Arxiu d'etiquetes: El Maldà

– 398 – Teatre – PETER PAN (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.08.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 304)

PETER PAN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 304)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Creiem erròniament que la temporada 2018/2019 l’havíem acabat el passat 3 d’agost al Versus Glòries, però en tornar de les nostres vacances de “relax” a la platja, veiem que fins a l’1 de setembre encara podrem sumar alguna proposta més.

El dia 31 de juliol va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle PETER PAN (podeu veure aquí aquella ressenya), … que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic.

En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de “Peter Pan i Wendy” amb més de 50 actors a escena.

Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.

En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l’any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L’any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.

L’Excèntrica Centre d’Arts Escèniques, de Santa Coloma de Gramanet, ha reconvertit la història inventant-se una petita companyia de comediants … (una companyia maldestre i vinguda a menys, gairebé “firaires”) … que ens volen explicar la seva versió. Juanjo Marín és el director de la proposta, on únicament tres actors, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer, interpreten un munt de personatges. Una versió de “cambra”, un treball artesanal i senzill de petit format amb una posada en escena deliciosa. Una versió que fa ressorgir en nosaltres, adults, el nen que portem dins.

Principis de segle XX. L’obra teatral sobre Peter Pan és tot un èxit a Londres. Però mentrestant, a l’altra banda de món, una extravagant família de comediants i firaires tractarà de convèncer els seus espectadors ocasionals, a través de les seves virtuoses i prodigioses habilitats, no només de l’existència real del País de Mai Més, sinó també de la increïble història del nen que no volia créixer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena on la música, de la mà de Juanjo Marín i David Anguera, ocupa un lloc important en el desenvolupament de l’acció. Durant l’obra ens interpreten diverses cançons i un piano presideix l’escena.

Estructurada en diferents escenes, separades pel tancament del teló, la petita sala del Maldà passa de ser el saló i l’habitació dels Darling on els tres germans juguen i la Wendy explica contes esperant la visita de Peter Pan, a ser el País de Mai Més habitat pels nens perduts, o el vaixell del capità Garfio que entre les onades de cartó ens explica la seva obsessió per capturar i matar Peter Pan.

Amb alguns elements escenogràfics, el piano, un bagul, una pissarra, un gos de cartó, ninotets, jocs d’ombres, una gramola, un harmonium … i jugant amb les portes laterals i el balcó, han estat capaços de crear un món de fantasia on la imaginació ens fa veure allò que els tres actors, d’una manera realment magnífica ens expliquen.

Hauríem de mencionar molts moments màgics, però ens ha captivat molt especialment l’escena de la caseta de nines en miniatura, on els tres actors interactuen davant del públic. La seva naturalitat i simpatia fa que el públic adult i infantil, present a la sala jugui amb ells i tots plegats ens deixem portar  a “la segona estrella a la dreta i tot recte fins al matí”.

Una proposta realment deliciosa.

Per cert … Algú voldria anar al lavabo ?

Direcció: Juanjo Marín
Repartiment: David Anguera , Clara Moraleda, Mireia Piferrer

Producció executiva: Andreu Banús \ Producció: Maria Antolín \ Assistent de direcció: Ana Pérez \ Escenografia: Jaume Baliarda, Luis Nevado, Enric Romaní \ Disseny d’il·luminació i coordinació tècnica: Sergio Roca \ Disseny d’espai sonor: Juanjo Marín i David Anguera \ Imatge cartell: Juanjo Marín

Idioma: català – Durada: 75 minuts

– 390 – Roda de premsa – PETER PAN – El Maldà – 2019.07.31 (temp. 18/19 – RdP 082)

RdP – PETER PAN (temp. 18/19 – RdP nº 082)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ja fa diversos anys, crec que cinc, que El Maldà no tanca per vacances i és una de les poques sales de teatre de Barcelona que programa durant el mes d’agost.

Avui ens han presentat l’espectacle que es podrà veure a partir del 5 d’agost, PETER PAN, una proposta de la companyia l’Excèntrica i que de dilluns a divendres es representarà fins al 6 de setembre.

Abans de començar ens van mostrar  una petita mostra del que veurem …

Juanjo Marín, el director de la proposta, sempre havia pensat que era una utopia portar a escena aquí a Barcelona PETER PAN, que pels britànics és considerada com uns “pastorets” que cada any es representa per Nadal en aquell país. Una obra que es va estrenar l’any 1904 amb més de 50 actors a sobre l’escenari.

Ha trobat la solució tot parlant amb l’Adrià Aubert, perquè aquest li va donar la idea que el Maldà podria ser com el saló de la casa dels Darling; a partir d’aquí s’ha muntat una adaptació, inventant-se una petita companyia de comediants, maldestre i vinguda a menys, gairebé “firaires”, que fan d’ocupes d’aquest espai i que durant un any indeterminat de principis del segle XX, estan obsessionats a mostrar la seva pròpia versió.

Continua llegint

– 246 –  Teatre Musical – EL TEMPS QUE NO TINDREM (assaig) (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 179)

EL TEMPS QUE NO TINDREM (assaig) (temp. 18/19 – espectacle nº 179)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 18 d’abril vam tenir la gran sort i el privilegi de poder assistir, a El Maldà, a l’assaig general d’EL TEMPS QUE NO TINDREM, una proposta d’Alícia Serrat que s’estrenarà oficialment el dijous 25 d’abril.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest espectacle tanca la “Trilogia de l’amor” produïda per Daniel Anglès i com els dos anteriors, escrits i dirigits per l’Alícia Serrat.

EL TEMPS QUE NO TINDREM, musical de petit format que protagonitzen Mariona Castillo i Joan Mas, amb música de Dani Campos. D’entrada volem dir que ens ha agradat moltíssim i que ens ha trasbalsat i arribat a emocionar en molts moments.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cal dir que a l’assaig al qual hem assistit, no hi ha pogut ser en Dani Campos i tampoc estaven totalment acabats els arranjaments gravats que s’incorporaran a la música interpretada en directe als teclats i per tant no hem pogut gaudir plenament de la part musical, tal com es podrà escoltar en les representacions a partir del dia de l’estrena.

Els tres espectacles que conformen la trilogia, parlen de l’amor des de perspectives diferents, al 2017 vam veure “Per si no ens tornem a veure la història de dues persones que no són el que diuen ser. Una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable. L’any 2018 Tot el que no ens vam diruna història que parla sobre l’amor i els seus límits, sobre l’amistat i els secrets i parla també sobre aquelles coses que no som capaços de dir.

Continua llegint

– 242 – Roda de premsa – EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) – El Maldà – 2019.04.16 (temp. 18/19 – RdP 042)

EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) (temp. 18/19 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts passat vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació del tercer espectacle que tanca la “trilogia de l’amor“, EL TEMPS QUE NO TINDREM.

Una trilogia de Teatre Musical de petit format, tots ells escrits i dirigits per Alícia Serrat, però cada un d’ells amb la complicitat de diferents compositors. En els tres espectacles es parla de l’amor des de perspectives diferents.

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE, va ser la primera proposta que vàrem poder veure en aquesta mateixa sala l’any 2017. En aquest cas la música la va compondre Marc Sambola i va ser tota una aposta pel Musical de creació pròpia i en català, que El Maldà va acollir a ulls clucs. Va ser tot un èxit. L’espectacle és una carta d’amor a l’enamorament. perquè ens parla del fil vermell que ens uneix. Jugant a un joc de màscares, prínceps i princeses, és una medicina que et fa creure en l’amor.

TOT EL QUE NO ENS VAM DIR,  va ser la proposta que ens van oferir l’any 2018, i en aquella ocasió el compositor va ser Miquel Tejada. L’espectacle ens parla dels amors que fan mal. Per això ens fa viatjat als anys 90, on uns joves estudiants intenten respondre les preguntes d’un treball de filosofia mentre aprenen a estimar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara arriba el moment de tancar la trilogia amb EL TEMPS QUE NO TINDREM i la música ha estat creada per Dani Campos. Una declaració d’amor a la vida que ens portarà al primer dels amors que sentim, l’amor de la família. Seguint la mateixa línia, aquest tercer musical és proper i íntim amb dos personatges, l’actriu Mariona Castillo (que per primera vegada interpretarà el paper de “mare”) i l’actor Joan Mas, que de ben segur serà el gran descobriment per a molts amants del gènere musical.

Continua llegint

– 215 – Teatre – AKELARRE (🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.03.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

AKELARRE (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia.

AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i  Gerard Sesé.

The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer espectacle va ser “The Feliuettes” que va fer dues temporades al Maldà i el segon “Cobi, Curro i Naranjito” a la sala Muntaner en 2017. L’estiu de 2018 van representar l’espectacle “Hop!era”, de Jordi Purtí i Toni Albà en una producció del Théâtre Edouard VII de Paris.

En aquesta última creació, AKELARRE, The Feliuettes reflexionen sobre la vida quotidiana que els hi ha tocat viure, des de la perspectiva de ser dones. L’entorn laboral, l’embaràs, la menstruació, el sexe, l’amor, els estereotips, … amb una multiplicitat de personatges posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les.

AKELARRE és un espectacle divertit i combatiu, un cabaret amb humor negre i on impera l’absurd per treure a escena temes punyents sobre igualtat de gènere que afecten homes i dones.

La llibertat de la dona ha estat coartada per la societat patriarcal durant tota la història de la humanitat, i amb aquesta proposta d’AKELARRE pretenen “conjurar” totes les idees preconcebudes a l’entorn de la dona i el seu rol a la societat. Una proposta on les tres actrius i Gerard Sesé es riuen d’elles mateixes de manera satírica i amb un punt important de provocació. Com elles diuen, “ens burlem de les contradiccions en les quals vivim”.

Continua llegint

– 200 – Teatre Musical – TAN BONICA AQUESTA NIT – El Maldà – (🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

TAN BONICA AQUESTA NIT (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres de la setmana passada, al vespre, vam anar a El Maldà per tal de veure el concert escènic TAN BONICA AQUESTA NIT. Un espectacle que havia estat estrenat a la Seca-Espai Brossa l’any 2014.

TAN BONICA AQUESTA NIT forma part del cicle anomenat “Tres musicals que no et pots perdre” que el Maldà dedica a Xavi Casan durant el mes de març. Aquesta es podrà veure els divendres a les 20,30h.

Els diumenges a les 18 h, podrem veure STRANGE  FRUIT que nosaltres vam veure la temporada passada, i també els diumenges a les 20,30 h BALLA AMB MI que vam poder veure en 2015.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marc Sambola a la guitarra i Marc Vilavella es preparen per a oferir el repertori d’aquesta proposta de cançons del teatre musical nord-americà.

Xavi Casan, responsable de la selecció musical i de la direcció escènica, obre la nit dedicant la representació d’avui a Iñigo Santamaria, biòleg i oncòleg molecular, que el passat dilluns va abandonar voluntàriament la vida amb només 49 anys.

Una pèrdua que a nosaltres ens va colpir especialment, perquè quan durant la tardor de l’any passat ell viatjava pel Japó, vàrem intercanviar nombrosos missatges amb ell, ja que nosaltres estàvem llavors a punt d’iniciar el nostre viatge al país nipó. La nostra relació per internet va continuar en veure que després viatjava a Fuerteventura, i nosaltres casualment també el teníem planificat per unes setmanes més tard.

Iñigo Santamaria, és l’autor dels llibres Desde el sur del Pacífico hasta más allá de la Luna, tres toms que recullen la història dels musicals a Espanya. Més de 700 espectacles i 4.000 fotografies. Una tasca que havia impulsat el seu company mort de fa quatre anys.

Continua llegint

– 165 –  Teatre – RASTRES_ARGELERS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

 RASTRES-ARGELERS (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Torno al Teatre tot sol, ja que l’Imma encara té un episodi de febre alta que li ha provocat aquesta passa de grip. Torno a un espai que cada vegada estimo més … EL MALDÀ, un teatre petit on es representen obres de petit format, que no em defrauda gairebé mai.

Aquesta vegada vaig a veure RASTRES_ARGELERS, una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir.

Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats.

Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i de la direcció d’aquesta proposta escènica, al final de la representació, en el col·loqui, al que vaig tenir la sort de coincidir, ens va explicar que la idea inicial la va començar a treballar ara fa 3 anys, quan va fer una estada a la Catalunya Nord i es va interessar per aquesta època històrica, que per la seva joventut desconeixia gairebé tot. Durant un any va estar investigant i recopilant informació i en va poder recollir tanta que a l’hora de pensar en fer una dramatúrgia, li va ser molt difícil escollir el que volia explicar.

Va optar per crear 2 personatges, la Maria i la Lola, dues persones ben diferents; la primera, la Maria, està políticament compromesa amb els valors republicans, vivia a la ciutat i posseïa força cultura; la segona, la Lola, sense cap ideologia política, vivia en un poble de Catalunya, no sabia escriure ni llegir i s’ha exiliat seguint al seu marit que havia lluitat al bàndol republicà. Les dues havien escapat de l’Espanya feixista i havien perdut a les seves parelles en la fugida. Es troben al camp de concentració, es fan amigues i s’ajuden mútuament a sobreviure en aquelles condicions infrahumanes.

Continua llegint