Arxiu d'etiquetes: Blanca Bardagil

– Teatre – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA  (🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle  nº 324)

LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La segona proposta que vam poder veure diumenge passat a El Maldà, és el quart projecte de la companyia Els McGregor Teatre amb dramatúrgia i direcció de Blanca Bardagil.

LES CIGONYES VÉNEN DE TAIlÀNDIA, és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet “RÒMUL EL GRAN“, “Up All Night” i “Potser“; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text.

Després de “LLIBRES PER CREMAR” que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere. 

Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema massa tractat, la maternitat sense la figura paterna, amb la simple utilització d’esperma d’un donant (en aquest cas conegut). Una llàstima que no es vulgui entrar en profunditat en un tema d’actualitat rabiosa i s’hagi perdut l’oportunitat de tractar el tema de forma seriosa.

Continua llegint

– Roda de premsa – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – El Maldà – 2018.06.12 (temp. 17/18 – RdP 092)

RdP – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – (temp. 17/18 – RdP nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí nova RdP per presentar la darrera proposta que es podrà veure a El Maldà aquesta temporada.

Es tracta de LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA, el quart projecte de la jove companyia Els McGregor Teatre.

Aquesta companyia fins ara havia apostat pels texts clàssics i pensaven que potser era el moment per treballar amb una proposta d’un autor contemporani; és per això que es van posar en contacte amb Blanca Bardagil, perquè els escrivís amb tota llibertat un text per la seva nova proposta escènica.

Xavier Alomà – Laura Riera – Blanca Bardagil – Lara Correa – Boris Cartes – Adrià Aubert

Blanca va acceptar i va treballar el text tota sola, i sobre el que a ella li venia de gust; els membres de la companyia, en llegir-ho, els va semblar que era perfecte per ells i de seguida es van posar a treballar sota la direcció de la dramaturga. Els cinc ens comenten que ha estat un plaer treballar plegats i que a mesura que anaven assajant, si algun dels quatre actors o inclús la mateixa Blanca, veien que alguna cosa no acabava de funcionar com esperaven, no hi ha hagut cap problema en modificar-ho.

Blanca Bardagil comenta que les Sales petites, són realment les que aposten per la dramatúrgia contemporània de casa nostre i gràcies a Sales com El Maldà, autors joves tenen l’oportunitat de mostrar el seu treball. De fet ella ha pogut estrenar un altra proposta a El Maldà, “LLIBRES PER CREMAR“, aquesta mateixa temporada.

L’obra ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparent innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

Continua llegint

– Teatre – LLIBRES PER CREMAR (🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.03.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 215)

LLIBRES PER CREMAR (temp. 17/18 – espectacle  nº 215)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria.

El debut de la companyia es fa amb la peça “Les combustibles” d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora “COSMÈTICA DE L’ENEMIC” que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta.

Tres personatges estan sota un setge de guerra i tancats en un pis, s’enfrontaran a les idees, al fred i al triangle malaltís que s’estableix entre ells. L’autora proposa un dilema sobre el valor dels llibres, i la deshumanització que suposaria prescindir de la cultura.

Sota la direcció de Blanca Bardagil, els actors Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla, encarnen al professor, la Marina i el Daniel.

La veterania de Ramon Vila el fa abordar força bé el personatge cínic del professor, no passa el mateix amb la interpretació dels seus coprotagonistes, especialment pel que fa a l’actriu Paula Sunyer, ja que no ens hem acabat de creure el seu personatge d’estudiant i eix principal on bascula el triangle “amorós”.

Continua llegint

– Teatre – I LOVE TV (**) – Club Capitol Sala 2 – 18/10/2013

Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.

I LOVE TV cartell

IMMENS ERROR !!!  Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.

Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT.   Això no és Teatre senyors !!!

Segons els anuncis:

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys.  Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten  5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx.  És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ???  És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint