Arxiu d'etiquetes: Parking Shakespeare

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle  nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de  William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle  nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint

– Teatre – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 2018.08.02 (temp. 17/18 – espect. nº 374)

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – espectacle nº 374)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 2 d’agost, amb una calor difícilment suportable, havíem d’acomplir amb la tradició estiuenca d’anar a veure “als de Parking Shakespeare” al Parc de l’Estació del Nord. Enguany, i tal com ens van explicar a la roda de premsa, representen la 10a i última de les comèdies de William Shakespeare TOT VA BÉ SI ACABA BÉ.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All’s Well That Ends Well), segurament escrita el 1604, va ser publicada el 1623. El muntatge està codirigit per Mònica BofillJudith Pujol i compta amb la participació de tots els membres de la companyia Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna MatasSanti Monreal i Ricard Sadurní.

Un text, traduït per Salvador Oliva, que es considera “menor” dins de l’obra del dramaturg bard, i per això la companyia, que amb els anys, ha esgotat el repertori de comèdies de Shakespeare, va decidir crear una dramatúrgia paral·lela, que a manera de meta-teatre, dialoga amb l’obra original i exposa al públic els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint

– Roda de Premsa – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ – Parking Shakespeare – Parc de l’Estació del Nord – 2018.07.18 (temp. 17/18 – RdP 113)

RdP – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – RdP nº 113)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres d’aquesta mateixa setmana i gairebé per casualitat ens vam assabentar que estava convocada la Roda de premsa del nou espectacle de la companyia Parking Shakespeare, al Parc de l’estació del Nord, on acostumen a representar les seves comèdies durant l’estiu; malgrat que aquesta vegada no estava convocat, em va venir de gust assistir.

Una RdP a l’aire lliure, com de fet acostumen a realitzar les seves actuacions, on es van presentar TOT VA BÉ SI ACABA BÉ, la 10ª i última comèdia de William Shakespeare que la companyia representarà; no ens van voler donar més detalls del que interpretaran a partir de l’any vinent, tot dient que quan tinguessin tot més cuit  lligat i madurat, ja ens ho comunicarien en una nova roda de premsa.

Aquesta nova comèdia (amb traducció de Salvador Oliva), ha estat estrenada aquest passat cap de setmana a Manresa, sota la direcció de Mònica Bofill i Judith Pujol amb  la participació de tots els actors de la companyia Parking Shakespeare, que curiosament és el primer cop que ho poden fer junts i al complet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens la presenten l’actor i director artístic Pep Garcia-Pascual, acompanyat per les dues directores de l’obra, Mònica BofillJudith Pujol.

La jove Helena sap que en qualsevol conte de fades, si l’heroi salva el rei, obté com a recompensa la mà de la seva estimada damisel·la. Però no ha previst que en aquest cas, el suposat heroi és “ella” i que la seva recompensa, el noble Bertran, també hi voldrà dir la seva. S’acaba aquí el conte de fades i comença una història d’enganys, mentides i manipulacions, on cada personatge només mira per a si mateix i les estratègies són cada cop més fosques. Però diuen que tot va bé, si acaba bé. O no?

Com ja sabeu, la companyia Parking Shakespeare aposta per apropar el teatre i per tant la cultura, de forma gratuïta, perquè els diners no sigui un impediment per la gent que no tingui disponibilitat econòmica; malgrat tot i per la supervivència de la companyia, en acabar les representacions demanen la col·laboració del públic perquè aquest aporti els calerons que cregui convenient.

Comenten que potser no és el millor text de Shakespeare ni tampoc la més divertida, però precisament per això ha estat un repte per les directores i els actors, que conjuntament han creat una dramatúrgia paral·lela, que actua a manera de meta-teatre i que dialoga amb l’obra original de Shakespeare, traient els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint

– Teatre – PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (🐌🐌🐌+🐚) – Centre Cultural La Farinera del Clot – 2018.01.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia de teatre Parking Shakespeare va irrompre en el món teatral barceloní l’any 2009 amb la proposta insòlita de representar una obra de Shakespeare, a l’aire lliure, amb entrada gratuïta i apte per a tots els públics. La companyia va debutar al Parc de l’Estació del Nord el juliol del 2009 amb L’amansiment de la fúria.

L’any 2012 van començar l’anomenat “Parking d’hivern” oferint obres d’autors contemporanis, en un espai  tancat i només apte per adults.

I és en aquest marc que han estrenat el seu sisè espectacle hivernal, PORNOGRAFIA, un text de Simon Stephens traduït per Carme Camacho i amb la direcció d’Iban Beltran.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El lloc escollit per representar-la és la sala d’exposicions Joan Alsina, del Centre Cultural Farinera del Clot, que inicia amb aquesta proposta, el seu projecte de “residències escèniques” per convertir el centre en una fàbrica de creació.

Un espai escènic totalment buit amb les parets i el terra folrats de plàstic blanc acullen sis històries, quatre monòlegs i dues històries amb un diàleg entre dos personatges. Tota la nostra atenció en els actors.

