Arxiu d'etiquetes: Marta Aguilar

– Teatre (34) – CINCO TONOS DEL COLOR AZUL (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Atrium – 28.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CINCO TONOS DEL COLOR AZUL – 

Aquesta obra de la Companyia Proyecto Azul va ser una residència de creació de La Seca Espai Brossa la temporada passada i s’ha pogut veure en diferents centres cívics, i ara fa una petita estada a la Sala Atrium, dirigida per Paula Ribó i interpretada per Marta Aguilar i Lluna Gay.

La Lluna i la Marta són l’Anna, i l’Anna ha perdut la seva mare per una malaltia diagnosticada tan sols cinc mesos abans de la seva mort. L’Anna no ha tingut prou temps per fer-se a la idea i la mort de la mare la deixa fora de joc i l’obliga a iniciar el procés de dol.

Quan mor un ésser estimat, ens convertim en hàmsters. Iniciem una cursa a tota velocitat amb els ulls embenats sobre una roda que no sembla avançar. Aquesta marató s’ordena emocionalment a: negació, ira, depressió, negociació i finalment acceptació. Cinc tons del color blau és una anàlisi del duel pel qual passa Anna després de la mort de la seva mare, amb la particularitat que la protagonista està interpretada per dues actrius en lloc d’una. Anna és un hàmster que no deixa de pedalejar mentre el món no deixa d’engreixar els tabús que envolten el tema de la mort. Però al final, encara que no ho sembli, sempre arriba la llum i la vida segueix.

cinco-tonos-de-color-azul

Segons la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross un procés de dol es pot dividir en cinc fases: la negació, l’ira, la depressió, la negociació i l’acceptació.

Continua llegint

– Teatre – COLLECTIVUS (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 09/12/2015

Aquesta és la segona proposta de “Els malnascuts” una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. L’objectiu d’aquesta plataforma és acabar oferint un espectacle al públic d’aquesta Sala creat íntegrament pels joves que integren aquest col·lectiu.

Els membres que van formar part d’aquest segon projecte de “Els malnascuts” han creat una companyia anomenada El Niño Andrés i ens presenten COLLECTIVUS com a primer espectacle.

collectivus 01

Els professionals que formen part de “El Niño Andrés” manifesten que “desitgem explorar i experimentar la fusió i la hibridació de diferents disciplines i llenguatges. Descobrir noves realitats escèniques, jugar en diferents codis. Enriquint-nos sense limitacions, oberts, aprofundint en allò que ens commou, ens atrapa i ens inquieta com a jugadors escènics, apostant per un cert risc i unes propostes definides”.

I ara ja situats, comentem l’obra que van estrenar ahir i que ens va agradar molt.

Continua llegint

– Teatre – SOUVENIR (🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/06/2015

Fa una mica més d’un any i també al Tantarantana, vàrem veure una producció de Fèlix Pons i Arsenic Arts Studio, que vàrem valorar amb quatre estrelles; es tractava de “Consejos de un discípulo de Joyce a un fanático de Marrison“, però val a dir que el text era ni més ni menys que de Roberto Bolaño Ávalos i Antoni García Porta; els actors també eren prou solvents…. Nao Albet i Claudia Benito.

Souvenir-TANTARANTANA

Amb aquesta nova proposta del Cicló, amb SOUVENIR, Fèlix Pons amb tota la seva bona voluntat ha intentat fer-ho tot…. idea inicial, text, direcció i interpretació, … i sincerament no s’ha sortit i el resultat ha estat fallit.

Un argument que segons tot el que s’anunciava, pretenia ser crític amb el turisme i concretament el que últimament envaeix la ciutat de Barcelona. Fèlix Pons ha volgut fer un plantejament que sovint recorda a un còmic i amb interpretacions en directe i també amb actuacions virtuals prèviament filmades, que a vegades interactuen amb la utilització de mitjans audiovisuals no gaire ben resolts.

El problema principal al meu entendre, és que l’argument no té una base solida i es fa un gran embolic en voler introduir escenes que no tenen cap lligam entre elles; el que sembla un bon inici, amb una referència al “Grand Tour” des d’una biblioteca a Berna, s’espatlla ben aviat en voler retornar a Barcelona i donar pas a un altre protagonista …. un propietari d’un videoclub que a la vegada és cineasta amateur i que ha de tancar el seu negoci per culpa del turisme.

Continua llegint