Arxiu d'etiquetes: Núria Rocamora

– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana  – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 238)

Deixa un comentari

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vàrem trobar molt a faltar la presència del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquí li desitgem el millor en el nou camí artístic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’està representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia  Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants.

Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

This slideshow requires JavaScript.

Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a Groenlàndia totalment oníric, perquè l’accident de cotxe on va morir Camus va ocórrer a Villeblevin, una petita població francesa a 90 quilòmetres de Paris.

Continua llegint →

– Teatre – NO HI HA BOSC A SARAJEVO (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 10/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

NO HI HA BOSC A SARAJEVO

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda “plagada de Grecs”. Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets.

Quan entrem dins la petita Sala Atrium, set dels actors hi són a l’escenari, es belluguen pausadament com ninots al ritme d’una música que no escoltem, la música irromp a la sala i ells comencen a ballar frenèticament. De cop, una parella alenteix els seus moviments i mira de forma insistent una persona que serà atacada per la resta.

No hi ha bosc a Sarajevo - Sala Atrium 1

Una guerra que ens va alertar a tots però que vam viure de lluny tot i que com diuen en un determinat moment, es desenvolupava a només tres hores de Barcelona. La Guerra dels Balcans va destruir moltes vides però també va acabar amb moltes il·lusions i va esguerrar la vida futura de tots els que d’una forma o altra van estar implicats.

Estem davant d’una proposta que ens parla d’aquesta guerra i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries.

Continua llegint →

– Teatre – OMBRA I SILENCI (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 01/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba i Miquel Gascón

Diumenge passat vàrem tornar a fer “doblet” i en aquesta segona sessió, vam poder veure la primera de les propostes del cicle de Teatre Imatge, sota el nom de YO GESTO, que per segon any consecutiu organitza la Sala Fènix i de la que vaig anticipar la programació en l’entrada sobre la roda de premsa a la qual vaig poder assistir (AQUÍ podeu veure aquella crònica).

Es tracta de la peça “OMBRA I SILENCI” amb la interpretació de Núria Rocamora i la direcció i dramatúrgia de Begoña Moral. Aquesta obra va ser representada al mes de juny del 2015 a l’Àtic22, un dels nostres espais de referència, però aleshores no vam poder veure-la.

Aquest projecte va sorgir a partir de la lectura del llibre de poemes “Contra la mort” del poeta Pere Rovira. Amb aquesta lectura neix la idea de crear un espectacle que parli de la vellesa recollint poemes de diferents autors que tracti sobre el tema. Aquesta peça vol ser un viatge poètic i oníric que parli sobre la vellesa i el sentit de la vida. Ens vol mostrar la vellesa com una etapa de la vida que cal enfrontar sense angoixa.

OMBRA I SILENCI - Sala Fènix - 1

La posada en escena ja impacta des del moment d’entrar, un llit inclinat amb la Núria Rocamora que dorm, dues cadires i el terra ple de plomes. Ella es remou inquieta, sent veus en el seu somni, són veus inintel·ligibles, però que quan ella desperta identifica amb els seus avis, ja morts, però que li volen explicar alguna cosa.

Continua llegint →

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

1 resposta

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint →