Arxiu d'etiquetes: Marc Angelet

– 129 – Teatre – INFANTICIDA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – (temp. 19/20 – espectacle 083)- 2020.01.26

INFANTICIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam fer cap a la Sala Atrium per veure la proposta INFANTICIDA, una “òpera electrònica” a partir de “La Infanticida” de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya, dramatúrgia de Marc Rosich, dirigida per Marc Angelet, interpretada per Neus Pàmies i amb la musica en directe i disseny sonor electrònic de Gerard Marsal.

Tot un seguit de noms que ja són, a priori, garantia suficient per anar a veure aquesta proposta, de la que vam tenir un “tastet” el passat dia 22 a la roda de premsa, producció a la qual hem d’afegir els noms de Laura Clos “Closca” i Felipe Cifuentes per a l’escenografia i la il·luminació de Pol Queralt.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Albert Rué

El text és de Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, text que va obtenir el premi Jocs Florals d’Olot l’any 1898. El jurat va demanar a l’autora que suavitzés alguns aspectes de l’obra i ella si va negar i no va anar a recollir el premi.

Una autora immersa en una societat repressora i profundament masculinitzada, que feia girar les seves obres al voltant del món femení. La infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de ser escrita, perquè qüestionava dogmes, com presentar al personatge protagonista com un ésser salvatge i apassionat i no pas com a feble.

Continua llegint →

– 075 – Teatre – CALMA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 047) – 2019.12.10

Deixa un comentari

CALMA (temp. 19/20 – espectacle nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts a l’Off la Villarroel vam poder gaudir de CALMA, un solo de Guillem Albà. Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala.

CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats.

Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes …

Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Guillem Albà (Vilanova i la Geltrú, 1985) reivindica la calma, la tranquil·litat i també la desconnexió, en una peça teatral sense paraules on amb el clown com bandera i a través dels titelles, la manipulació d’objectes, el gest, les ombres o la música, farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital.

“A poc a poc, deixem de viure en l’ara i aquí, i el cap se’ns emporta una vegada i una altra a pensar en milions de coses que no estan passant en el nostre present”.

CALMA és el sisè espectacle de Guillem Albà, pallasso i artista que confessa que és feliç dirigint o actuant, i fent que la gent surti feliç dels seus espectacles. Guillem Albà té la capacitat de posar-se el públic a la butxaca des del mateix moment en què surt a escena. Tocant una petita guitarra i una tonada, el seu joc amb els mòbils ja ens ha guanyat d’entrada.

Nosaltres no hem pogut veure “Pluja“, “Trau” o “Marabunta” però si l’hem vist treballar a “RHUM” (Teatre Lliure 2014) o participar en l’espectacle “CLARA PEYA EN CONCERT” (Sala Beckett 2018) a més d’actuar en gales de Catalunya Aixeca el Teló en 2018 i 2016 o participar en programes de televisió.

Continua llegint →

– 173 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌) – Club Capitol – 2019.01.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

3 respostes

LAPÒNIA (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, últim dia de gener, al vespre vam anar al Club Capitol per tal de veure LAPÒNIA, una comèdia escrita i dirigida a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet.

Nit de Nadal a Lapònia. La veritat i la mentida es confronten. Quatre persones. Dues parelles. Dues famílies. Dues maneres d’entendre l’educació dels fills.

LAPÒNIA, és una comèdia que ens proposa un debat sobre les tradicions, l’educació o els valors familiars de dues famílies, amb molts secrets amagats, partint de l’etern dilema que qüestiona si cal dir o no a un nen de cinc anys que el pare Noel són els pares …. però que va molt més enllà.

La Mònica (Meritxell Huertas), en Ramon (Manel Sans) i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana d’ella, la Núria (Meritxell Calvo), el seu company finès, l’Olavi (Roger Coma), i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys.

L’Aina explica a en Martí que el Pare Noel no existeix. La veritat és que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust d’en Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors.

Per a la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal. A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposaran dues maneres d’educar als fills totalment oposades, debatran sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement sortiran a la llum secrets del passat que ningú no volia desenterrar.

Continua llegint →

– 112 – Teatre Musical – ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG (🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2018.12.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 086)

Deixa un comentari

ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG (temp. 18/19 – espec. nº 086)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

S’apropa el Nadal i aquest fet porta als escenaris espectacles dirigits al públic familiar com el que s’ha presentat a l’Onyric Teatre Condal. ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG és un musical adreçat a nens a partir de 6 anys i que únicament oferirà 9 funcions fins al dia 4 de gener.

Ahir al matí vàrem tenir el privilegi de poder assistir a un passi de gràfics per la premsa, en el que vam poder veure la representació sencera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Artabán és el personatge protagonista del conte nadalenc “The Other Wise Man” (L’altre rei mag), escrit en 1896 per Henry van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià nord-americà. Segons aquest conte, Artaban era el quart rei mag que va anar a buscar a Jesús guiat per un estel del mapa celestial.

La dramatúrgia i l’adaptació del text es obra de Marc Rosich, està dirigit per Marc Angelet, amb música i direcció musical de Marc Sambola i lletres de Yasmina Rincon.

La nit de reis, els nervis no deixen dormir als més petits, i a casa del Blai, la Clàudia i l’Eloi no és cap excepció. Mentre esperen que es faci de dia per poder obrir els regals, la Clàudia i l’Eloi li explicaran al seu germà Blai la llegenda d’Artaban, el jove príncep fascinat per les estrelles.

Un jove príncep que es volia sumar a l’expedició dels tres reis mags, amb la companyia de les patges Caterina i Roseta. Travessarà deserts i viurà un munt d’aventures aprenent que els petits gestos que es fan al llarg del viatge, son igual o més importants que les grans missions que el destí t’ha encomanat.

Continua llegint →

– 111 – Teatre – TOT ESPERANT GODOT, El Musical – Sala Barts (🐚🐚🐚🐚🐚) – 2018.12.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 085)

2 respostes

TOT ESPERANT GODOT, El Musical (temp. 18/19 – espec. nº 085)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l’espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l’enorme esforç de tot l’equip que ha aixecat el projecte.

Dilluns al vespre, vam poder veure un nou treball d’aquesta companyia a la Sala Barts. Es tractava de l’estrena de “TOT ESPERANT GODOT, El Musical“, que oferirà al mes de maig vinent tres representacions més, en temporada al Tantarantana.

POT Teatre, és un projecte de Femarec, una entitat d’acció social que neix l’any 1991 amb l’objectiu de construir una societat més justa, solidària i respectuosa amb la diversitat, cercant fórmules de lluita contra l’exclusió, eficaces i sostenibles, que permetin aportar noves propostes d’integració social, laboral i cultural per aquelles persones que es troben en situació de marginació o en un alt risc d’estar-ho, per tal d’assegurar-ne una atenció sistematitzada i de qualitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d’actors i actrius que han après l’ofici i que han esdevingut professionals de l’escena.

TOT ESPERANT GODOT és una proposta musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i direcció d’Albert Gràcia. La música original interpretada en directe, i el text de les cançons són de Keco Pujol.

Una proposta singular i arriscada amb l’alt valor afegit del seu missatge social.

Continua llegint →

– 033 – Teatre – IMMORTAL amb Bruno Oro (🐌🐌🐌+🐚) Teatre Club Capitol – 2018.09.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 023)

Deixa un comentari

IMMORTAL (temp. 18/19 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dijous ens vam apropar al Teatre Club Capitol per veure el primer “solo” teatral de Bruno Oro en una comèdia creada per Marc Angelet i Alejo Levis.

IMMORTAL és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro interpreta diferents personatges abocats a la immortalitat. Personatges molt reconeixibles als quals el fet de saber-se immortal els fa viure la vida d’una altra manera. Personatges que gaudeixen, pateixen o s’enfronten a la immortalitat.

Què faries si tinguessis tot el temps del món? Què faries si haguessis d’aguantar el teu sogre fins a la fi dels temps? Què faries si haguessis de treballar en aquella feina que no t’agrada 200 anys més? Què faràs quan els teus propis fills ja siguin besavis?

Bruno Oro, al que hem vist treballar en 2013 a “La Rosa Tatuada” al TNC, i en 2015 a “Polònia, El Musical” al Teatre Poliorama, a banda de les incomptables ocasions en què l’hem vist a la televisió, a “Polònia”, interpretant a l’Artur Mas o l’Angel Acebes, ens ha tornat a sorprendre per la seva gran versatilitat en la interpretació maratoniana d’un munt de personatges, en una hora de representació.

Segons ha comentat Marc Angelet, coautor del text i director de la proposta, va ser en Bruno Oro qui va proposar escriure sobre el tema de la immortalitat abordant-lo d’una forma divertida i profunda alhora, generant moments dramàtics i d’altres còmics. Tot un repte que els autors van acceptar.

Tot un repte per l’actor que amb un ritme trepidant interpreta un munt de personatges canviant el gest, la veu i el moviment sense pausa. Una proposta que comença amb un ritme potser massa lent, malgrat que per sort s’ha accelerat i ha anat guanyant força a mesura que avançava la representació, amb una segona part realment extraordinària.

Continua llegint →

– Teatre – AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical (🐚🐚🐚🐚🐚) – La Seca, espai Brossa – 2018.06.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 327)

Deixa un comentari

AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical (temp. 17/18 – espectacle nº 327)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Suposo que algú s’ha fixat amb la valoració cargolaire i ha trobat alguna cosa estranya… potser si, però si continueu llegint, descobrireu el perquè. Un any de treball i esforç d’un grup de persones amb discapacitat intel.lectual; tot veient el magnífic resultat obtingut, es mereix tot el nostre reconeixement i la màxima valoració voltaire.

Ahir dimecres vam tenir l’oportunitat de veure la primera adaptació musical de l’obra original del dramaturg italià Dario Fo (1926-2016) “AQUÍ NO PAGA NI DÉU“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia POT Teatre presenta aquesta versió d’una obra molt representada arreu del món, dirigida en aquesta ocasió, per l’Albert Gràcia que ha comptat amb la dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i la banda sonora, composta especialment per a l’espectacle, per Keco Pujol.

Aquí no paga ni déu, el musical va ser estrenada el passat dia 16 d’octubre al Teatre Poliorama, coincidint amb l’aniversari de la mort de l’autor, i enguany ofereix quatre representacions a La Seca, fins diumenge dia 1 de juliol.

L’espectacle és una comèdia àcida que ens mostra les vicissituds d’una parella de matrimonis, units per l’amistat i per la profunda crisi econòmica i política del seu país. Es tracta d’una crítica satírica de la societat que es pot aplicar de forma universal al context social actual i que reflecteix la realitat, caracteritzada en uns personatges extrems però molt representatius de qualsevol país desenvolupat. Tot això, acompanyat de divertits números musicals.

Continua llegint →

– Teatre – MALA BROMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 237)

2 respostes

MALA BROMA (temp. 17/18 – espec. nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I ahir dissabte, de la Sala Flyhard a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta escrita per Jordi Casanovas i que ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d’estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d’humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l’Ernest ha triomfat com a humorista i l’Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l’Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L’Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l’humor l’ha abandonat.

Continua llegint →

– Roda de premsa MALA BROMA – Hotel Internacional Rambles (Sala Muntaner)- 2018.03.27 (temp. 17/18 – RdP 072)

Deixa un comentari

Roda de premsa MALA BROMA – (temp. 17/18 – RdP nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dimarts passat vaig poder assistir a una nova Roda de premsa; aquesta es va celebrar a la primera planta de l’hotel Internacional de la Rambla, davant mateix del Liceu, lloc on habitualment es presenten les propostes escèniques de la Sala Muntaner.

Jordi Casanovas ha escrit el text de MALA BROMA per encàrrec d’aquest teatre. Ell mateix ens explica que potser té alguna similitud amb “IDIOTA”, un altra obra escrita per ell i que es va poder veure a la Sala Muntaner l’any 2015.

Aquesta nova proposta tracta bàsicament sobre els límits de l’humor i del mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder.

Malgrat que Jordi Casanovas no vol fer espòiler i no ens vol explicar la “broma” que provocarà els fets representats, ens explica com comença tot …

Continua llegint →

– Teatre (296) – #LIFESPOILER (🐌🐌🐌🐌) – Sala Flyhard – 10.07.2017

2 respostes

#LIFESPOILER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Moltes expectatives davant aquesta obra de la Sala Flyhard, una tragicomèdia en el món de la ciència-ficció i les xarxes socials, una història ubicada entre dues realitats i amb un futur ja escrit.

I la veritat és que les expectatives han quedat absolutament satisfetes, hem sortit de la sala amb el convenciment que havíem vist una molt bona proposta amb unes magnífiques interpretacions i posada en escena.

La entrada a la petita sala ja és impactant, un cotxe estavellat i fumejant omple el petit espai i un espectacular accident de cotxe conforma la primera escena (magnífica escenografia de Closca Turla i Sergi Corbera i perfecta il·luminació de Xavi Gardés).

Genials interpretacions de la Vicky Luengo i la Bruna Cusí, la Sara i l’Alícia de la nostra història. Dos personatges que s’enfronten de forma diferent a les xarxes socials. En el mur de Facebook nosaltres mateixos hem escrit, des del futur, el que ens passarà en un temps més o menys immediat, sabem quin és el nostre “guió” de vida i de quina persona ens enamorarem abans fins i tot de conèixer-la.

La Sara ho sap tot sobre el seu futur.

L’Alícia no ho vol saber.

Un tercer personatge, Sergio Matamala, és com el gat de Schrödinger, que temporalment viu entre dues realitats possibles.

Continua llegint →