Un text que parteix dels atemptats de Londres el juliol de 2005. Aquell estiu també passaven altres coses com la designació de Londres com a seu olímpica o el macroconcert Live 8 de Hyde Park per combatre la pobresa mundial on van intervenir entre d’altres Madonna, Elton John, R.E.M., Coldplay, Paul McCartney y Pink Floyd. Unes petites pantalles ofereixen imatges d’aquests fets.

Continua llegint

– Teatre (322) – ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (🐌🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 31.07.2017

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord.

És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada “Déu és bellesa“, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que “encoixinats” fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa.

Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director de la proposta i ha convertit aquesta peça de Shakespeare en un esquelet argumental on predominen els gags i caricatures d’uns personatges reconvertits en tòpics de la Itàlia dels anys 60. Veiem la mamma napolitana, els mafiosos, el Padrino, el militar, els divos de festivals, els paparazzis …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (The Two Gentlemen of Verona) és una de les primeres comèdies escrites per William Shakespeare als voltants del 1590. Tracta sobre l’amistat i l’amor a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Una obra plena d’embolics.

Continua llegint

– Teatre – GREC 2013 (16) – El Teatre pren la paraula – diàleg amb Michael Billington i Ramon Simó – Institut del Teatre – 22/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Arriba l’ultim dia de Diàlegs sobre Teatre dins del Festival Grec2013. Dic l’ultim, encara que no sigui pas veritat, ja que el proper divendres torna a haver-hi, però a una hora que la gent “normal” fora de la faràndula, no podem assistir (12 del migdia), i és que per “sort” encara treballem.

El Teatre te la paraula - foto de %22Voltar i Voltar%22 2-imp

No seria mes normal fer-ho a unes hores on el public pugui assistir ???

M’ha fet arribar des de l’organització el següent missatge :  “Hola Miquel, ens ha estat impossible organitzar el dialeg del proper divendres 26 amb en Claudio Tolcachir dins l’horari habitual de les Jornades, perquè ell actua al Romea en l’obra El viento en un violin i hem preferit organtizar la sessió durant el matí a perdre l’oportunitat d’escoltar aquest brillant director i actor argentí que només s’estarà uns pocs dies a BCN. Confiem que potser alguns estudiants de teatre estiguin lliures per assistir-hi. Trobarem a faltar la teva crònica, però podràs recuperar la sessió al web de BIT quan penjem la gravació de tots els diàlegs.”

Aquesta vegada la xerrada és a la Sala Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre, que està força plena, si la comparem amb altres dies….. potser unes 40 persones ??? Torno a fer la reflexió de què xarrar sobre Teatre, no interessa massa a ningú. On estan els actors ? On els directors ? On els alumnes de l’Institut del Teatre ? On els aficionats ?…. de debò que no entenc el que està passant a casa nostra.

A l’escenari , els protagonistes son MICHAEL BILLINGTON  i RAMON SIMÓ; el Moderador: XAVIER GRASET i l’enunciat del tema d’avui “Teatre i entreteniment: és possible una cultura mainstream?”

El Teatre te la paraula - foto de %22Voltar i Voltar%22 3-imp

MICHAEL BILLINGTON (Leamington Spa, Anglaterra, 1939) Oficial de l’Ordre de I’ lmperi Britànic pels seus serveis al teatre, crític de teatre per al diari anglès The Guardian des de 1971, és el crític més veterà de la Gran Bretanya. També col·labora amb la BBC i és, a més, el biògraf autoritzat del dramaturg Harold Pinter i de Peggy Ashcroft. Ha publicat estudis sobre l’obra d’ Alan Ayckbourn i Tom Stoppard. El seu llibre State of the Nation, una investigació sobre el Teatre Britànic a partir de 1945 va rebre el premi Theatre Book of the Year Prize 2007. Dóna classes sobre teatre a la University de Pennsylvania del King’s College de Londres i és Membre Honorari del St Catherine’s College, Oxford i de la University de Warwick. Inclòs a la Llista de Honor 2013 de l’Ordre de l’Imperi Britànic.
RAMON SIMÓ (Tarragona, 1961) Actual director del Grec Festival de Barcelona. Anteriorment va ser membre del comitè artístic del Teatre Nacional de Catalunya i Professor a l’Institut del Teatre. Assajista, traductor i director d’escena. És autor de diversos assaigs sobre teatre i editor de la traducció al català de les Obres Completes, de Samuel Beckett. Treballs recents com a director d’escena: Ball de Titelles (TNC, 2012), Los villanos de Shakespeare (Sala Muntaner, 2011), Arcàdia (TNC 2006).

Michael Billington Existeixen actualment dos tipus de Teatre:

1 – Teatre artístic subvencionat, públic i seriós

2 – Teatre Comercial

El Teatre te la paraula - foto de %22Voltar i Voltar%22 11-impLa seva teoria és que l’únic Teatre que te esperança de futur és el Teatre seriós subvencionat. A Anglaterra aquest tipus de Teatre està gaudint una temporada d’Or. A Londres s’han arribat a fer 10 obres sobre Afganistan, sobre la relació de Xina i Amèrica, sobre Guantánamo… etc. Obres que el Teatre comercial mai apostarà a realitzar perquè únicament recerca l’estabilitat econòmica.

Continua llegint