Arxiu d'etiquetes: Paula Sunyer

– 290 – Teatre – RICARD III (🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

RICARD III (temp. 18/19 – espectacle nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho.

Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director,  és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra.

Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 i el 1593, última obra de la seva tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet és la peça més llarga del dramaturg i en aquesta proposta s’ha reduït a 80 minuts.

La història pren forma a partir del final de la guerra civil coneguda com les Dues Roses. La rivalitat entre la casa dels Lancaster i dels York és, de fet, l’epíleg de l’obra de Shakespeare a la batalla de Bosworth del darrer acte. Ricard III, Duc de Gloucester vol ser rei. Per aconseguir el poder i perpetuar- s’hi està disposat a tot. Ricard III amaga la complexitat d’una personalitat profundament humana i enormement necessitada d’afecte. La clau per a ell: el poder.

A partir d’aquí les grans preguntes afloren a través dels versos i les imatges de l’obra: El poder és la veritat que hi ha darrere les relacions familiars, de parella, d’amistat i, en general, de les relacions humanes? Perpetuar-se en el tron del poder és el que avui ens dóna seguretat? Vivim educats per al poder com a forma dominant i necesària entre els individus de l’espècie? I si és així… Quin preu vam, estem i pagarem?

I dèiem en començar l’entrada que potser era el dia adequat perquè RICARD III parla de l’ambició que genera el poder i encaixa en el panorama polític actual on impera el populisme, la censura, la corrupció, la violència, el rebrot imparable del feixisme, l’ambició ….

Continua llegint

– Teatre – LLIBRES PER CREMAR (🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.03.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 215)

LLIBRES PER CREMAR (temp. 17/18 – espectacle  nº 215)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria.

El debut de la companyia es fa amb la peça “Les combustibles” d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora “COSMÈTICA DE L’ENEMIC” que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta.

Tres personatges estan sota un setge de guerra i tancats en un pis, s’enfrontaran a les idees, al fred i al triangle malaltís que s’estableix entre ells. L’autora proposa un dilema sobre el valor dels llibres, i la deshumanització que suposaria prescindir de la cultura.

Sota la direcció de Blanca Bardagil, els actors Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla, encarnen al professor, la Marina i el Daniel.

La veterania de Ramon Vila el fa abordar força bé el personatge cínic del professor, no passa el mateix amb la interpretació dels seus coprotagonistes, especialment pel que fa a l’actriu Paula Sunyer, ja que no ens hem acabat de creure el seu personatge d’estudiant i eix principal on bascula el triangle “amorós”.

Continua llegint

– Teatre – MY LOW COST REVOLUTION (Justificaciones del porqué soy una radical de mierda) (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella – 2017.11.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

MY LOW COST REVOLUTION (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns “radicals de merda”, que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. FAC és una companyia d’arts escèniques que crea peces originals basades en la creació col·lectiva. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari.

MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a “el radical”, és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una investigació sobre com podria ser la nostra revolució i quins abismes hi ha entre la teoria de carrer i la pràctica d’accionar. Hi ha gent que lluita i una altra que protesta. El natural, sense generar un artifici.

Tot va estar a punt d’anar-se en orris, per culpa d’una espectadora a la que li va agafar un atac de riure descontrolat (i no va saber frenar a temps … o no va voler), en veure a l’escena inicial les tres actrius palplantades davant dels espectadors sense dir una sola paraula. Encara sort que la situació es va poder resoldre en les següents escenes, alguna força provocativa, que potser va ser el detonant per tallar de soca-rel situacions similars, en veure que la cosa anava en serio.

Continua llegint