Arxiu d'etiquetes: Georgina Latre

– 127 – Teatre – ALHAYAT o la suma dels dies (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – (temp. 19/20 – espectacle 081) – 2020.01.25

ALHAYAT o la suma dels dies (temp. 19/20 – espectacle nº 081)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir a “El Maldà” vam poder veure la primera producció de la nova companyia “La Viciosa“, es tracta d’ALHAYAT o la suma dels dies, una idea original de Laia Foguet, dirigida per la seva germana Aura Foguet i amb dramatúrgia d’ambdues.

Tal com ens van explicar el passat dia 10, a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta, la idea parteix d’una experiència pròpia, com a voluntàries al camp de refugiats de Lagadikia a Grècia, que van viure l’estiu de 2016 la Laia Foguet i la Georgina Latre, una de les actrius de l’espectacle.

ALHAYAT o la suma dels dies, són tres personatges i l’espera. L’espera eterna que pateixen els milers de refugiats als camps després d’haver realitzat el viatge més llarg i difícil de les seves vides, deixant tot enrere, … la família, els amics, la seva ciutat, la seva llar ….

Una proposta de teatre social, gairebé documental que ens parla de la força de l’amistat i de la cultura com a vehicle de comunicació, com a força d’unió entre persones.

La Júlia (Georgina Latre) és arquitecte a Barcelona i arriba com a voluntària al camp de refugiats de Lagadikia, no sap bé quina serà la seva tasca, només coneix les enormes ganes que té de poder fer alguna cosa en aquest lloc, on les persones només poden esperar una solució que no els hi arriba.

O és que només vol netejar la seva consciència???

O és que només vol posar en evidencia la impassibilitat de la nostra societat???

Arriba al camp on coneix el Hadi, interpretat per Moha Amazian (un jove català de formació químic nascut a Vic, d’ascendència marroquina), un jove sirià de vint anys que en fa dos que està confinat en aquest camp mentre no fa res, només esperar. Ell voldria treballar i estudiar però no pot fer res més que esperar. La impotència i la incertesa de què tingui un futur el desespera. Allà hi viu amb la seva germana Samura interpretat per Manar Taljo (una actriu amb arrels sirianes), que llegeix una i mil vegades el mateix llibre, l’únic que té, mentre espera.

Continua llegint →

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

Deixa un comentari

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

This slideshow requires JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint →

– Teatre – HÀBITAT (Doble penetració) (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.04.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 256)

Deixa un comentari

HÀBITAT (Doble penetració) (temp. 17/18 – espec. nº 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional.

Aquest any ha avançat el calendari per no fer-ho coincidir amb el Festival Grec.

La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns.

This slideshow requires JavaScript.

Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor.

«Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins a arribar al text resultant.»

Els actors que han participat en l’escriptura de la peça són: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Danza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns.

Continua llegint →

– Teatre – DRAMABURG (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

Deixa un comentari

DRAMABURG (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Teníem ganes de veure aquesta proposta guanyadora del tercer premi a la segona edició del Cicle DespertaLab, organitzat conjuntament per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium.

Carlos Perelló és el jove dramaturg d’aquesta peça que ha dirigit Guillem Gefaell amb la interpretació de Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra.

D’entrada hem de reconèixer que el text se’ns ha fet una mica complicat d’entendre i ens hem perdut en molts moments de l’obra, però també hem de dir que hem gaudit de la proposta perquè ens hem deixat portar per la posada en escena i les interpretacions que ens han agradat força.

This slideshow requires JavaScript.

Un grup d’operaris preparen un espai en el qual ha ocorregut una catàstrofe. Porten mascares i un d’ells (Laia Alberch) ens explica que han de convertir el lloc en un espai visitable, en un lloc d’espectacle, una mena de parc temàtic perquè el públic pugui gaudir amb comoditat del morbo que dóna saber que en aquest lloc va ocórrer una tragèdia.

Continua llegint →

– Teatre – PUNT DE FUGA o la moral de l’herbicida (🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.01.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 159)

Deixa un comentari

PUNT DE FUGA o la moral de l’herbicida (temp. 17/18 – espectacle nº 159)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A l’Àtic 22 del Tantarantana hem pogut veure aquest espectacle de la Companyia ÉsGrata amb dramatúrgia de María Porras i dirigit per Eduard Tudela.

En entrar a la sala, una dona embarassada (Laia Alberch) dorm en un sofà. A l’altra banda de l’habitació una planta solitària. Unes projeccions audiovisuals ens informen de l’existència d’una organització que va guanyant adeptes de manera espectacular. D’una banda, declaracions de persones que estan encantades de pertànyer al grup on sembla han trobat la pau i la felicitat. D’altra banda, detractors d’aquesta nova manera d’entendre la societat i la convivència, que es manifesten arreu del món acusant-los de sectaris.

El món com el coneixem té els dies comptats. La nostra civilització és molt a prop de la seva data de caducitat: una de nova i de millor li està agafant el relleu gràcies a una misteriosa organització que remunta els seus orígens al nostre futur.

