Arxiu d'etiquetes: Marçal Bayona

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle  nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint

– Teatre – TRANSPORTE POPULAR (🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 04/11/2015

Dimecres passat vaig tornar tot sol a una altra lectura escenificada a la Sala Àtic22, per tal de conèixer una altra dramatúrgia, aquesta vegada d’un país que estimem, EQUADOR, que per sort els “voltaires” vàrem conèixer l’any 2005 en un viatge d’unes 5 setmanes i que vàrem recórrer de nord a sud, incloent-hi un afegitó d’una escapada de 8 dies a les illes Galápagos; un país que d’ençà que el vàrem conèixer, l’estimem i ja forma part de la nostra vida.

Nadia Rosero, és la dramaturga escollida en aquest cicle de Nova Dramatúrgia Iberoamericana. Un text que em va provocar com a mínim un interès que no m’esperava pas, ja que no sóc en principi massa partidari en teatre, de veure en una representació un cúmul de petitíssimes històries, en lloc d’aprofundir tan sols en una de sola, amb presentació, nus i desenllaç; en aquesta ocasió, encara que sigui així, o sigui un recull de petites històries quotidianes, que se’ns presenta com si els espectadors fóssim també passatgers d’aquest bus, on transcorre tota l’acció… m’ha interessat força.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – FLY ME TO THE MOON (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 14/06/2015

Ja fa tres mesos de l’absurd accident que vaig patir en sortir de la feina, amb el resultat d’una fractura del peroné que m’està donant la “tabarra” mes del que caldria; ara resulta que encara que estic de baixa, tinc menys ganes i menys temps per dedicar-li al Blog, ja que la rehabilitació intensiva (alguns dies li dedico més de 10 hores), el dia es queda en no res; ara entenc el que els hi passa als jubilats, que no tenen temps ni per respirar.

Malgrat que fa gairebé dues setmanes, vàrem veure aquest espectacle, vull deixar escrita la crònica del que vàrem poder veure a l’Institut del Teatre, un diumenge a la tarda. Es tracta de FLY ME TO THE MOON de Marc Angelet, un text basat en fets reals.

No és massa conegut (tampoc per a molts Teatraires), que a l’Institut del Teatre, es fan representacions gratuïtes d’entrada lliure, que moltes vegades serveixen com a tesina o examen per actors, escenògrafs o directors novells que han estudiat a l’Institut, i que són recolzats per companys que ja estan integrats al teatre comercial. Cal informar-se a la Agenda de la web del Institut del Teatre i estar a la guait, ja que no acostumen a informar via correu electrònic.

Fly me to the moon

Què hi fan un ventríloc, el seu ninot i la lluna enmig del no-res?

Dennis Hope, era un ventríloc acabat. La nit del 22 de juliol 1980 conduïa el seu cotxe pel desert d’Arizona mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci. Aleshores va tenir una revelació: Vaig veure la lluna. I em vaig dir: “Aquí hi ha moltes propietats en potència”.
Ningú, fins aquell moment, havia pensat en transformar el satèl·lit en sòl urbanitzable. Potser era el moment de deixar els bolos a locals infectes i el seu ninot, Mel el Malcarat, per conquerir la lluna.

Un argument, que en principi sembla absurd pel seu plantejament, ens fa entrar de ple amb la gran dificultat de voler viure amb dignitat de les Arts escèniques, per molta vocació que un artista tingui, per culpa de les dificultats de portar-ho a terme amb condicions les seves creacions, que moltes vegades arriben a ser insuperables i obliguen a abandonar la creació artística per dedicar-se a la cosa més insospitada.

Dos actors a escena, un és l’artista ventríloc que es dedica al món de les titelles (Dani Arrebola), l’altre és la mateixa titella que pren vida a l’escenari davant nostre (Marçal Bayona) i que es queixa del tracte rebut i del poc que treballa últimament, per culpa de la mitja depressió del seu amo.

Fly Me to the moon 2

Continua llegint