Arxiu d'etiquetes: Oscar Castellví

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

This slideshow requires JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint →

– Teatre – EL FANTASMA DE CANTERVILLE (🐌🐌) Teatre Condal – 2018.02.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

Deixa un comentari

EL FANTASMA DE CANTERVILLE (temp. 17/18 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal.

Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE.

L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore.

Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.

This slideshow requires JavaScript.

Joan Pera encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais.

Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el món immaterial d’un Lord anglès del segle XVI i una moderna família nord-americana del segle XX. Aquesta família està integrada per Sir Otis (David Olivares), Martha Otis (Betsy Túrnez) i els seus fills Cecil (Òscar Castellví) i Virginia (Elisabet Casanovas). El xoc cultural i generacional entre dos maneres d’entendre el món, una basada en el llinatge i el pes de la història, i l’altra regida pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses.

Continua llegint →

– Teatre (176) – LA MARE (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 06.02.2017

2 respostes

LA MARE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tal com ja ens van descobrir a la roda de premsa, LA MARE és un text complex que ens porta a fer un viatge per la ment de la protagonista.

Florian Zeller, autor del text, és considerat un dels millors dramaturgs francesos contemporanis i un dels més apassionats. Va escriure La Mère l’any 2010 i es va estrenar al setembre del mateix any a París. Ara, amb traducció d’Ernest Riera s’estrena a Catalunya. Durant la present temporada teatral Focus ha presentat una altra obra del mateix autor, EL PADRE al Teatre Romea, protagonitzada per Héctor Alterio.

Andrés Lima és el director d’aquesta proposta i ha volgut que l’Emma Vilarasau, a la que coneix de fa vint anys, fos la seva protagonista. “Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”.

La peça se centra en una dona en la cinquantena, Anne, que afronta una crisi en tots els fronts: fills grans, matrimoni que fa aigües, solitud, angoixa existencial, por, depressió, falta de propòsit en la vida, desamor. El retorn provisional del fill a causa d’una ruptura sentimental solament servirà per exacerbar encara més la síndrome del niu buit quan ell torni a marxar.

Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l’Anne, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.

This slideshow requires JavaScript.

Com moltes dones que han viscut per als seus fills, el seu marit i la seva casa, Anne veu marxar primer el fill, desprès la filla, i nota com el seu marit està cada vegada més lluny i les excuses per absentar-se són cada cop més nombroses. Ella es troba sola, en un món que li cau al damunt. Res a fer, res a compartir, cap activitat, cap afició, només soledat absoluta i espera. Esperar el retorn del marit, la trucada del fill …

Continua llegint →

– Roda de premsa de LA MARE – La Villarroel (rp59) – 27.01.2017

Deixa un comentari

LA MARE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres, La Villarroel va presentat en roda de premsa la nova producció de la sala: LA MARE de Florian Zeller, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Emma Vilarasau, que estarà acompanyada per Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort a l’escenari.

“Tornar a rebre l’Emma Vilarasau a La Villarroel és un autèntic plaer”, va comentat la directora artística de la sala, Tania Brenlle. L’actriu hi va estrenar INFÀMIA de Pere Riera durant la temporada 2015-2016, i va aconseguir gran èxit tant de crítica com de públic.

“L’Emma és de les millors actrius que he conegut a la meva vida”, ha declarat Lima, que la dirigeix per primera vegada en un escenari. Per a Brenlle és també motiu de profunda satisfacció acollir la primera obra en què Lima i Vilarasau treballen junts sobre les taules. El director i l’actriu es coneixen des de fa vint anys però mai havien coincidit en teatre fins ara.

Vilarasau ha declarat que tenia moltes ganes de treballar amb Lima perquè “és un gran coneixedor de l’ànima humana, té una sensibilitat especial a l’hora de dirigir“. “Ens hem trobat en el moment idoni”, ha afegit l’actriu. La mare és també la primera obra que Lima dirigeix a La Villarroel i s’ha mostrat molt agraït a Focus per l’oportunitat de treballar en “un projecte tan meravellós”.

