Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.
TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.
Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.
Dissabte passat a la tarda vam anar al Teatre Gaudí a veure la primera proposta de la companyia Menú Teatral.
Es tracta d’una companyia creada el 2012 de la mà de Marina Mulet i David Maqueda i ampliada l’any 2014 amb la incorporació de Aïda Bellet, Alba Duñó i Núria Martinez. Neix amb la necessitat d’explorar nous codis teatrals i donar una sortida a propostes innovadores alhora que sigui un espai virtual on acollir artistes escènics i les seves creacions.
LA PISTA, és el primer espectacle de la companyia i ha estat guanyador del primer premi Cicle de Creació escènica DespertaLAB 2015.
“La Pista, neix a partir de l’impacte que ens va produir el film “Danzad Danzad Malditos” (They shoot horse, don’t they?) de Sydney Pollak. La pel·lícula, la novel·la d’Horace Mccoy (història original), i la recerca exhaustiva d’informació real sobre aquestes maratons, són els embrions d’aquest espectacle, creat a la sala d’assaig”.
Ens parlen dels anys 30 als EEUU i dels concursos de parelles, maratons de ball on es valora la resistència física i que amaga una desesperada ànsia de supervivència. És l’època de la gran depressió i aquestes maratons s’han convertit en una forma de subsistència temporal oferint un lloc per dormir i alguna cosa per menjar i l’esperança d’arribar a guanyar el premi econòmic final.
Una sala de ball i 4 parelles amb un mestre de cerimònies que és el que va imposant els ritmes i que veurem durant l’obra que és un personatge corrupte. Cadascú ha vingut d’un lloc diferent i el motiu que l’ha portat fins aquí és també divers: bàsicament la fama o la gana. La brutalitat d’aquest certamen els portarà al límit.
Durant setmanes els concursants han de ballar sense parar amb descansos de 15 minuts cada hora, nit i dia. I al davant, uns espectadors que han pagat la seva entrada per “gaudir” de l’espectacle, la lluita per resistir.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
No era fàcil portar aquesta proposta dalt de l’escenari i aquí rau el gran encert, els nou protagonistes ballen i parlen constantment centrant en tot moment la nostra atenció. Observem el deteriorament físic dels components de les parelles i les misèries de la convivència humana en una situació al límit lluitant per la supervivència. Les decisions que es prenen en aquestes situacions límit són les que condicionen la resta de les seves vides.
El fil conductor de la història, és en Vitto una persona jutjada per haver ajudat a morir a la seva parella de ball, la Joan. Intentarà justificar el perquè de la seva decisió qüestionant l’ètica d’aquests tipus d’espectacles i la deshumanització en la qual vivim. Justament intenta explicar que el seu acte va ser un acte humanitari ajudant a morir a una persona que desitjava fer-ho. Tota l’obra és una crítica a la societat, una denúncia a la realitat dels joves de les societats opulentes en temps de crisi.
La Pista ens permet reflexionar sobre on són els límits dels éssers humans, on és el límit entre què és humà i què és inhumà i qui és que marca aquests límits i que passa quan els límits desapareixen ???
Amb un gran component emocional és capaç de fer-nos proper un tema aparentment tan allunyat de nosaltres. Ens fa viure davant dels nostres ulls la lluita per la supervivència i ens fa plantejar en quin és el nostre paper davant d’això, són solament espectadors que hem pagat una entrada? Tenim realment l’opció de prendre decisions o estarem sempre sotmesos a l’arbitrarietat de les decisions dels altres?
Una gran proposta d’una companyia que es “buida” a l’escenari i que ens transmet l’entusiasme i la il·lusió per compartir una feina ben feta.
Molt, però que molt recomanable !!!
Director: David Maqueda
Dramaturgia: Jaume Viñas
Intèrprets: Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem/Albert Ruiz, Marc Joy, David Maqueda, Núria Martinez Montes, Marina Mulet, Joana Sureda
Ajudant de direcció : Raquel Molano // Música: Cristina Martinez //Direcció de moviment: Amanda Rubio // Escenografía i vestuari: Tània Gumbau // Diseeny d’il.luminació : Dani Gener // Técnics de sala: Adrià Rico /Albert Giner // Disseny gràfic: Oriol Escalè // Fotografíes: Aleix Melé // Producció executiva: Alba Duñó
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
