Arxiu d'etiquetes: Carles Gilabert

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle  nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint

– Teatre – PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (🐌🐌🐌+🐚) – Centre Cultural La Farinera del Clot – 2018.01.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia de teatre Parking Shakespeare va irrompre en el món teatral barceloní l’any 2009 amb la proposta insòlita de representar una obra de Shakespeare, a l’aire lliure, amb entrada gratuïta i apte per a tots els públics. La companyia va debutar al Parc de l’Estació del Nord el juliol del 2009 amb L’amansiment de la fúria.

L’any 2012 van començar l’anomenat “Parking d’hivern” oferint obres d’autors contemporanis, en un espai  tancat i només apte per adults.

I és en aquest marc que han estrenat el seu sisè espectacle hivernal, PORNOGRAFIA, un text de Simon Stephens traduït per Carme Camacho i amb la direcció d’Iban Beltran.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El lloc escollit per representar-la és la sala d’exposicions Joan Alsina, del Centre Cultural Farinera del Clot, que inicia amb aquesta proposta, el seu projecte de “residències escèniques” per convertir el centre en una fàbrica de creació.

Un espai escènic totalment buit amb les parets i el terra folrats de plàstic blanc acullen sis històries, quatre monòlegs i dues històries amb un diàleg entre dos personatges. Tota la nostra atenció en els actors.

Un text que parteix dels atemptats de Londres el juliol de 2005. Aquell estiu també passaven altres coses com la designació de Londres com a seu olímpica o el macroconcert Live 8 de Hyde Park per combatre la pobresa mundial on van intervenir entre d’altres Madonna, Elton John, R.E.M., Coldplay, Paul McCartney y Pink Floyd. Unes petites pantalles ofereixen imatges d’aquests fets.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (301) – HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – 14.07.2017

HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

ISTANBUL és sens dubte una de les ciutats més atractives del món, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debò, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fàcilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per això que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vàrem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que després es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famílies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i YağmurL’enamorat de Yağmur és Deniz. El germà gran de Deniz és Cihad. La parella de Cihad és Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una és casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista és del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Continua llegint

– Teatre (233) – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 07.04.2017

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una entretinguda història escrita per Marc Rosich, per encarreg del TNC. Tal com ens va explicar a la roda de premsa, en aquell moment feia molt poc que havia esclatat “el cas Pujol” i va pensar que aquest podia ser el fil conductor de la seva proposta.

La Magda Casals de Clarà, un paper fet a mida per a l’extraordinària Mercè Aránega, és una dona de la burgesia que viu en un pis de l’Eixample de Barcelona i que s’ha quedat vídua fa molt poc. Ella és mestressa de casa i el seu marit era un comercial de l’Enciclopèdia Catalana.

L’esclat de l’escàndol al voltant del Jordi Pujol fa que senti la necessitat d’insultar i dir paraulotes per poder treure la seva rabia davant de l’engany que ella creu, ha patit per part del seu admirat i estimat Jordi. Això provoca que convidi a pujar a casa seva un sensesostre que sap molt d’insultar, una bona i divertida interpretació d’en Carles Gilabert, sobretot a la primera part de l’obra on es produeixen moments realment divertits.

A partir d’aquesta decisió, a priori difícil d’entendre, apareixen les filles de la Magda (Montse Esteve i Àurea Márquez), la seva germana (Lurdes Barba) i una neta (Mireia Pàmies) provocant tota mena de situacions més o menys aconseguides.

Hem trobat un pèl exagerada i ridiculitzant la forma en què es presenta el “procés”, amb la preparació de l’onze de setembre; potser és el punt que menys ens ha agradat, ja que des del nostre punt de vista s’han volgut manipular i ridiculitzar sentiments que compartim molts catalans, és a dir, voler esdevenir un estat lliure, fora de la mediació d’un estat que ens menysprea culturalment i ofega econòmicament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entenem que es tracta simplement d’una visió irònica del director, però en aquest punt creiem s’hauria d’haver profunditzat el problema d’una manera molt més seriosa.

Continua llegint

– Teatre (200) – PAISAJE SIN CASAS (🐌🐌🐌🐌) – La Virgueria – 29/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i arribem a les 200 produccions artístiques, que ja hem pogut veure aquesta temporada i que també hem valorat en aquest espai.

Per nosaltres ha estat tot un rècord, aconseguir-ho en tan sols en 9 mesos, ja que ho hem aconseguit a poc a poc, sortint gairebé cada dia de la comoditat de la nostra llar per gaudir del Teatre; així hem anat sumant en el nostre particular comptador, diferents representacions teatrals, així com produccions d’altres facetes de les Arts escèniques, com poden ser la dansa i el circ. Estem contents, molt contents, però encara ho estem més, quan aquest número l’hem pogut assolir amb una representació que ens ha agradat moltíssim…

Curiosament, no ens vam assabentar quan aquesta producció va ser estrenada a l’Espai Lliure la temporada 2012-2013 i més tard va ser representada a l’actual teatre Eòlia. Ara l’hem pogut veure en el local d’assaig de la companyia, la Virgueria, al Poble-Sec.