Continua llegint →

– Teatre – L’AVAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Goya – 17/02/2016

Deixa un comentari

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de Molière. I ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

L’Avar va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière, estrenada al Palais Royal de París en 1668. Sergi Belbel va realitzar aquesta adaptació per a la producció estrenada al Festival Grec del 1996, dirigida per ell mateix i protagonitzada per en Lluís Soler.

Ara, aquella versió ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic en el text, el vestuari i l’escenografia. Segons ell mateix ha comentat, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière.

Ens situem a París a finals del segle XVII, a la casa d’Harpagon, un home vidu i terriblement avar, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. Els seus dos fills, Elisa i Cleante pateixen l’avarícia i l’egoisme del seu pare.

Continua llegint →

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Deixa un comentari

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint →

– Teatre – NO PARLIS AMB EXTRANYS (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/04/2013

11 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Ens apropem de nou al Teatre Nacional de Catalunya, una mica indignats amb els seus administradors per la raó que explico al final d’aquesta crònica.

Avui a la premsa hem llegit que per primer cop, el dissabte sant, la funció que es feia a la Sala Gran “Una història catalana”, es va haver de suspendre per falta de public. Trista notícia i un toc d’atenció claríssim a la direcció de l’equipament cultural mes important de tot Catalunya.

La producció que anem a veure aquesta vegada, és NO PARLIS AMB EXTRANYS (fragments de memòria) d’Helena Tornero, que ha escrit i dirigeix ella mateixa. De fet, és tracta d’una de les dos obras del projecte T6, afectades per les retallades, traslladades a la Sala Petita durant un temps mes curt del inicial i sobretot amb molt menys pressupost.

Preguntes del passat, fragments del present – De vegades resulta que quan parlem del nostre passat més recent ens adonem que, en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar.

A No parlis amb estranys, Helena Tornero ens descobreix que hi ha moltes històries que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegin, que demanen ser obertes per poder cicatritzar de manera definitiva.

Continua llegint →

– Teatre – L’OMBRA AL MEU COSTAT (****) – Teatre Nacional de Catalunya

4 respostes

Com ja sabeu el divendres 11 de maig 2012, sortim corrents de la plaça Margarita Xirgu sense poder acabar de veure per pocs minuts un espectacle de NEO 2012, en direcció al Teatre Nacional de Catalunya… i es que tenim entrades des de fa molts mesos per veure L’OMBRA AL MEU COSTAT, l’ultima proposta T6 d’aquesta temporada, de la autora i directora Marilia Samper.

Així com el pas d’un huracà deixa una ciutat totalment devastada, quan una tragèdia cau sobre una família, només destrueix una sola llar.

L’Alba mai va tornar de l’institut. Només en van quedar una sabata, restes de sang en els camps que voregen la carretera. L’espai que l’adolescent va deixar a casa seva ara només l’ocupa el buit. Ja no hi ha família en aquella casa, tan sols dos individus que tenen en comú un mateix dolor que, en comptes de mantenir-los units, els separa. La mare emprendrà una lluita inesgotable per esbrinar què ha passat amb la seva filla. I, com passa en els contes, el camí per arribar fins al final passa pel cor del bosc, un lloc on allò terrible i allò fantàstic sempre es fonen perquè, en sortir-ne, puguem descobrir la cara i la creu que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’encàrrec que se li va fer a Marilia Samper des de el T6 del TNC, la va angoixar una mica perquè mai havia treballat des de zero i amb un plaç d’entrega definit i massa proper; com sempre en les T6, la autora va començar a escriure l’obra quan ja tenia els actors definits, ja que son gairebé sempre els mateixos, es a dir la companya T6 i alguna incorporació temporal mes. El que ha aconseguit aquesta dona es quasi be un miracle teatraire, una obra coral amb la que tots els actors tenen un pes important al argument, però sobretot amb un argument ben construït que capta L’atenció del espectador als 5 minuts de la representació i no el deixa fins al final.

Continua llegint →