ALL YOU NEED IS LOVE (L’Amor de Fedra) (temp. 18/19 – espectacle nº 221)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Feia temps que no havíem tornat a l’Institut del Teatre per veure una representació teatral, i ahir ho vam fer de la mà d’en Nil Martín que ens va convidar a veure la proposta ALL YOU NEED IS LOVE (L’AMOR DE FEDRA).
Basada en l’obra de Sarak Kane, l’Amor de Fedra, es tracta d’una adaptació de Fedra de Sèneca. Fedra és una princesa casada amb per conveniència amb Teseo. Aquest té un fill d’una relació anterior, Hipòlit, un personatge estrany i introvertit del qual Fedra s’enamora. Ella té una filla amb Teseo, anomenada Estrofa, que li retreu aquest enamorament cap al seu fillastre.
Hipòlit és l’antiheroi, viu tancat a la seva habitació, rodejats de joguines, veient la televisió i menjant, un personatge que manté relacions sexuals amb qui vol. La gent l’estima. Ha mantingut relacions sexuals amb la seva germanastra.
Fedra li confessa el seu amor i és rebutjada, fet que la porta al suïcidi després de denunciar que ha estat violada per Hipòlit. La tornada de Teseo provoca el desenvolupament dels fets i el tràgic final.
La sala “s.4 s.4” de l’Institut del Teatre està a les fosques quan entrem, uns personatges ballen dalt una mena de cubs. Ens acomodem, segons ens indiquen, malgrat que massa sovint hem de canviar de lloc perquè l’acció es realitza per tot arreu, especialment a les grades. De cop la llum ens mostra a Hipòlit, dalt de la grada, la seva habitació… s’està masturbant. Nil Martín és Hipòlit i ens oferirà una interpretació sòlida i convincent. Un paper que oscil·la entre la innocència i la perversió. De fet el seu paper es converteix en el protagonista de l’acció.
Núria Bonet, ens ha ofert una magnífica interpretació de Fedra. Hem vist diverses vegades interpretacions d’aquesta actriu sent l’última a la “Plaça del Diamant” al Teatre Victòria al gener d’enguany.
Una narració dura, valenta i commovedora, on una mare, la mateixa autora, relata els primers i últims quinze dies de vida del seu nadó. Un nen nascut amb danys cerebrals irreparables, condemnat a ser un mort en vida i a canviar dràsticament la vida de la seva família. Ella parla del seu dolor i el de la seva parella, quan són conscients que cal prendre la decisió de deixar “volar” en Llibert. 
Un dels autors més influents de les lletres sueques, compromès en una lluita personal, que implicava una actitud de rebel·lió contra l’ordre establert, i que evidenciava la necessitat d’adaptar-se a una realitat que l’hi era hostil. Una lluita que el va fer autoexiliar a París, a la dècada dels noranta, arran de la incomprensió que va trobar als teatres d’Estocolm.
Està basada en l’obra de Bertold Brecht on el pare de la núvia intenta captar l’atenció de tothom explicant histories, on el nuvi està orgullós d’haver fet, ell mateix, tots els mobles de la seva llar i on la núvia està embarassada. Una festa de casament que acaba en desastre.
Una coreografia que comença amb unes imatges que recorden molt al ball dels ballarins dervixos sufís, giravoltant sobre ells mateixos durant una bona estona, que ells relacionen directament amb el moviment dels planetes i la connexió amb Déu…. però ay!!!!, ….. la música que sona a la Sala del Teatre Ovidi Montllor, no té res a veure amb aquell món de pregàries sufís i de misticisme.