Arxiu d'etiquetes: Josep Antoni Lej

– Teatre (90) – 9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA – Àtic22 (🐌🐌🐌) 11.11.2016

Deixa un comentari

9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ens agraden les històries de gènere negre i ens agrada donar suport a les propostes de creadors com el nostre amic Kleber Luiz Bosque, i per això esperàvem aquesta estrena amb ganes de copsar el resultat.

Divendres vam anar a l’Àtic 22 i vam gaudir d’una proposta interessant i unes interpretacions entusiastes i molt acurades.

9mm-un-home-acaba-de-morir-alla-fora-atc22-del-tantarantana

Escrita i codirigida per en Kleber, ens planteja un flashback continuat on els cinc personatges protagonistes ens expliquen perquè qualsevol de quatre d’ells pot ser l’assassí del cinquè. Venjança, gelosia, enveja ….

Un home rep quatre trets. Quatre trets a boca de canó. Un home acaba de morir allà fora i ningú sap si l’assassí és un home o una dona. ¿Crim premeditat? ¿Venjança o crim passional?

Raúl Undurraga (Pol Fernández) mor assassinat a la porta del local del seu pare, quatre trets a boca de canó han posat fi a la seva vida, i nosaltres ho hem vist darrere el vidre de la porta d’entrada. Raúl Undurraga s’ha fet famós a les xarxes socials en difondre fotos i filmacions compromeses de la gent que l’envolta. Viu de difondre draps bruts i del xantatge per no difondre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – MÁTAME (🐌🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 21/10/2015

2 respostes

Una de les cròniques que tenia pendent i que em fa especial il·lusió publicar, és la “Trobada de Creadors” a la que vaig ser convidat el passat dimecres 21 d’Octubre a la Sala Àtic22 del Tantarantana, prèvia a la inauguració del cicle de lectures escenificades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana, que va començar poques hores després i que durarà fins al 9 de desembre en successives sessions, cada dimecres. Malauradament aquesta crònica per qüestions que ara no venent al cas, sortirà amb un considerable retard.

A aquesta trobada varen acudir dramaturgs, actors i directors de Teatre que participaran en aquest cicle de lectures, entre els quals i de forma destacada cal anomenar a Luis Miguel Gonzàlez, director del Teatro del Astillero i impulsor del programa Iberdrama (l’anàlog del DNI+D a Madrid), i evidentment amb la presència de Kléber de Bosque, director del cicle DNI+D i de Julio Álvarez, director del Teatre Tantarantana i Àtic22.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La idea de la reunió era compartir les idees sobre la creació teatral a través de la xarxa i també explicar-nos els lligams que a partir d’aquesta temporada s’han aconseguit entre diferents Teatres de l’estat espanyol (Teatre del Astillero de Madrid – Espacio inestable de València – Nau Ivanow – Teatre Tantarantana) per tal de fer conèixer textos de dramaturgs iberoamericans; a la vegada s’han establert convenis amb sis plataformes teatrals de diferents països (Brasil, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Argentina, Veneçuela i Portugal) per tal de què autors de casa nostra puguin ser també coneguts a Iberoamèrica.

Continua llegint →

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES – EL PROGRÉS (🐌🐌) – A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) – L’EMÚ (🐌🐌🐌) – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) – Alberg Mare de Deu de Montserrat – 07/06/2015

1 resposta

El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.

Festival Pindoles - Voltar i VoltarAlberg Mare de Deu de Montserrat

Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.

És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.

Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.

Continua llegint →

– Teatre – SPEAK LOW (***) – Àtic22 – 05/06/2014

Deixa un comentari

Fa pocs mesos vàrem contactar amb el que hores d’ara ja considerem gairebé el nostre amic, en Kleber Luiz Bosque; recordo com si fos ahir, que em parlava a traves de les xarxes socials del seu amor i compromís vers al Teatre. Per fi, aquesta setmana passada vàrem poder assistir a l’estrena de “Speak Low“, escrita i dirigida per ell mateix.

Speak LowUn estrany en Nit d’insomni , mentre sona una cançó de saxòfon. La nit freda que es precipita per les mans del vent que arriba del nord . Imagina en una d’aquestes nits fredes i de pluja a Madrid, i del no-res n’apareix un desconegut que toca el timbre de casa teva. Una cara desconeguda i completament mullada , un desconegut que diu que et coneix per les teves publicacions en un bloc , i per les crítiques a les seves obres de teatre underground .
Després d’un dia de ressaca , el dramaturg i periodista Raul Leví, rep una inesperada visita d’un jove director teatral buscant un text per escenificar . El jove dramaturg , Oriol , aparentment busca el text teatral que ha de marcar la seva vida, però Raúl interpreta la recerca del jove Oriol com , absurda , surrealista i descol·locat, ja que l’única referència que el jove director té del dramaturg és el Bloc ” Disparin al dramaturg “, bloc , on Raúl penja els seus textos de reflexions , poesies i teatre .
És possible que un desconegut ens regali un text que d’alguna manera retracti i canviï per sempre les nostres vides?

Al principi el text ens va descol·locar una mica, ja que no enteníem la relació entre els dos personatges que ens esteven explicant aquella història de dues generacions separades per quelcom mes que 25 anys de temps. El periodista, i potser molt abans en el temps, també dramaturg, Raul Levi, mig borratxo assegut a la cadira intentant finalitzar un article per un diari …. sense cap ganes de fer-ho; davant d’ell un ordinador portàtil i molta, poder massa beguda. Un home a la seva maduresa, que viu sol i que s’adona que ha fracassat en molts aspectes de la seva vida, interpretat força bé per l’actor Josep Antoni Lej; una interpretació que creiem és força difícil, perquè començar la representació fent de borratxo, en fred i a mes a més, expressar en veu alta pensaments d’un text amb força contingut… deu no do.

Continua llegint →