RASTRES-ARGELERS (temp. 18/19 – espectacle nº 120)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Torno al Teatre tot sol, ja que l’Imma encara té un episodi de febre alta que li ha provocat aquesta passa de grip. Torno a un espai que cada vegada estimo més … EL MALDÀ, un teatre petit on es representen obres de petit format, que no em defrauda gairebé mai.
Aquesta vegada vaig a veure RASTRES_ARGELERS, una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir.
Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats.
Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i de la direcció d’aquesta proposta escènica, al final de la representació, en el col·loqui, al que vaig tenir la sort de coincidir, ens va explicar que la idea inicial la va començar a treballar ara fa 3 anys, quan va fer una estada a la Catalunya Nord i es va interessar per aquesta època històrica, que per la seva joventut desconeixia gairebé tot. Durant un any va estar investigant i recopilant informació i en va poder recollir tanta que a l’hora de pensar en fer una dramatúrgia, li va ser molt difícil escollir el que volia explicar.
Va optar per crear 2 personatges, la Maria i la Lola, dues persones ben diferents; la primera, la Maria, està políticament compromesa amb els valors republicans, vivia a la ciutat i posseïa força cultura; la segona, la Lola, sense cap ideologia política, vivia en un poble de Catalunya, no sabia escriure ni llegir i s’ha exiliat seguint al seu marit que havia lluitat al bàndol republicà. Les dues havien escapat de l’Espanya feixista i havien perdut a les seves parelles en la fugida. Es troben al camp de concentració, es fan amigues i s’ajuden mútuament a sobreviure en aquelles condicions infrahumanes.