Arxiu d'etiquetes: Dani Arrébola

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint →

– Teatre (101) – MAMBO (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 23.11.2016

Deixa un comentari

MAMBO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una nova proposta de la Companyia “Les Antonietes” escrita i dirigida per Oriol Tarrasón. Com ens van comentar a la roda de premsa, amb aquesta producció trenquen amb la línia de treball a la que ens havien acostumat, les adaptacions dels grans clàssics com Ibsen, Tenessee Williams o Arthur Miller. Volen amb això apostar per obrir una nova (doble) línia de treball, el teatre contemporani i la comèdia.

Ella vol el divorci. Ell no. Durant un sopar més, d’un dia qualsevol, presenciarem una disputa matrimonial amb ressonàncies a Woody Allen i Eugene Ionesco gràcies a la qual, sense oblidar mai que som en un teatre, ens preguntarem fins on un matrimoni és capaç de defensar una mentida per no haver de respondre’s la pregunta que sobrevola l’escenari durant tota la funció: “és bonica la vida que tenim?” Excuses absurdes i absurds retrets en un espectacle de teatre dins del teatre on els límits entre veritat i ficció estan molt poc clars.

mambo-el-malda

Annabel Castan i Dani Arrebola són una parella d’actors que interpreten el paper d’un matrimoni en una tragèdia vestida de comèdia. I tota l’estona fan davant nostre aquest doble paper d’actor i personatge, interaccionant constantment amb nosaltres de tal manera que els llums de la petita sala del Maldà no s’apaga en cap moment. Som interpel·lats i som testimonis de les seves absurdes discussions o del seu caòtic sopar. Unes magnífiques interpretacions que ja ens han impactat des de bon començament amb el ball que ens han ofert com si fossin uns professionals del ball de saló.

Continua llegint →

– Teatre (62) – LA SRA. OLIVER (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 20.10.2016

1 resposta

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

LA SRA. OLIVER –

… i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.

Continua llegint →

– Teatre – FLY ME TO THE MOON (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 14/06/2015

Deixa un comentari

Ja fa tres mesos de l’absurd accident que vaig patir en sortir de la feina, amb el resultat d’una fractura del peroné que m’està donant la “tabarra” mes del que caldria; ara resulta que encara que estic de baixa, tinc menys ganes i menys temps per dedicar-li al Blog, ja que la rehabilitació intensiva (alguns dies li dedico més de 10 hores), el dia es queda en no res; ara entenc el que els hi passa als jubilats, que no tenen temps ni per respirar.

Malgrat que fa gairebé dues setmanes, vàrem veure aquest espectacle, vull deixar escrita la crònica del que vàrem poder veure a l’Institut del Teatre, un diumenge a la tarda. Es tracta de FLY ME TO THE MOON de Marc Angelet, un text basat en fets reals.

No és massa conegut (tampoc per a molts Teatraires), que a l’Institut del Teatre, es fan representacions gratuïtes d’entrada lliure, que moltes vegades serveixen com a tesina o examen per actors, escenògrafs o directors novells que han estudiat a l’Institut, i que són recolzats per companys que ja estan integrats al teatre comercial. Cal informar-se a la Agenda de la web del Institut del Teatre i estar a la guait, ja que no acostumen a informar via correu electrònic.

Què hi fan un ventríloc, el seu ninot i la lluna enmig del no-res?

Dennis Hope, era un ventríloc acabat. La nit del 22 de juliol 1980 conduïa el seu cotxe pel desert d’Arizona mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci. Aleshores va tenir una revelació: Vaig veure la lluna. I em vaig dir: “Aquí hi ha moltes propietats en potència”.
Ningú, fins aquell moment, havia pensat en transformar el satèl·lit en sòl urbanitzable. Potser era el moment de deixar els bolos a locals infectes i el seu ninot, Mel el Malcarat, per conquerir la lluna.

Un argument, que en principi sembla absurd pel seu plantejament, ens fa entrar de ple amb la gran dificultat de voler viure amb dignitat de les Arts escèniques, per molta vocació que un artista tingui, per culpa de les dificultats de portar-ho a terme amb condicions les seves creacions, que moltes vegades arriben a ser insuperables i obliguen a abandonar la creació artística per dedicar-se a la cosa més insospitada.

Dos actors a escena, un és l’artista ventríloc que es dedica al món de les titelles (Dani Arrebola), l’altre és la mateixa titella que pren vida a l’escenari davant nostre (Marçal Bayona) i que es queixa del tracte rebut i del poc que treballa últimament, per culpa de la mitja depressió del seu amo.

Continua llegint →

– Teatre – TORTUGUES o La desacceleració de les partícules … (🐌🐌🐌1/2) – Sala FlyHard – 09/01/2015

2 respostes

Feia mig any que no trepitjàvem la Sala FlyHard, encara que val a dir que durant l’any 2014 en aquesta Sala vàrem poder veure 3 produccions, de les quals destaquem LA POLS a l’abril del 2014. Encara que a hores d’ara no anem a veure tot el que es representa, com si fèiem a ulls clucs a l’època d’en Jordi Casanova, a aquesta Sala li tenim una especial estimació pels bons moments que hem pogut viure teatralment en aquest petit espai.