PAISAJE SIN CASAS - La Virgueria 2

El text de Pablo Ley, guanyador del premi Marqués de Bradomín 1990 (Premi literari per a joves dramaturgs), ens trasllada a la dècada dels 80.

…. una dècada de profunds canvis a la societat espanyola. Una dècada de reestructuració a tots els nivells, en la qual va anar entrant llum a tots els racons d’un Estat que havia restat a les fosques durant quaranta anys. Va tenir la porta oberta, per primera vegada en molts anys, a la llibertat, a l’experimentació, ….  Però els anys 80 van donar lloc també a una generació tacada per la lacra de l’heroïna i la desil·lusió

Un diàleg entre dos joves, dos ionquis, delinqüents comuns, carteristes que esperen una sortida per a les seves vides. I mentre esperen ens expliquen el seu món, a què dediquen el temps, quines són les seves frustracions, les seves pors, els seus somnis.

Continua llegint

– Teatre – WOYZECK (***) – parking Shakespeare – Sala Beckett – 19/09/2014

Encara que WOYZECK es tracta d’una obra de teatre considerada un clàssic i  que ja l’hem pogut veure en mes d’una ocasió, no es pas un text que m’apassioni gaire. Sense anar mes lluny, l’ultima vegada que vàrem revisar aquest text ha estat el gener passat al Teatre Tantarantana, (veieu crònica), en una producció de la Cia Iguana Teatre (illes balears), amb tan sols dos actors que interpretaven tots els papers.

Woyzeckfotoreferent

La versió que aquesta vegada hem pogut veure a la Sala Beckett,  te si mes no molts mes recursos que l’anterior i sobretot es tracta d’una versió de Marc Rosich, que al mateix temps la dirigeix… i això creieu-me que es nota i molt; però també te a veure amb la interpretació que fa una bona part de la Cia. Parking Shakespeare, aquesta vegada sota cobert i lluny de les seves mítiques representacions als jardins del costat de l’estació del nord.

L’autor alemany Georg Büchner, va morir massa jove (26 anys), l’any 1836, sense poder acabar aquesta i altres obres.  Tot i això,  la seva ja mítica obra WOYZECK ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts al abast del esser humà, una òpera de  Alban Berg, cinema en varies pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el mon…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.

Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relata en aquesta obra els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat explotat per doctors i els oficials de l’exèrcit.  Tracta sobre la corrupció vergonyosa del idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. El protagonista rep  pressions intolerables per un esser humà, que el conduiran inevitablement a la follia i al crim.

Continua llegint

– Teatre – NIT DE REIS o el que vulgueu (***) Parking Shakespeare – Parc de l’Estació del nord – 20/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

NIT DE REIS - Parking Shakespeare - foto de %22voltar i Voltar%22 2-impNIT DE REIS - Parking Shakespeare - foto de %22voltar i Voltar%22 3-imp

NIT DE REIS - cartell

No ens recordem qui ens va parlar ja fa temps d’una Companyia de teatre que actuaven al Parc de l’Estació del Nord a Barcelona i a mes a mes ho feien gratuïtament.  També ens varen informar de què representaven sempre obres de William Shakespeare …. però la veritat és que en sabíem res mes.

Fa pocs dies varem rebre un email de la Companyia “Parking Shakespeare” on ens convidaven a assitir a una de les seves representacions; a partir d’aquí ens varem informar una mica mes i ens varem adonar que aquest juliol serà la CINQUENA temporada que actuen en el mateix lloc i cada any representen una obra de Shakespeare diferent.

NIT DE REIS - Parking Shakespeare - foto de %22voltar i Voltar%22 5-imp

Estiu 2010 – La comèdia dels errors
Estiu 2011 – El somni d’una nit d’estiu
Estiu 2012 – Treballs d’amor perduts
Hivern 2012 – Pell de Mercuri

NIT DE REIS - Parking Shakespeare - foto de %22voltar i Voltar%22 4-impNIT DE REIS - Parking Shakespeare - foto de %22voltar i Voltar%22 6-imp

Aquesta temporada actuaran cada dia (excepte els dimecres) des del 15 de juliol fins al 4 d’agost, a les 19 hores. L’obra escollida per aquesta temporada és NIT DE REIS o el que vulgueu, evidentment també de William Shakespeare.

Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès.

Com sempre, arribem massa d’hora, però ja anià gent asseguda a les grades circulars sota els arbres del parc. A poc a poc es va omplint de gent… de gent que molt possiblement no és l’habitual dels teatres… i és que poc o molt, els teatraires ens coneixem de vista i molt sovint som els mateixos.  M’agrada la idea de què el TEATRE surti al carrer, surti de les quatre parets i vagi a la recerca de la gent i no a l’inreves.  Molts de nosaltres hem anat expressament al Parc, però d’altres que passejar i no en sabien res…. es queden aturats una mica al marge i a la poca estona s’asseuen …. i el mes important… es senten atrets per la història i per la teatralitat dels actors.

Continua llegint