This slideshow requires JavaScript.

La dona embarassada es diu EMA i desperta després de dormir durant cinc mesos, està en un centre d’embarassades destinades a repoblar la Terra. Una altra dona, també embarassada (Georgina Latre) viu les seves darreres hores, ja que un cop hagi tingut la criatura, serà eliminada, ella pertany a la civilització que cal erradicar. Els hi fa companyia i vigila, un dels membres de l’organització (Javier López).

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

EL BON PARE

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Continua llegint →

– Teatre – FUSELLS – (assaig obert) (🐌🐌🐌🐌) – Nau Ivanow – 29/01/2016

Deixa un comentari

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat en un lloc molt adient per presentar FUSELLS, una obre de Teatre, escrita l’any 1937 per Bertolt Brecht i que parla de la vida d’un dia d’una família en plena guerra civil espanyola; la trobada s’ha fet dins del refugi antiaeri de la plaça del Diamant.

Refugi antiaeri Plaça del Diamant - REFUGIS - 1

Refugi antiaeri Plaça del Diamant - REFUGIS 2 - 1

El seu director Daniel J. Meyer, que alhora és el responsable d’aquesta adaptació, ens ha presentat gairebé a tota la companyia i ens ha explicat les modificacions que ell ha introduït al text original en un intent d’apropar més a la gent jove, una història que potser els hi semblarà molt llunyana, malgrat que creu que cal reexplicar-la les vegades que faci falta per evitar que es repeteixi aquest terrible i sagnant error. Ha volgut que sigui en aquest 2016, any en el qual es complirà el 80 aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola.

Situa l’obra en una platja, i tots els esdeveniments passen en el transcurs d’un sol dia; en aquesta platja intenten viure els fills d’una família trencada per la mort del pare en combat a la guerra civil; la protagonista, Teresa Carràs, és la germana gran (en el text original, la mare)… i se sent culpable per la mort del seu pare, ja que ella va ser qui el va empènyer a defensar la república amb les armes; ara amb aquesta tràgica realitat, ha fet un “viatge” a l’inrevés, deixant de banda el seu discurs ideològic i revolucionari, cap a un discurs molt més emocional i protector, que la converteix en la defensora dels seus dos germans més petits, en un intent d’evitar amb tots els mitjans al seu abast, que vagin al front, simulant alhora una falsa “neutralitat” que ni ella mateixa es creu.

Continua llegint →

– Teatre – VILAFRANCA, un dinar de festa major (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 06/11/2015

2 respostes

Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit, tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Continua llegint →

– Teatre – CONSELL FAMILIAR – Sala Beckett (*** 1/2) – 27/11/2013

4 respostes

Segueixo amb gran interès els textos escrits per Cristina Clemente des de la seva estrena al TNC de l’obra “Vimbodí vs. Praga”. Tinc que reconèixer que llavors la seva forma d’escriure, popular (que no populista) em va impactar… però també la seva manera de dirigir.

Últimament segons el meu punt de vista no ha estat tan encertada especialment en la seva participació en espectacles promoguts per Jordi Casanovas en el que va fer participar un munt d’autors catalans en un producte comercial, molt allunyat del que esperem d’un espectacle teatral.

L’altre dia vaig llegir que la Cristina esta pensant en allunyar-se del mon teatral, per fer altres coses que li venen mes de gust. Es una llàstima per nosaltres , els teatraires, perdre una de les autores de teatre contemporani de casa nostre, que admirem mes. Esperem que s’ho repensi, però això si, allunyant-se d’influències que sota el meu punt de vista han estat negatives….. tornant a les seves arrels i sent només ella, tal com es.

Es per aquesta admiració vers a la Cristina que tornem al Teatre per veure la darrera obra, estrenada fa pocs dies a Temporada Alta de Girona.

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’adona que aquest sistema ja no els és prou útil i decideix reclamar-ne un de nou, es produirà un daltabaix de conseqüències imprevisibles. I és que els pares d’aquest estat familiar faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.

Totografia David Ruano

Aquesta producció fa retornar les esperances de que Cristina Clemente torna als seus orígens per tal de escriure un text amb argument, i a mes a mes…. intel·ligent i no buit de contingut, amb temes molts propers i presentats expressament dins del mon del absurd.

Un text amb picades d’ull cap el teatre comercial on la gent s’ho passa molt be rient, però alhora amb un transfons que obliga al espectador a veure mes enllà dels gags que es presenten a primera vista. Molts dels arguments politics dels partits de casa nostre son presentats davant dels nostres ulls, però també la corrupció de compra de vots, el canvi d’actitud política davant d’interessos personals. Les actituds d’alguns personatges de que “tan se li en fot” i que son manipulats per la resta …

Felicito des de aquí a Cristina Clemente i li demano que segueixi aquest camí… que no deixi el Teatre i que torni a dirigir els seus textos, si es possible.

Continua llegint →