2015/01/img_0038.png Tornem a la FlyHard, perquè amics teatraires ens han recomanat veure la proposta de la dramaturga Clàudia Cedó que ha escrit i que ara dirigeix; es tracta de “TORTUGUES o la desacceleració de les partícules“.

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

Val a dir que ens ho hem passat molt bé, amb aquest text fantasiós i una mica inversemblant, però que teatralment funciona molt bé, perquè tracta temes d’avui en dia i que alguns ens toca de prop, l’estrès de la vida a una gran ciutat i l’intent de solucionar-ho buscant la vida més tranquil·la a una petita població… la relació de parella que a vegades funciona més bé quan els caràcters dels dos són l’antítesi; en canvi, aspectes com l’experimentació en humans de nous fàrmacs, semblen a priori, més llunyans de la realitat, però no és així, encara que sembla que sigui un tema tabú del qual no es vol parlar.

2015/01/img_0039.png

Tots aquests aspectes que he anomenat, són tractats en aquesta producció en clau de comèdia, amb un humor ben mesurat i sense caure en la vulgaritat; però aquest humor no destorba pas alhora d’exposar la trama de l’argument, amb tota la seca cruesa, fent aparèixer aspectes desagradables d’alguns éssers humans, com són el desig de triomfar, sense aturador, sigui com sigui i sense cap mena d’escrúpols, l’explotació d’altres persones sense el seu coneixement per tal d’aconseguir objectius molt particulars….. i també tracta molt acuradament, la manipulació de la parella. Per altra banda, el text vol retre un homenatge a l’amor de veritat, el de debò.

Continua llegint →

– Teatre – SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS (***1/2) – Àtic 22 – 01/09/2014

4 respostes

Tornem a apostar por una sala, ÀTIC22, on es fa molt bon teatre i que ens té el cor robat, precisament per què aquí és dona l’oportunitat de poder estrenar produccions Teatrals de qualitat que d’entrada sembla que no tenen cabuda dins del circuit teatral de Barcelona, ja de per si molt ampli.

Són molts els creadors d’arts escèniques que no tenen la sort de poder ni tan sols mostrar totes les seves obres en públic i en Julio Alvarez, ofereix aquest espai a l’àtic que està per sobre del Teatre Tantarantana, que dirigeix. Una tasca encomiable i digne d’admirar.

Avui assistim a l’estrena de la producció SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS, escrita i dirigida per Iñaki Garz. En aquest cas, es tracta d’un autor prou conegut a casa nostre, perquè ja ha dirigit obres seves a Barcelona, com per exemple: “Quan arribi la batalla, pensa en mi” al Teatre Tantarantana, “El cuarto de las mujeres” a la Sala Beckett, “Canto por la muerte de Lili Tofler”a la Nau Ivanow…. entre d’altres. Nosaltres, però és el primer cop que podem gaudir del seu treball.

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L’home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres amaguen les faccions. L’habitació de l’hotel sembla espiar la intimitat d’aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s’escolta de lluny. És l’escenari ideal. Potser no és el millor lloc per parlar de la mort d’algú, però potser és el millor lloc per preparar la seva venjança.

Continua llegint →

– 21/04/2013 – Teatre – Trilogia CONTRA EL PROGRÉS () – CONTRA LA DEMOCRÀCIA () – CONTRA EL AMOR (****) – La Seca – Espai Brossa

2 respostes

Per IMMA BARBA …

Aquest diumenge vam decidir fer cas dels consells del Lluís i la Neus i tot just acabat de dinar ens vam disposar a viure una marató de teatre a la Sala Joan Brossa. També hem de reconèixer que ens feia una mica de mandra donat que quan vam veure Contra la democràcia a la Sala Beckett no ens va acabar d’agradar, però …. rectificar es de savis i ara estem contents d’haver gaudit d’aquest triple espectacle que ens va satisfer molt.

La Trilogía dels “Contra” ha tingut una sorprenent trajectòria internacional i els textos de l’Esteve Soler han estat representats arreu del món i traduïts a 10 idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, grec, romanès, danès i txec).

Es la primera vegada que es poden veure de forma complerta a casa nostre.

Seran cinc hores de teatre que passaran de manera molt agradable perquè a mes en els entreactes la sala ens ofereix beguda i galetes.

A las cinc de la tarda comença la representació:

Contra el progrés: Son set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. Es com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza, però en el que no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè “qui estigui lliure dels pecats del progres que tiri la primera pedra”.
L’escenari ens mostra un batibull d’electrodomèstics apilats que han deixat de fer la funció per la que van estar dissenyats i fan d’altres, la planxa que es telèfon, l’assecador que es comandament a distancia, el forn que es armari …..

Continua llegint →