EL CAS DE MARINA PRADOS. ES TRACTA DEL PENTINAT (temp. 17/18 – espectacle nº 341)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I de Porta 4 a La Gleva per veure aquesta proposta de docu-teatre amb direcció i dramatúrgia de la mateixa Marina Prados i de la seva companya Paula Knüpling. Tal com ens van explicar a la roda de premsa del passat 4 de juny, han volgut portar a l’escenari fets que van passar realment sense ficcionar-los i fent servir mitjans audiovisuals per tal de mostrar la realitat que no veiem en els mitjans de comunicació convencionals. El text final de la proposta és de Carlos Perelló.
Amb el públic assegut de cara a la porta d’entrada de la sala, una taula amb papers i dos ordinadors, uns “nerviosos” Oriol Guanyabens i Adrià Botella, ens expliquen que han dut a terme una investigació seriosa sobre l’anomenat cas Marina Prados. A dalt la taula de so i la Paula Knüpling.
El matí del 23 d’abril del 2018, Barcelona es desperta amb una pintada a la plaça de la Virreina, Gràcia. Un grafiti on apareixen Puigdemont, Merkel i Rajoy. La Marina Prados passa una nit a comissaria com a possible culpable material. Per falta d’evidències la deixen lliure fins a la pròxima citació, a l’octubre. Alguns estan molt orgullosos d’ella, altres fan burles de la seva imatge. Ella nega haver fet aquest grafiti.
Una peça que es vesteix de documental i on es parla de llei mordassa, de llibertat d’expressió, de democràcia, de monarquia, de princeses, de Sant Esteve de les Roures, de l’1 d’octubre, de pentinats, de fake news, de vestuari antisistema, de tests de drogues, d’art, de grafitis, …..
Oriol i Adrià, tots dos, ens expliquen com han construït el relat de què va passar realment aquell 23 d’abril i com és de fàcil confondre la realitat i la ficció, el que és real i el que no ho és, el que és veritat o el que és mentida. I ho fan tan bé que quan surts de la sala tot són dubtes i preguntes, i ens anem a casa sense saber bé on està la veritat i on la mentida.
