.01.2017

Deixa un comentari

VERNISSATGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 7 al vespre vam fer cap a El Maldà, per poder veure aquesta producció de la Cia. La Trama Produccions de l’obra de Václav Havel “VERNISSATGE”.

La Trama Produccions és una productora creada en 2011 per Carla Ricart i Xavier Pàmies i ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, una companyia dedicada bàsicament a la creació i promoció d’espectacles teatrals i a la impartició de cursos relacionats amb el món del teatre.

Al mes de desembre es van complir 5 anys de la mort de Václav Havel que a més de ser el primer president de la República Txeca, va ser un dels escriptors més destacats del seu país.

Vernissatge/La trama Produccions

La Trama Produccions li ret homenatge posant en escena una obra estrenada fa exactament quaranta anys a Viena. Aquesta peça va ser escrita en 1975 durant un període de forta repressió, posterior a la Primavera de Praga de 1968, període en el qual l’autor estava prohibit al seu país i les seves obres només és representàvem a l’estranger.

Han evitat les referències temporals, polítiques o geogràfiques amb la intenció de constatar que el discurs de l’autor continua vigent avui. En el text original la parella protagonista eren uns comunistes benestants que trepitja les línies que defineixen els capitalistes. Volia demostrar que una dictadura comunista no era tan igualitària com ho era en la teoria.

Possiblement aquest fet, en l’actualitat i vist des d’una societat capitalista com la nostra, li treu l’interès inicial que l’autor va voler imprimir en el seu text.

Continua llegint →

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

1 resposta

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint →

– Teatre – RZ en RV (🐌🐌)- Tantarantana Teatre – Sala Àtic22 – 26/02/2015

Deixa un comentari

Es pot dir que d’ençà que vàrem descobrir les lectures dramatitzades a la Sala Àtic22 del Tantarantana, som assidus a aquest tipus de proposta; aquesta vegada a més, tenia el gran al·licient de què la dramatúrgia i la direcció era a càrrec del que ja considerem un bon amic, que acostuma a obrir-nos les portes d’accés al Àtic22 abans de pujar per les escales de ferro mig penjades a la paret exterior de l’edifici….. estem parlant de ABEL VERNET.

Malauradament molt aviat comprovarem que no és el nostre millor dia, perquè som molta gent esperant al carrer i la representació comença allà mateix; un grup massa gran perquè els dos actors que interpreten els seus papers a la mateixa vorera, ens facin arribar la seva veu amb claredat; tan sols uns quants s’assabenten del que ens intenten explicar, ja que el soroll del transit i la llunyania evita la bona audició.

Pugem definitivament a la Sala i els problemes d’audició continuen…. a vegades els actors criden, però en d’altres moments xiuxiuegen i no ens arriba la seva veu…. i això que estem a la fila 1.

RZ en RV es tracta d’una lectura dramatitzada a partir de l’obra de teatre “Roberto Zucco” de Bernard- Marie Koltès (1988), inspirada en fets reals, que relata la història d’un assassí en sèrie italià, Roberto Zucco, elevada a una dimensió mística i barrejada amb la història d’una noia a qui ell, la porta a la perdició. Aquesta obra va provocar en el seu dia, un enorme escàndol, perquè en ella es barregen fets reals i tràgics.

Continua llegint →