Arxiu d'etiquetes: ABEL VERNET

– Lectura dramatitzada – POR CULPA DE LA NIEVE (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.01.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 182)

POR CULPA DE LA NIEVE (temp. 17/18 – espectacle nº 182)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un text de l’autor argentí Alfredo Staffolani (1982) ha estat l’última lectura escenificada del cicle DNI+D.

Per quarta temporada consecutiva, el Teatre Tantarantana i el Teatre dels Argonautes han ofert el cicle DNI+D on s’han presentat sis obres, de sis països, escrites per sis autors de l’escena teatral iberoamericana. Amb transmissió en directe a través de les xarxes socials és un projecte que vol promocionar la nova creació dramatúrgica de Llatinoamèrica a Catalunya i Portugal.

Enguany s’han programat: Submundos de Vladmir Vera (Veneçuela), Los autores materiales de Jorge Hugo Marín (Colòmbia), Papá está en la Atlántida de Javier Malpica (Mèxic), Argumento contra la Resistencia de Santiago Sanguinetti (Uruguai), Partir y renunciar d’Amelia Bande (Xile) i Por culpa de la nieve d’Alfredo Staffolani (Argentina), que és la que vam poder veure nosaltres dimarts a l’Àtic 22.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

POR CULPA DE LA NIEVE és una comèdia dramàtica ambientada en alguna ciutat de Bèlgica, on el fred i la religió anglicana ho impregnen tot.

Dirigida per Abel Vernet ha comptat amb la participació de Núria Casas (Katia), Oriol Escalé (Blas), Estefi García (Ruth), Jordi Gràcia (el pare), Imanol García Serrano (Adolfo), Vanessa Margó (Cristina) i la col·laboració d’Adrià Díaz en el paper de Willy.

Amb una presentació cinematogràfica “a lo falcon crest”, l’obra està estructurada en quatre actes que evolucionen inversament en el temps.

Continua llegint

– Teatre (204) – VOLVER A WERTHER (🐌🐌🐌) – Àtic22 – 07.03.2017

VOLVER A WERTHER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa justament un any es va estrenar a l’Àtic 22 aquesta adaptació de la història de Werther, de la mà de l’Abel Vernet, nosaltres no vam poder “pujar a les alçades de l’Àtic22”, per estar encara en procés de recuperació de la “trencadissa” del peu de l’Imma. És per això que no hem dubtat, aquesta vegada, i ens vam bloquejar l’agenda,  perquè estem parlant de només 4 representacions en el mateix espai.

“Us presento tot el que he pogut trobar, i que he aplegat amb zel, sobre la història del pobre Werther; i sapigueu que me’n donareu les gràcies. Al seu esperit i al seu caràcter no li negueu la vostra admiració ni el vostre amor; ni al seu destí, les vostres llàgrimes. I tu, bona ànima que com ell sents també aquesta fúria, pren consol de les seves penes i fes-te amic d’aquest llibret, si per desencert o per culpa teva no n’has pogut trobar cap altre que et sigui més pròxim.”  J.W. Goethe

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Les penes del jove Werther” que també ha estat titulada amb altres noms “Les desventures del jove Werther”, “Els sofriments del jove Werther” o simplement “El jove Werther”, és una novel·la epistolar semi autobiogràfica de Johann Wolfgang von Goethe, publicada en 1774.

VOLVER A WERTHER, partint de la visió de Goethe, revisita el mite de l’amor i la passió de l’època romàntica per excel·lència i el col·loca als nostres dies.

Continua llegint

– Teatre – TRANSPORTE POPULAR (🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 04/11/2015

Dimecres passat vaig tornar tot sol a una altra lectura escenificada a la Sala Àtic22, per tal de conèixer una altra dramatúrgia, aquesta vegada d’un país que estimem, EQUADOR, que per sort els “voltaires” vàrem conèixer l’any 2005 en un viatge d’unes 5 setmanes i que vàrem recórrer de nord a sud, incloent-hi un afegitó d’una escapada de 8 dies a les illes Galápagos; un país que d’ençà que el vàrem conèixer, l’estimem i ja forma part de la nostra vida.

Nadia Rosero, és la dramaturga escollida en aquest cicle de Nova Dramatúrgia Iberoamericana. Un text que em va provocar com a mínim un interès que no m’esperava pas, ja que no sóc en principi massa partidari en teatre, de veure en una representació un cúmul de petitíssimes històries, en lloc d’aprofundir tan sols en una de sola, amb presentació, nus i desenllaç; en aquesta ocasió, encara que sigui així, o sigui un recull de petites històries quotidianes, que se’ns presenta com si els espectadors fóssim també passatgers d’aquest bus, on transcorre tota l’acció… m’ha interessat força.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – RZ en RV (🐌🐌)- Tantarantana Teatre – Sala Àtic22 – 26/02/2015

Es pot dir que d’ençà que vàrem descobrir les lectures dramatitzades a la Sala Àtic22 del Tantarantana, som assidus a aquest tipus de proposta; aquesta vegada a més, tenia el gran al·licient de què la dramatúrgia i la direcció era a càrrec del que ja considerem un bon amic, que acostuma a obrir-nos les portes d’accés al Àtic22 abans de pujar per les escales de ferro mig penjades a la paret exterior de l’edifici….. estem parlant de ABEL VERNET.

Malauradament molt aviat comprovarem que no és el nostre millor dia, perquè som molta gent esperant al carrer i la representació comença allà mateix; un grup massa gran perquè els dos actors que interpreten els seus papers a la mateixa vorera, ens facin arribar la seva veu amb claredat; tan sols uns quants s’assabenten del que ens intenten explicar, ja que el soroll del transit i la llunyania evita la bona audició.

Pugem definitivament a la Sala i els problemes d’audició continuen…. a vegades els actors criden, però en d’altres moments xiuxiuegen i no ens arriba la seva veu…. i això que estem a la fila 1.

RZ en RV es tracta d’una lectura dramatitzada a partir de l’obra de teatre “Roberto Zucco” de Bernard- Marie Koltès (1988), inspirada en fets reals, que relata la història d’un assassí en sèrie italià, Roberto Zucco, elevada a una dimensió mística i barrejada amb la història d’una noia a qui ell, la porta a la perdició. Aquesta obra va provocar en el seu dia, un enorme escàndol, perquè en ella es barregen fets reals i tràgics.

Continua llegint